Educació

educació

“Fem malabarismes”

El professorat està cansat que se l’assenyali i se’l qüestioni pels mals resultats del sistema educatiu

Demanen que les propostes de millora es basin en les dades reals recollides dins les aules

Es mostren crítics amb la falta d’inversió i amb les reformes educatives que no donen estabilitat

“El punt de mira sempre se situa en el docent, que és l’últim graó del sistema educatiu, i això crema” “Ara es tornarà a imposar mitja hora de lectura diària? Amb quina finalitat?”

“Obrir la porta d’una aula, ja sigui a primària o a secundària, és “el reflex de la diversitat que caracteritza la societat actual i t’hi has d’adaptar. La gent no sap la quantitat de feina i maldecaps que suposa. Fem malabarismes”, explica Salva Cervera, professor de l’institut Ferrer i Guàrdia, de Sant Joan Despí. Una ràtio d’alumnes alta, amb situacions socioeconòmiques desfavorables, infants amb necessitat de suport educatiu intensiu (trastorns de l’espectre autista, de conducta, discapacitats...) i diversos plans individualitzats, ja sigui per dèficit d’atenció, dislèxia, desconeixement de l’idioma o diversitats de tota mena. Una classe que es completa amb la resta d’alumnes que també tenen el seu propi ritme d’aprenentatge i que adquireixen coneixement seguint un currículum amb uns continguts concrets i a través de metodologies diverses. Una educació que potser ha quedat obsoleta i caldria adaptar als alumnes del segle XXI. I enmig de tot plegat, els mestres i professors, que veuen com la seva feina, que una gran majoria consideren menystinguda i qüestionada, torna a ser al centre de l’enèsim debat polític i mediàtic arran dels últims resultats de les proves PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes), que han situat el sistema educatiu català a la cua dels de l’Estat i per sota de la mitjana dels països de l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).

Sembla que tothom pugui opinar sobre educació i, en canvi, aquells professionals que entren dia sí i dia també a les aules de les escoles de tot Catalunya són molt reticents a dir-hi la seva. Són pocs els que estan disposats a parlar-ne. “Passo”, “Quina mandra”, “Només ens busquen quan van mal dades”, “No en tinc ganes”, “Debats estèrils”, “Ara donen la culpa a la immigració per defugir la mala gestió i el pèssim pressupost”. Aquestes són algunes de les frases que una gran quantitat de mestres i professors consultats han esgrimit per rebutjar la invitació a parlar. “El punt de mira sempre se situa en el docent, l’últim graó del sistema educatiu, i això crema”, diu Marina Ruiz, mestra d’educació primària a l’escola Elisa Badia, de Barberà del Vallès. Estan “cansats” de ser els que reben els cops, d’estar contínuament adaptant-se a lleis educatives que canvien segons el color polític del govern, de la tensió cada cop més creixent dins les aules amb els alumnes, del qüestionament per part de les famílies i de la societat en general, de la burocràcia que consideren excessiva i potser innecessària i que els treu hores per dedicar-se a preparar les classes, de la falta de millores laborals i la necessitat d’incrementar la inversió per revertir la situació. Malgrat tot això, hi ha alguns pocs professors i mestres que volen participar en el debat per reflexionar sobre l’estat actual de l’educació, perquè els apassiona la seva feina i estan disposats a contribuir a millorar-la i a denunciar-ne també les mancances. Alcen la veu, cadascú des de la particularitat del seu centre educatiu, per enriquir un debat que creuen que hauria de servir per, efectivament, millorar el sistema educatiu català.

“Els resultats no són bons des de fa molt de temps”, assegura Darío Castro, director de l’institut Europa, un centre d’alta complexitat de l’Hospitalet de Llobregat. “Si no és la pandèmia, és per canvis de programes i, si no, per la LOE, la Lomqe, la Lomloe... Sempre hi ha excuses o alguna raó per justificar els resultats. Però crec que mai han dit: analitzem-ne la causa, què està passant”, lamenta. De la mateixa manera s’expressa Marina Ruiz, des de la primària: “Recau la pressió sobre el professorat dels mals resultats sense aprofundir en el perquè. Sentim la pressió per part de les famílies i la societat, perquè només s’analitza el resultat final, però no el procés.”

