Societat

Mor als 76 anys Marta Tatjer, activista cultural i creadora de les festes de la Mercè

Va ser la primera directora del festival Grec de Barcelona, el 1986 i 1987, i va redefinir les festes convertint-la en una celebració oberta a tota la ciutadania

L’activista cultural Marta Tatjer, que va ser la primera directora de festival Grec de Barcelona, en les edicions de 1986 i 1987, i que des del consistori barceloní va impulsar i redefinir les festes de la Mercè, ha mort als 76 anys, han informat fonts municipals.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha recordat la figura de Marta Tatjer amb un missatge al seu compte de Twitter, en què la defineix com “una agitadora cultural”. “Una ment inquieta enamorada de Barcelona que va tenir un paper importantíssim en la creació del caràcter obert i dinàmic de la ciutat i les festes que la defineixen”, recorda Colau, que expressa el seu condol a la seva família i amics per la seva mort.

Tatjer va néixer a Barcelona l’any 1943 i va estudiar Belles Arts abans d’entrar a treballar, el 1977, a l’Ajuntament de la capital catalana, des d’on va començar a col·laborar en la preparació de grans festes urbanes, especialment les revetlles de Sant Joan .

Poc després va rebre l’encàrrec de centrar la seva activitat en les festes de la Mercè, que en aquells anys es van reinventar per convertir-se en una celebració oberta a tota la ciutadania.

Amb Rafael Pradas com a regidor i Joan-Anton Benach com a delegat de Cultura, Marta Tatjer es va convertir en cap de Servei de Festes i Tradicions, des d’on va aprofundir en la remodelació de les festes.

Des del seu càrrec, va promoure l’arribada dels diables de foc, del correfoc i dels castellers a la festa major de la ciutat, i va impulsar també el Carnaval, entre d’altres celebracions populars.

Arran dels èxits aconseguits en la renovació de les festes de la Mercè, en què Tatjer havia programat també grans espectacles contemporanis, se li va oferir la possibilitat de dirigir el festival Grec, el que va fer en les edicions de 1986 i 1987, després l’etapa bicèfala de Joan Maria Gual i Josep Anton Codina.

Sota la seva direcció, el Grec va consolidar el seu caràcter de festival cultura de l’estiu barceloní, amb propostes que tenien com a epicentre al Teatre Grec de Montjuïc, però que s’estenien a altres espais de la ciutat, com la Casa de la Caritat, dedicada a les propostes més innovadores, a la plaça del Rei, consagrada a la cançó i el jazz, i al Poble Espanyol, per als grans concerts.

Des de la seva jubilació, Marta Tatjer va dedicar els seus esforços a col·laborar amb Amics de Nepal, una ONG barcelonina dedicada a projectes de cooperació per al desenvolupament, com l’alfabetització de dones a Kàtmandu, la gestió de beques per a nens o la consecució de millores en el camp de la sanitat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

QUART

La Festa del Fang s’avança al maig i amplia les activitats a tot el mes

QUART
societat

El Zoo provarà un sistema de filtres naturals per reutilitzar aigua

Barcelona
Urbanisme

Les obres del passeig de les Cales s’acabaran abans de l’estiu

Mont-roig del Camp
comerç

Barcelona és la capital amb més densitat comercial d’Europa

Barcelona
Estat Francès

Cauen les pales del Moulin Rouge

Barcelona
LA CELLERA DE TER

Els viveristes demanen que l’ACA els “obri l’aixeta” per no haver de tancar

LA CELLERA DE TER
campdevànol

Un projecte vol convertir el Ripollès en refugi de persones LGTBIQ+

campdevànol
gastronomia

Un ‘mercat’ gastronòmic quedarà obert al Port Vell

Barcelona
DOSSIER

S’Agaró, un referent centenari

S’Agaró