Resguard per al català
Un nou decret desplegarà el règim lingüístic de la llei d’educació
Ho farà a partir de 50 suggeriments del Consell Lingüístic Assessor
El consell vol que el C1 no s’obtingui automàticament en acabar l’ESO
El Consell Lingüístic Assessor, l’òrgan consultiu que es va constituir l’1 de març per estudiar com es pot impulsar l’ús del català a les escoles i instituts, va lliurar ahir les seves conclusions al departament d’Educació, que n’havia fet l’encàrrec. El document, amb 50 propostes, servirà de base per elaborar un decret que desplegui el títol 2 de la llei d’educació de Catalunya, referent al règim lingüístic del sistema educatiu, un cop el departament analitzi els diferents suggeriments. L’ampliació de la normativa per millorar l’ús del català a les aules anirà acompanyada d’una iniciativa per intentar contenir la ingerència judicial: els serveis jurídics de la Generalitat “estan prenent mesures per comunicar al TSJC que les sentències del 25% s’han d’adequar a la nova normativa catalana” –en l’últim mes, després que el tribunal donés 15 dies a Educació per implantar el 25% de castellà a tot el sistema educatiu, s’ha aprovat un decret sobre els projectes lingüístics de les escoles i una llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials a l’ensenyament–. Així ho va assegurar ahir el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, que va rebre el document de mans de la presidenta del consell, Carme Junyent.
L’encàrrec va sorgir després d’haver reconegut, “per fi”, que “les coses no anaven bé”, en referència a l’ús social del català a escoles i instituts, “i amb les dades hem constatat la reculada del català a la societat i l’escola”, va explicar Junyent. El document incideix en la necessitat d’actuar en l’ús que en fan els docents, en el paper que es dona als projectes lingüístics dels centres educatius i a l’acollida, en la necessitat d’incidir en les xarxes socials i en l’avaluació. En aquest últim capítol el consell proposa que a quart d’ESO els instituts donin la possibilitat als alumnes d’obtenir, mitjançant una prova específica, un certificat oficial que acrediti la competència lingüística en català o occità en el cas de l’Aran. Acabaria així, en cas que el departament ho accepti, l’obtenció automàtica del nivell C1 en acabar l’ensenyament secundari. “És una falta de respecte cap als alumnes regalar-los el títol, hauran de fer prova especifica”, va defensar Junyent. Gonzàlez-Cambray va assegurar que, com totes les propostes incloses en el document, el departament les “avaluarà, analitzarà i prendrà les decisions oportunes sobre com desplegar-les”.
Prova oral
El consell proposa que l’avaluació dels projectes lingüístics dels centres tingui en compte les proves diagnòstiques de quart de primària i segon d’ESO, i també les competències bàsiques de sisè de primària i quart d’ESO per assegurar que els alumnes acaben les etapes amb ple domini del català i el castellà, com marca la llei educativa. En aquesta línia, Gonzàlez-Cambray va explicar que les proves de competències bàsiques de quart d’ESO inclouran, com a novetat, una avaluació oral.
També els docents han de ser avaluats. Junyent va posar l’accent en la necessitat d’oferir formació en sociolingüística als docents: “No es tracta que els professors repeteixin ordres mimèticament, sinó que tinguin la informació i el coneixement suficient perquè actuïn en conseqüència en el cas del seu comportament lingüístic. No es tracta d’ordenar el que han de fer, sinó que sàpiguen per què ho fan.” Una cosa clara va deixar la presidenta del consell: “La llengua de docència no és una tria personal, hi ha un projecte de centre que s’ha de seguir.” “L’escola ha de ser motor en la llengua, sobretot per a molts alumnes que no tenen el català en la seva llengua habitual, i si no ho fa l’escola no ho farà ningú més”, va insistir Junyent. I Cambray ho va reforçar amb una experiència que ha viscut recentment en un institut: en una xerrada informal amb alumnes va constatar que la immensa majoria de professors usava el castellà a les aules. “Aquesta es una realitat de país, hem de mirar-la i capgirar-la”, va dir. Hi va afegir: “També hem trobat mestres que deien que no eren conscients de la situació i feien classe en castellà perquè era més fàcil, i han canviat al català perquè donen mes oportunitats als alumnes.” Cal incidir en la consciència lingüística, però també en la formació inicial en relació amb la competència i l’ús de la llengua de tot el personal que intervé a l’educació, segons el consell.
Les xarxes socials són un àmbit important i per això el consell proposa difondre iniciatives que facin servir el català o l’occità, que s’organitzin visites als centres d’influenciadors que usin la llengua a les xarxes i que s’organitzin concursos que promoguin la creació de continguts digitals en català o en occità. Respecte de si s’ha d’intervenir en l’ús de la llengua als patis, Junyent va defensar que això ha de ser un reflex del que passi al conjunt de l’escola. “El consell no ha d’assessorar sobre com aconseguir que la canalla parli català al pati, però sí els mestres sobre com revitalitzar la llengua perquè en conseqüència s’usi al pati”, va afirmar.
Per al consell el català –i l’aranès– ha de ser l’eix a partir del qual s’articuli el projecte educatiu del centre i les activitats que s’hi despleguen, tenint en comptes les llengües familiars de l’alumnat, que són unes 200 a Catalunya, i el castellà com a llengua d’aprenentatge.
LES FRASES
El català creix a la selectivitat
Rosa M. BravoEl 97% dels estudiants que la setmana passada van fer la selectivitat van triar el qüestionari de les proves en català. Creix doncs aquesta elecció, perquè en edicions anteriors. abans que una sentència del TSJC obligués a oferir els enunciats en les dues llengües, el percentatge era del 95%. Així ho va explicar ahir la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, que va celebrar la dada. “Estem molt satisfets perquè sempre hem dit que el català és la llengua de la prova de la selectivitat. Aquest any, que era especialment complicat per aquesta interferència , ens podem congratular perquè el català continua essent la llengua de la selectivitat”, va subratllar, i va reclamar la fi de les ingerències en l’educació.
Geis va manifestar també, després d’una reunió amb el conseller d’Educació basc, la seva preocupació respecte de l’avantprojecte de la llei universitària del govern espanyol. “Cal més reconeixement del sistema universitari català, de la seva diferenciació, i més mesures de flexibilització per poder desenvolupar el nostre propi sistema.”