Grup d’experts

La creació d’un grup impulsor, pactat pels grups parlamentaris, i que ha de proposar millores educatives a partir del curs que ve, genera dubtes entre el professorat, que també ho veu com una “cortina de fum per intentar fer callar les crítiques” pels mals resultats i que només es reaccioni “a cop de titular”. Alguns critiquen els perfils dels escollits, potser perquè formen “part del sistema”, és a dir, que són partidaris de les polítiques que ha impulsat el Departament d’Educació en els últims anys, o hi són propers. Creuen que són els mateixos que “han espatllat” el model els que ara faran propostes per canviar-lo. “No crec en les comissions, que parlin amb el professorat”, diu el docent de Sant Joan Despí. “És una fal·làcia”, afirma Eva Vázquez, mestra de l’escola Sant Roc de Paüls, a les Terres de l’Ebre. “He vist tantes reformes que milloraven l’anterior i l’anterior i l’anterior...”, lamenta Darío Castro, mentre Ruiz considera que “falta autocrítica del departament”. Tots, però, coincideixen que, tot i saber que no hi ha cap solució “màgica”, caldria fer millores amb calma, amb una mirada més àmplia i, com diu Sara Solà, professora de matemàtiques a l’institut Príncep de Viana de Barcelona, “entrar a analitzar què passa a les aules amb contextos socioeconòmics diferents i que es basin en dades reals”, no en les que només doni el departament.

Més recursos i més personal

Una de les claus per a la millora educativa i sobretot per atendre la diversitat d’alumnes és incrementar la inversió que, entre altres coses, permetria reduir les ràtios o, si més no, ampliar l’equip docent dins l’aula, entre altres qüestions. La mestra de l’escola de Paüls es mostra molt crítica amb el departament i recorda que en la llei d’educació de Catalunya (LEC) ja s’apunta arribar al 6% del PIB, tot i que ara sols s’hi destina el 4%. A més, reclama un repartiment més adequat i focalitzat a resoldre les mancances. Per exemple, considera que no caldria destinar tants diners a noves tecnologies. “No es posen els recursos allà on s’han de posar”, denuncia. De la mateixa manera s’expressa el director de l’institut Europa: “A vegades ens arriba material que ningú utilitza perquè algú ha pensat que seria important, segurament algú que no ha trepitjat mai una aula.” “No tot és inversió, igual que no tot és formació”, hi afegeix.

En aquest sentit, per poder atendre l’alumnat amb diversitats educatives, Castro, Solà i Ruiz coincideixen a reclamar la incorporació de professionals especialistes (psicòlegs, pedagogs, logopedes, fisioterapeutes...). “Estic disposada a aprendre com cal atendre totes les casuístiques que hi ha dins l’aula, però no les puc atendre del no-res”, destaca Solà, que reclama poder tenir temps de coordinació amb aquests professionals referents que poden orientar els docents a l’hora de tractar els diversos trastorns d’aprenentatge. També qüestionen la figura del vetllador, per les poques hores que atorga el departament, perquè estan mal pagades i perquè el personal està poc qualificat, ja que són persones amb titulació de monitors de lleure que, malgrat la “bona voluntat”, no tenen coneixement sobre com cal respondre a la diversitat: “És un risc i una mala atenció cap a l’alumne”, sentencia Ruiz, que també vol posar el focus en la segregació escolar per obtenir l’equitat educativa i donar oportunitat a l’alumnat amb problemes socioeconòmics.

