Educació

Pere Costa i Vilanova

Mestre i pedagog

“Formar mestres entre gent de l’ofici és una necessitat”

“No tots els bons mestres són bons directors d’un centre escolar, però per ser bon director has de ser bon mestre”

“La formació parteix de les necessitats detectades per l’administració, quan hauria de sorgir de les necessitats dels mestres”

Pere Costa és mestre i pedagog. Ha exercit a les escoles Torres Jonama, de Palafrugell, i Montserrat, de Sarrià de Ter. Ha treballat com a gestor de la formació permanent del professorat de les comarques gironines, des de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Girona i també des dels Serveis Territorials d’Educació de Girona, on també ha estat el coordinador dels Serveis Educatius. És un bon coneixedor de la cuina de l’administració.

Als 24 anys va ser director de l’escola Torres Jonama, de Palafrugell.
M’hi vaig resistir tant com vaig poder, no em sentia encara prou competent per assumir-ho. En aquella època, per escollir director, el claustre de mestres havia de presentar una terna a la direcció dels Serveis Territorials i des d’allà triaven. Vaig formar part de la terna i em varen triar. No vaig saber negar-m’hi.
La normativa va ser una bona aliada per exercir el càrrec.
La normativa molta gent l’entén com una cotilla que t’impedeix créixer. És a l’inrevés, la normativa és una eina que es pot usar. Quan es discutia allò de les guàrdies de pati (quants mestres, qui...), jo vaig sortir amb la normativa: el pati és lectiu, tots al pati!, i s’acabà la discussió i les interpretacions.
Ha treballat sempre en un servei públic i vostè els valora especialment, els serveis públics.
Agraeixo molt als serveis públics i és molt important ser-ne, d’agraït. Són tremendament rellevants sobretot per als de les classes subalternes, que deia en Raimon. I he tingut sempre la consciència, els 40 cursos escolars que he treballat, que era un funcionari públic al servei del ciutadà. I si havia de girar alguna roca perquè el ciutadà tenia un dret trepitjat, girava la roca.
Després de cinc cursos a l’escola Montserrat, de Sarrià, passa a coordinar la formació permanent de tot el professorat de les comarques de Girona. Creu que la formació que han rebut els mestres, o que tenen possibilitat de rebre els mestres, és de prou qualitat?
No. Té diversos problemes, per mi. Un és d’origen: és un error associar les hores de formació o els títols acadèmics amb la carrera professional. És com si jutgéssim un flequer pel nombre d’hores de formació que ha completat i no pas per la qualitat del pa que fa. Un altre és que sovint la formació dels mestres va a càrrec de professionals que no han exercit mai l’ofici, un despropòsit! Un tercer element és que la formació parteix de les necessitats detectades per l’administració, quan hauria de sorgir de les necessitats percebudes pels mestres. I te’n dic un altre: no es treballa ni s’ensenya l’hàbit de la lectura professional, imprescindible, perquè estimula la reflexió, amb la qual es troben moltes més solucions o millores als problemes de la professió.
Formar-se entre la gent de l’ofici és una bona opció?
Ho és, per la necessitat de compartir allò que es fa. També perquè el llenguatge de la relació professional ha de ser planer i ben comprensible i només ho és si se l’apropia el que fa la feina, el que proposa les activitats per als nens a l’aula, la gent de l’ofici.
Que l’escola disposi d’un projecte compartit ajuda especialment, també per a la formació. Per què?
Primer de tot, dona seguretat professional a la gent que hi treballa, que en aquest món ple d’incerteses és molt útil. Permet que les criatures puguin desenvolupar les seves qualitats al màxim perquè tot el professorat treballa en una direcció acordada. I, llavors, en la mesura que hi ha un projecte compartit, la formació té molt més sentit i s’aprofita en tota la seva dimensió. La gent és més conscient de les seves necessitats i mancances i es comparteixen en grup per fer una demanda que s’ajusta exactament al que es necessita.
Seria més convenient tenir una escola formada en conjunt que no pas un mestre concret?
Convé matisar. Entenc que són dues coses diferents, totes dues necessàries. Hi ha d’haver activitats intercentres perquè hem de reforçar les inquietuds personals de formació de la gent que en tingui. I hem d’aconseguir cohesionar claustres perquè facin projectes compartits. Tant en un model com en l’altre, quan parlem de formació, hem de tenir clares les preguntes a través de les quals cerquem les respostes. I el formador ens ha de venir a ajudar a trobar les respostes, no pas a donar les respostes, ajudar a trobar-les.
Sembla que tenen molt d’èxit els cursos per ser director. Com la valora, aquesta formació?
Ara hi ha moltes persones teòricament formades per poder ser directors en qualsevol escola i potser tardaran anys a ser-ho, potser no ho seran mai. Francament, dubto de la seva utilitat. Em sembla que la direcció d’un centre ha de ser nomenada per l’administració, d’acord amb la comunitat educativa. Un cop nomenat, si ha de menester formació, ha de tenir l’oportunitat de tenir-la. I si no l’ha de menester, no, perquè, a gestionar, se n’aprèn gestionant, no se n’aprèn fent cursos de gestió. Pel que fa a la pedagogia, és clar que no tots els bons mestres són bons directors, però per ser bon director has de ser bon mestre. I llavors, al director li has de demanar “resultats”, com a qualsevol empresa.
Vostè ha treballat molt de temps a prop dels que prenen les decisions, i és crític amb l’administració.
L’administració me l’aprecio molt, vull deixar-ho clar. És a dir, si en parlo críticament, no és perquè la vulgui destruir, al revés, voldria millorar-la. I vull destacar especialment que el funcionari hi és per garantir que els drets dels ciutadans es compleixin. També cal reconèixer que és una maquinària pesant i de molt mal maneig i que no sempre és capaç de respondre a les necessitats reals dels ciutadans. És una evidència!
Com a coordinador que va ser dels Serveis Educatius, que són serveis de suport a les escoles, està prou satisfet del seu paper com a garants d’aquests drets?
Ara mateix l’estructura del sistema no els deixa fer un paper al servei de la garantia dels drets del ciutadà. Els hem convertit en elements al servei de la mateixa administració, no pas al servei dels usuaris, dels mestres, dels nens i nenes i de les famílies que els necessiten.
Hi ha escoles que es queixen que no tenen prou recursos per donar resposta a les necessitats del seu alumnat. Com es distribueixen els recursos?
L’escenari ideal seria poder tenir ben auditats els recursos de cada escola i l’ús que es fa d’aquests recursos per poder-ne assegurar una distribució prou equitativa i justa, però no es disposa d’aquesta informació, no s’hi vol entrar. Llavors hi ha escoles molt hàbils en la reclamació de recursos i en tenen més, i d’altres que no en saben tant i en tenen menys.

k

Podeu llegir l’entrevista sencera a ja.cat/experiencia-per-si-servis



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Territori preveu obrir la variant d’Anglès a partir del setembre

ANGLÈS
religió

La Catedral de Tortosa posa en marxa una guia interactiva

tortosa
societat

La Sagrada Família diu que buscarà “una solució” perquè els veïns es quedin al barri

Barcelona

Reobren la platja de Torre Valentina un cop recuperat el passeig malmès

CALONGE I SANT ANTONI
societat

Protestes a Sabadell per la nova taxa de tractament de residus comarcal

Sabadell
Societat

El cementiri de Montjuïc recupera l’espai interconviccional

Barcelona
societat

Tres detinguts per intentar estafar una parella en una transacció per comprar bitcoins

Barcelona

El protocol de maltractaments de gent gran detecta 38 nous casos en un any

GIRONA
societat

Desallotgen l’acampada en suport de Palestina a la plaça Universitat

Barcelona