Educació

Educació

Nous reptes a l’ESO

Secundària ha d’adaptar-se a un currículum més competencial, un fet que genera resistències entre el professorat

És una etapa en què els docents són especialistes, mentre que a primària tenen una formació més transversal

Ja hi ha instituts que combinen diferents matèries

L’organització d’aquest curs està sent un repte per la necessària adaptació als nous currículums

L’organització d’aquest curs està sent un repte per a les direccions d’escoles i instituts, no només per les implicacions de l’avançament del calendari, sinó per la necessària adaptació als nous currículums que emanen de la llei estatal d’educació, la Lomloe. Seran uns currículums més competencials, que segons el Departament d’Educació aportaran a les diferents etapes un tipus d’aprenentatge profund i funcional que perdura al llarg dels temps i que permet resoldre problemes en tot tipus de context. Un model, defensa, que promou un pensament més crític i una ciutadania més compromesa amb el món que l’envolta. És un estil que no resulta desconegut en el sistema educatiu català, on les noves pedagogies no són alienes en la seva tradició històrica i on els currículums del 2015 ja tenien un component competencial. Però el model rep no pas poques crítiques d’una part del professorat, que creu que deixa de banda el coneixement i que farà baixar el nivell acadèmic. A secundària les resistències són més importants, ja que les classes són impartides per especialistes en cada àrea, mentre que a primària la formació dels mestres és més transversal.

Canviar de model pedagògic no és un pas que es pugui fer d’un curs per l’altre. Per aquest motiu Educació ha donat un termini de tres cursos per facilitar-ne l’adaptació. Aquest curs es comença a aplicar en els cursos imparells, inclòs el primer de batxillerat, ja que el 2024 la selectivitat es començarà a adaptar al nou model. Hi ha instituts que ja han incorporat l’aprenentatge competencial a secundària. És el cas, per exemple, de l’institut escola Antaviana, centre públic situat al districte barceloní de Nou Barris. El seu director, Manel Motrel, explica que el centre ja treballa amb projectes amb molta sintonia amb la Lomloe. Com a exemple de com s’ensenya de manera competencial a secundària explica que l’alumnat treballa en un projecte de viatge a Mart. “Hi intervenen les ciències naturals, la biologia, l’educació física... Cada matèria posa una hora i hi ha un coordinador de projecte.” Aquesta manera de treballar requereix de moltes hores de coordinació entre el professorat. Per aquest motiu Motrel creu que al centre li serà fàcil adaptar-se a la reducció d’una hora lectiva a partir del gener. Molts professors “ja no tanquen la setmana en 19 hores lectives”, assenyala Motrel, justament per aquest enfocament més competencial. El model educatiu del centre aposta també per compartir activitats entre nivells i etapes diferents. Per exemple, el projecte dels padrins de l’espai sostenible, que implica alumnat d’infantil i de primer d’ESO. El director de l’Antaviana, però, considera que no és tan fàcil aplicar la nova avaluació que inclou el currículum “amb les presses” amb què es vol implantar el nou model.

Al FEP Sant Ramon, centre concertat que imparteix infantil, primària i ESO, funcionen amb un model mixt que combina el model clàssic amb metodologies globalitzadores, “que impliquen barrejar matèria i edats, fins i tot etapes diferents”, explica el director, Eduard Vidal. L’alumnat d’infantil té quatre hores setmanes d’espais d’aprenentatge amb el de primària, i l’últim cicle de primària amb l’inici de l’ESO. “Ara ens arriscarem a fer-ho a la secundària, on està menys implantat”, explica. Les capses d’aprenentatge de primària esdevenen projectes a secundària, on es combinen diferents assignatures, una metodologia que es va engegar abans de la pandèmia però que va quedar aturada per la implantació dels grups bombolla per la covid. “La Lomloe ens ha vingut com un regal, perquè patíem per com encabir legalment aquest mètode“, assenyala Vidal. El director d’aquest centre, d’inspiració cristiana, posa un exemple de com els dos estils pedagògics conviuen perfectament. “Jo soc el professor d’economia i religió. He d’explicar de manera teòrica conceptes com ara la inflació quan faig economia. En canvi, religió la treballem com a comunitat i servei, i anem a residències de gent gran. Tant me fa si són creients o no, jo vull que els meus alumnes siguin bones persones”, explica, exemplificant la contribució a crear una ciutadania compromesa que vol el nou currículum.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

Els pastissers preveuen vendre unes 800.000 mones de Pasqua

Barcelona
canvi climàtic

El desglaç polar per la crisi climàtica alenteix la rotació terrestre

barcelona
societat

Rebaixen la condemna a l’exalcalde de Torredembarra pel cas de les guinguetes

Torredembarra
SALT

Identifiquen un inhibidor d’una proteïna clau en el procés de la metàstasi

SALT
Societat

Els sindicats de presons convoquen vagues el 26 d’abril i 11 de maig

Barcelona
CAMPRODON

S’estrena una guia turística que utilitza la Intel·ligència Artificial

CAMPRODON
VENTALLÓ

Les últimes pluges garanteixen els farratges als pagesos gironins

VENTALLÓ
TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona