“No ens oposem a cap reforma si és consensuada”

Tenim sobre la taula diferents fronts oberts i el que ens sap greu és que hi hagi males interpretacions de la nostra lluita i que d’alguna manera es faci veure que el calendari ha estat l’aspecte més important que ens ha portat a convocar la vaga, i no és així. Hi ha l’actitud impositiva del govern en matèria educativa. Qualsevol canvi s’ha de pensar, s’ha de consensuar i s’ha de mirar atentament com s’aplica. Amb la decisió unilateral del govern pensem que s’ha sobrepassat una línia vermella; s’havia d’haver consensuat amb la comunitat educativa.

No només. El que necessitem és tornar a la normalitat, poder fer gestió pedagògica i no gestió administrativa de la covid. No només hi ha un canvi de calendari, sinó també una modificació curricular, l’exigència del C2 de català, la imposició del 25% del castellà i demandes de fa temps com l’estabilització del personal interí, reclamar el 6% del PIB en educació...

Vam ser els primers a demanar que es posés fil a l’agulla en relació amb el baix ús del català a les aules. Veiem que la immersió lingüística havia donat uns fruits fins a un determinat moment. Fa temps que demanem que la immersió lingüística es revisi. Ara s’hi ha afegit la imposició del Suprem del 25% del castellà a les aules. Sí que demanem que el govern blindi les direccions. A partir d’aquí caldria que el departament es comprometés a redactar un projecte lingüístic comú amb unes directrius clares i que es donés flexibilitat perquè cada centre el pogués adaptar a la seva realitat. El 25% és un percentatge que el Suprem s’ha tret de la màniga i que en cap cas es reflecteix en les lleis educatives que tenim.

Els docents no ens oposem a cap reforma si està ben pensada i ben consensuada. Quan hi ha una reforma d’aquest tipus implica tota la comunitat educativa: docents, alumnes, famílies, personal del lleure. Si l’objectiu és la conciliació laboral i familiar, hi ha d’haver una bona oferta i gratuïtat d’activitats de lleure. I això vol dir pressupost i una bona organització perquè tots els alumnes puguin accedir a l’oferta en el lleure de qualitat i pedagògica. Quan hi ha un canvi d’horari escolar ha d’anar lligat amb un canvi més social

Penso que no, i començar per l’escola potser és començar la casa per la teulada. Cal un canvi social vinculat a un canvi d’horari laboral. Hi ha el cas dels instituts escola, on durant un mes secundària farà matí i tarda i primària només matí. Per tant, la conciliació, que els germans grans puguin recollir els petits, no es podrà donar. Hi ha una incongruència en la gestió. Amb la reivindicació de la jornada continuada que moltes famílies demanaven i que pensem que amb una bona planificació es pot portar a terme, el que no pot ser és que a l’institut escola a secundària es torni enrere.

De tota la contractació que s’està fent fins ara. Hi ha un canvi en l’horari lectiu però no un canvi en la gestió laboral dels docents. Tal com està definit ara és inviable tenir el curs preparat el 5 de setembre. Perquè l’1 de setembre no tenim mai tota la plantilla al centre malgrat que es facin nomenaments un mes abans. Són moltes casuístiques que es desconeixen però que realment resulten un hàndicap a l’hora de gestionar una bona planificació escolar. I els mestres treballem i ens agrada la feina que fem. Vaig veure al TNC El mar. visió d’uns nens que no l’han vist mai, sobre la història del mestre Antoni Benaiges, i l’actor Sergi Torrecilla diu: “L’escola va allà on va el mestre.” I és així. El mestre sempre pensa què pot aportar a l’aula quan n’és fora. Vas a la platja i busques curculles per fer matemàtiques, o pedres per treballar el que calgui. I ara que s’ha celebrat l’Any Triadú, hi ha un pensament que també m’agrada: “Tot ho he après fent de mestre, però la llum crema i molts la temen i ens volen en la foscor.” Malgrat que tinguem aquesta voluntat de posar l’alumne al centre, sempre hi ha qui menysté la nostra professió.

Una trobada de tu a tu no l’hem feta, tot i que m’agradaria molt poder-la fer. Sí que és cert que a nivell de ciutat és molt més accessible poder plantejar situacions concretes i et sents molt més escoltat. Així, participem del consell escolar municipal i mai hem tingut cap problema per poder dir-hi la nostra. Sempre hi ha punts de vista diferents que són determinats per unes condicions concretes, sovint de pressupost, que a vegades et limiten. De voluntat de fer les coses ben fetes, n’hi ha. Però s’ha de demostrar. Soc a la Ustec perquè penso que les condicions laborals reverteixen en qualitat pedagògica, i m’estimo la meva feina. Revertir en qualitat pedagògica vol dir millores per a l’alumne.

No estaríem tan malament, però també hi ha d’haver voluntat política i això no depèn del pressupost. La voluntat política de fer les coses ben fetes depèn de voler-les fer i tenir en compte la comunitat educativa. Se’ns ha d’escoltar. Les famílies també hi tenen molt a dir si l’objectiu és conciliar vida laboral i familiar.

Vam tenir un començament del segon trimestre molt complicat. Veníem d’un avís important que va ser acabar el primer trimestre amb baixes importants de docents i grups confinats. Ja era un crit d’alerta per prendre decisions durant les vacances de Nadal. Es va voler començar sense fer una revisió de protocols, i hauria estat interessant fer-la per pal·liar les conseqüències que ens hem trobat. Fer nomenaments cada dia va ser una bona idea però no va ser efectiva perquè no hi havia mestres a la borsa. Tenim contractacions de docents amb precarietat laboral que són els terços de jornada. Amb la covid, una de les mesures que es van implementar i que demanaven que es quedessin era la reducció de les ràtios. Si l’objectiu és posar l’alumne al centre això vol dir atenció individualitzada i implica tenir pocs alumnes a l’aula.

Sí, hi haurà 20 alumnes a P3 a les escoles i a les de màxima complexitat, 19. Ens hauria agradat que s’haguessin mantingut a 18 com el curs passat. Què passa amb secundària? Tenim aules massificades. I aquí demanàvem que s’obrís un grup més a la ciutat per esponjar aquestes ràtios i això no s’ha pogut fer. Continuem amb unes ràtios elevades a secundària.