Educació

MANEL MIRALLES I TEIXIDÓ

PEDAGOG

“El que cal és donar resposta al trastorn”

“El professorat espera propostes en què pugui implicar-se”

“Només es podrà reduir l’alumnat de les escoles d’educació especial quan l’escola ordinària doni la mateixa qualitat educativa a tothom”

Els reptes
Miralles va ser el primer mestre tutor d’EGB de la història del col·legi Vedruna de Palamós. Amb ell va començar la coeducació a primària, el curs 1979/80. Es va iniciar en l’ofici amb 42 nens i nenes de sis anys. El seu primer gran repte. És coautor, amb Maribel Ministral i Lluís Maruny, d’Escribir y leer, tres volums sobre l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura que han servit d’inspiració per a molts mestres de Catalunya, de l’Estat espanyol i de molts altres països, entre els quals Portugal, el Brasil, l’Argentina, Mèxic i Grècia. Els volums es van publicar el 1995 i van constituir tot un revulsiu que va somoure les propostes didàctiques que s’havien fet fins aleshores.

Manel Miralles és pedagog. Després d’uns anys d’exercir de mestre a l’escola Vedruna, de Palamós, ha dedicat la seva activitat professional a treballar com a psicopedagog en l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) del Baix Empordà, on ha estat una persona molt significativa al servei de la millora de la qualitat educativa de les escoles i instituts de la comarca, especialment estimada per la seva personalitat, cordial i empàtica. Els EAP són serveis del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, d’àmbit comarcal, que donen suport al professorat i als centres educatius en la resposta a la diversitat de l’alumnat i amb relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies.

Un aprenentatge que destacaria de la seva experiència laboral?
Que, per damunt d’un trastorn de comportament, d’unes dificultats d’aprenentatge o d’una problemàtica emocional, hi ha una persona amb unes potencialitats i capacitats i una dinàmica familiar i social que s’han de reconèixer i respectar. Fer una valoració psicopedagògica no és jutjar les persones, siguin alumnes o siguin famílies o institucions. Per tant, la sensatesa i el respecte per sobre de tot.
L’assessorament al professorat ha ocupat una part important en la seva activitat professional.
Efectivament. I el professorat espera de l’assessor una opinió en termes pedagògics o educatius en què es pugui implicar. No tenen cap sentit els tecnicismes ni els discursos teòrics si no són significatius per a ell i no li aporten cap orientació per a la gestió del problema com a tutor. Una altra vegada, el respecte i la consideració.
Els EAP són els certificadors oficials dels trastorns del desenvolupament, de l’aprenentatge i de l’adaptació dels nens (discapacitats, dislèxia, trastorn d’atenció, autisme, dificultats conductuals...). Buscar el trastorn seria l’objectiu principal?
Seria l’objectiu només tenint en compte, per exemple, l’estudi recent de l’Institut de Recerca de la Vall d’Hebron-VHIR i altres entitats que diu que “els factors psicobiològics, els trastorns, serien la principal causa del fracàs escolar i no la qualitat dels professors o el nivell socioeconòmic dels pares”. A més, afirma que se’n detecten i diagnostiquen massa pocs i per això tenim el fracàs escolar que hi ha. Mirat així, hem de millorar la detecció del trastorn, però...
La situació és més complexa.
Sí, molt més. Si als resultats de la recerca (un 20% de l’alumnat de 6 a 16 anys presenta trastorns importants), hi afegim la realitat socioeconòmica de les famílies, les necessitats educatives de l’escola s’incrementen molt. Save the Children diu que Espanya és el tercer país d’Europa amb la taxa de pobresa infantil i d’exclusió social més alta, un 28% dels nens i nenes, només per sota de Bulgària i Romania. Aquesta dada bé ha de tenir també una influència en els resultats acadèmics.
Hauríem d’apuntar en altres direccions?
La situació educativa actual exigeix molts més recursos (per a la detecció, també), però el problema té un altre vessant més qualitatiu. Els recursos sempre seran insuficients si no hi ha un esforç intens i continuat per experimentar estratègies inclusives d’organització per donar resposta a les dificultats i trastorns. Els EAP identifiquem els trastorns; tanmateix, el més important que hem de fer és ajudar que pugui millorar-se el treball pedagògic de les escoles i instituts. Què en farem, de tenir-los detectats, si no s’aconsegueixen canvis i respostes adequades a aquestes situacions? Per mi, aquests canvis no haurien de traduir-se només en un ensenyament individualitzat a la carta, sinó que cal pensar en unes propostes didàctiques que serveixin per al màxim d’alumnes de l’aula segons el seu moment evolutiu, les seves capacitats i les seves necessitats.
Sobretot si volem mantenir l’horitzó de l’escola inclusiva, de l’escola per a tothom. Anem en la bona direcció?
Hem millorat, però en aquests moments encara no podem ser optimistes, ni de bon tros. Farà falta molta voluntat política, més formació del professorat i recursos especialitzats. També, el més decisiu, la superació de les barreres mentals, culturals i ideològiques d’alguns professionals i altres estaments del sistema educatiu.
La normativa del departament pretén reduir l’alumnat de les escoles d’educació especial.
Només es podrà fer quan l’escola ordinària sigui capaç de donar la mateixa qualitat educativa a tot l’alumnat, també al que tingui discapacitats greus. I som lluny d’això. De moment, i per avançar una mica més, sempre he pensat en la necessitat que el professorat de l’escola ordinària conegués més de primera mà el treball dels seus companys als centres d’educació especial. I també a l’inrevés. S’haurien de pensar activitats de formació i cooperació entre ells. L’escolarització compartida entre el centre d’educació especial i l’escola ordinària d’alumnat amb discapacitats greus ha apropat els dos entorns des de fa molts anys. Ara hem d’anar una mica més enllà.
Hi ha qui diu que l’escola inclusiva fa baixar els nivells acadèmics.
També diuen que els fa baixar l’allau d’alumnes vinguts de fora, o el tractament de la diversitat a les aules, o l’allargament de l’escolaritat obligatòria fins als setze anys, o, senzillament, els canvis socials i de valors, la desmotivació de l’alumnat... Però què hauríem de fer per fer pujar els nivells? Aïllem i segreguem una altra vegada aquests agents tan “perjudicials”? Podem renunciar a l’escolaritat obligatòria fins als setze anys, a l’atenció a la diversitat, a l’escola inclusiva, tenint en compte que aquests principis són fonamentals i necessaris i configuren la realitat de la situació social actual? Quin model d’escola volem?
El model més clàssic, el més tradicional, tampoc no hi ajudaria.
És evident que el model d’escola “transmissora”, més tradicional, no apujaria els nivells actuals de tota la població escolar, al contrari. En canvi, una alternativa possible podria ser l’escola competencial, que es proposa ara, amb tot el que comportaria: noves metodologies educatives, formació i recursos per a noves experiències pedagògiques, grups més reduïts, etc. Donem-li una oportunitat.
Se la imagina, l’escola del futur?
L’escola del futur hauria de ser l’escola ideal en cada moment i en cada context. Serà la que el professorat vulgui, la que vulgui cada claustre, amb la màxima autonomia, amb saber pedagògic i sensatesa personal, i amb l’espai perquè flueixin les emocions i les vivències. Ha de consolidar-se un model inclusiu d’escola per a tothom, construït des de la innovació constant en la formació i actitud del professorat de tots els nivells, dels especialistes i assessors, perquè l’escola del futur, en definitiva, també dependrà de com siguin i com afrontin la feina ells mateixos.

Podeu llegir l’entrevista completa a: ja.cat/experiencia-per-si-servis



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

Guillem Costa, nou degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

Barcelona
societat

Un mort en un accident entre dos camions a l’AP-7 a l’Ametlla de Mar

L’Ametlla de Mar
societat

Ferrocarrils restablirà demà el servei de trens entre Sant Boi i Molí Nou

Barcelona
societat

El govern insta l’Aragó a decidir-se sobre un acord pels JJOO

Barcelona

El 40è Festival Ésdansa recupera el format habitual

LES PRESES

Baixa el nombre de denúncies per LGTBIfòbia el 2021 a Catalunya

Barcelona

La Fundació Dalí liderarà un projecte europeu

BARCELONA
el temps
servei meteorològic de catalunya

Continua la calor

girona

Un projecte estudiarà l’alimentació i l’estat dels pops als golfs de Roses i Pals

ROSES / PALS