“El nivell ha empitjorat, és cert. S’han imposat noves tecnologies i s’ha demonitzat l’ensenyament tradicional. Ni el model tradicional era dolent ni les noves metodologies són tan bones. Una metodologia no és incompatible amb l’altra. Tampoc la memorística”, indica Cervera, que fa 15 anys que és docent de tecnologia en l’ensenyament públic. “Estem fent exactament el mateix que al segle XIX i els alumnes no són els mateixos”, assegura Castro, una idea que comparteix la resta de professorat, que indica que també la societat ha canviat i que la falta d’atenció de l’alumnat també es dona en els adults, que, per exemple, poden estar redactant un document mentre llegeixen un missatge al mòbil i es connecten a l’ordinador. “Per això hem de canviar la manera d’ensenyar, perquè la societat és diferent”, diu Solà. També quant a l’alumnat, els docents hi veuen un cert “empoderament” i falta de “respecte” que fa que l’ambient a l’aula a vegades sigui “difícil”.

La baixa comprensió lectora detectada a les proves PISA és clau per a la millora educativa. En això, hi coincideixen tots. I és que, si no comprenen el que llegeixen, de retruc, els dificultarà l’aprenentatge d’altres matèries, com les matemàtiques: si no entenen els enunciats, l’alumnat tampoc sabrà resoldre el problema. “Les proves de matemàtiques de les PISA no les saben fer, no perquè no sàpiguen fer les operacions matemàtiques, sinó perquè no entenen què han de fer. Està estretament lligat a enunciats molt contextualitzats, amb molt vocabulari, i l’alumnat no és capaç de lligar allò amb l’estratègia matemàtica”, explica Solà. Amb tot, el director de l’institut Europa alerta de les possibles noves propostes que sorgeixin arran del nou debat generat pels resultats de les PISA i recorda que fa uns anys ja es va voler implementar la lectura dins l’aula, però al cap del temps “es va enterrar” la proposta. “I ara es tornarà a imposar mitja hora de lectura diària? Amb quina finalitat?”, es pregunta.

Les famílies

Una altra de les potes del sistema educatiu són les famílies, que cada cop més també s’atreveixen a qüestionar la feina del professorat, que no se sent valorat ni respectat. És habitual que pares i mares reclamin explicacions sobre plantejaments pedagògics o incidències per alguna mala conducta del seu fill o filla (ús del mòbil, falta de respecte, conflictes). Els docents també lamenten el desconeixement sobre la feina que fan i la cantarella habitual que simplifica la seva tasca amb expressions com “que bé que viuen” o la quantitat de vacances que tenen, sense tenir en compte la feina invisible que hi ha al darrere. A més, recorden que la família té un paper important en l’acompanyament dels aprenentatges dels seus fills i filles. Amb tot, la realitat és que, ja sigui per les presses, la falta de temps o qüestions de feina i vulnerabilitat, el suport no sempre hi és. “Quan les necessitats bàsiques no estan cobertes, la resta és secundari”, indiquen, sobretot en l’alumnat amb problemes socioeconòmics.

I el professorat? Tensionat, estressat, amb ansietat i amb moltes baixes. La inestabilitat de la plantilla, que complica el desenvolupament del projecte educatiu del centre, xoca amb la crítica que alguns docents, com Vázquez, fan del “poder” que s’ha atorgat a la direcció d’escoles i instituts, que pot triar el professorat i que coarta l’opinió divergent dins del claustre per “la por de perdre la feina”. Per la seva banda, el director de l’institut Europa defensa la seva tasca i critica la falta d’implicació d’alguns docents, que es queixen, per exemple, quan a vegades cal fer alguna reunió fora de l’horari habitual. Castro també qüestiona la falta d’hores que impedeix la necessària coordinació entre docents i l’excessiva burocràcia, una crítica que coincideixen a denunciar tots els docents: la gestió de les absències de l’alumnat, altes i baixes del professorat, pressupostos, ajuts i un llarg etcètera.

Ve de la pàgina anterior

30
alumnes
és la ràtio d’estudiants per aula en l’educació secundària obligatòria (ESO), tot i que amb la matrícula viva hi ha molts centres educatius que han vist com s’augmentava aquest nombre fins als 33 estudiants, fet que dificulta encara més l’atenció a la diversitat dins la classe. A primària, les ràtios se situen de mitjana en els 25 alumnes.

