Clàudia Cedó convida a visitar els marges en el pregó de la festa de Banyoles
La psicòloga i directora teatral defensa que l’acostament a l’altre enriqueix
La dramaturga reivindica la capital de l’estany com a motor de cultura
Clàudia Cedó va deixar ahir el llistó molt alt als futurs pregoners de Banyoles. En un acte molt complet, la psicòloga, dramaturga i directora teatral va emocionar els assistents a l’inici de la festa major repassant la seva biografia i convidant a acostar-se a “aquelles persones que viuen als marges”.
A uns mesos de ser mare, Cedó (Tortosa, 25-2- 1983) va explicar com “el dolor també forma part de la vida”. Ella mateixa, que està embarassada, va explicar que havia escrit Una gossa en un descampat perquè necessitava explicar com se sentia després de perdre un fill en gestació. Va parlar de la bellesa en aquests indrets foscos. “L’escultora Louis Burgeois deia: ‘He estat a l’infern i he tornat, i deixeu-me que digui una cosa: era meravellós’.”
Cedó, titulada en psicologia, ha treballat en centres penitenciaris, en l’espai Cannan, que ajuda persones que estan superant una drogoaddicció, amb persones amb disminucions psíquiques i amb d’altres amb trastorn d’espectre autista (TEA). El teatre la va ajudar en l’ofici de psicòloga. Havia començat de jove a l’Aula de Teatre amb l’exbatlle Joan Solana, present a la sala, de professor i passant per companyies com ara Pocapuc.
Cedó va voler fusionar el teatre i la psicologia i, per això, el 2006, va crear el projecte Escenaris Especials. Cedó, el seu equip i els actors –procedents de centres especials– preparen unes peces que estrenen en moltes ciutats. “El més bonic de tot és que aquí, a Banyoles, ha passat alguna cosa molt especial, hem anat educant el públic que ens ve a veure, que al començament potser s’apropaven al teatre amb por o amb la voluntat ferma de fer l’acte solidari del mes, però que acabaven sortint emocionats i sorpresos per les interpretacions dels actors [d’Escenaris Especials]”. Cedó es va referir a un dels actors, l’Ignasi Calvís, company des de fa 14 anys.
“Es cuida la cultura”
La dramaturga va assenyalar que acostar-se a l’altre permet obtenir “el potencial de totes aquestes persones”. Va referir-se a la feina feta per les fundacions Estany, antic Coiet, Ramon Noguera i Mas Casadevall. Li va servir per després explicar que a Banyoles “es cuida la cultura, es mima el teatre”, i insistir en la tolerància. “M’agradaria imaginar, per exemple, que un any la pregonera o el pregoner fos una persona amb discapacitat o un veí racialitzat [d’una altra raça].”
LA FRASE
LA XIFRA
Una obra, un concert, una festa
El pregó d’ahir no va ser convencional. D’alguna manera podia esperar-se alguna sorpresa d’una persona del món del teatre. Al final del discurs institucional, Cedó ja va llegir una història creada per a l’ocasió en què repassa el xuixo de Can Padrés –reconegut com el millor del món–, les nits de barraques (i un cas d’assetjament sexual) i com el personatge, la Júlia, du una BH rosa, es fa gran i va a les fires amb la filla, embarassada. Poc després, amb Cedó fent d’actriu, la pregonera, plorant, va lamentar que un grup de Barcelona no s’hagués pogut desplaçar fins al teatre a interpretar una versió d’El Monstre de Banyoles a causa d’una pana. L’alternativa va sorgir del públic i, de mica en mica, els assistents van cantar la cançó amb acompanyament musical. El públic va acabar dret. Una festa.