LES FRASES

Les proves de matemàtiques de les PISA no les saben fer, no perquè no sàpiguen fer les operacions, sinó perquè no entenen què han de fer
Sara Solà
Institut Príncep de Viana de Barcelona
Ni la tradicional era dolenta ni les noves metodologies són tan bones. Una metodologia no és incompatible amb l’altra. Tampoc la memorística
Salva Cervera
Institut Ferrer i Guàrdia de Sant Joan Despí
M’agradaria que la gent es preguntés per què ens analitza PISA, quins són els objectius de la prova i qui els dissenya
Marina Ruiz
Escola Elisa Badia de Barberà del Vallès
Estem fent exactament el mateix que al segle XIX i els alumnes no són els mateixos
Darío Castro
Institut Europa de l’Hospitalet de Llobregat
No es posen els recursos allà on s’han de posar
Eva Vázquez
Escola Sant Roc de Paüls

L’informe PISA i la immigració

Els mals resultats de les proves PISA han fet saltar totes les alarmes, però el professorat també qüestiona precisament el contingut d’aquesta avaluació, perquè és “altament competencial”, segons Sara Solà, professora de l’institut Príncep de Viana de Barcelona. I es pregunta si “realment per renovar el sistema educatiu” cal centrar-se només en aquestes proves. En aquest sentit també s’expressa Marina Ruiz, mestra de primària a l’escola Elisa Badia de Barberà del Vallès, que considera que estan dissenyades per avaluar si l’alumnat és competent o no, “però no si té capacitat de reflexionar, discernir o opinar”. “És reduir molt l’aprenentatge de l’alumnat”, afirma. En aquest sentit, indiquen que, com que són unes proves competencials, “treuen el punt de vista important, que és aprendre perquè sí”, segons Ruiz. Per Solà, cal “ensenyar l’alumnat a aprendre a aprendre, és a dir, independentment de quin sigui el context, poder connectar amb els sabers que tens. Això es treballa poc als centres”. A part de les competències, també es qüestiona quins són els objectius de les PISA. “M’agradaria que la gent es preguntés per què ens analitza PISA, quins són els objectius de la prova i qui els dissenya”, diu Ruiz. En aquest sentit també s’expressa la mestra de l’escola Sant Roc de Paüls, que recorda que les PISA estan promogudes per l’OCDE, que impulsa “polítiques neoliberals i no promou el pensament per reduir les desigualtats”. Quant a la primera valoració que va fer Educació de les PISA, posant el focus en la immigració, el professorat ho rebutja. “Els països amb bons resultats també tenen immigració”, diu Vázquez. Des de Sant Joan Despí, el professor Salva Cervera destaca que aquest no és el problema, ja que molts dels alumnes nouvinguts treuen resultats “brillants”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Es reparteixen més de 3.500 flyers per reduir el consum d’aigua

palafrugell
Educació

El ple dona suport a les famílies de l’escola Andreu Castells

Sabadell
societat

Consideren nul de ple dret un acord de l’Ajuntament que indemnitzava amb 798.000 un club esportiu

barcelona

El Trueta i el Santa Caterina posen en marxa la Unitat d’Innovació

girona
Societat

Un sisme de grau 3,3 es percep a la Val d’Aran, Alta Ribagorça i Pallars Sobirà

Lleida
guerra a europa

La ministra de Defensa presentarà avui a Barcelona un llibre de Sor Lucía Caram sobre Ucraïna

Barcelona
societat

Noves mobilitzacions de la pagesia amb talls a l’AP-7, l’N-II, l’AP-2 i l’A-2

barcelona

Els pagesos tornen a tallar l’AP-7 en una protesta “indefinida”

pontós
gastronomia

Marta Cortizas, del Celler de Can Roca, Millor Sommelier de Catalunya 2024

Cervera