Les persones amb discapacitat de Barcelona pateixen un greuge econòmic d’entre 17.700 i 41.200 euros anuals

Les persones amb discapacitat de Barcelona pateixen un greuge econòmic d’entre 17.700 i 41.200 euros anuals de mitjana. Aquest és el resultat d’un estudi que han impulsat l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat i el COCARMI. S’han tingut en compte els costos directes associats a la discapacitat, com ara l’atenció personal o els canvis que s’han de fer als habitatges, però també els indirectes, sobretot els costos d’oportunitat que tenen els discapacitats i també els seus cuidadors (el que deixen de percebre al mercat laboral). Així, el greuge econòmic total d’una persona amb discapacitat física molt greu pot arribar als 95.312 euros; als 79.063 si és intel·lectual, o als 83.557 en cas de trastorn mental. Els investigadors constaten que les ajudes i bonificacions, de mitjana, no són suficients per cobrir tots els costos.

Com més greu és la discapacitat, més elevat és el capítol de costos d’oportunitat, ja que el cuidador pràcticament no pot treballar. L’edat perjudica en l’apartat dels costos directes.

L’estudi, elaborat per l’Escola Superior de Comerç Internacional de la Universitat Pompeu Fabra (ESCI-UPF), analitza aspectes com el laboral o el temps i la qualitat de vida de l’entorn de la persona amb discapacitat. Es mesuren deduccions, prestacions i ajudes. S’han tingut en compte tretze perfils diferents de discapacitat per incloure tots els tipus i necessitats de suport: hi ha tres nivells de discapacitat física, tres d’intel·lectual, tres de trastorns mentals, dos de discapacitats visuals i dos més en l’àmbit auditiu.

Els investigadors proposen incloure la discapacitat com a variable a tenir en compte en polítiques de tarifació social.

La presidenta de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, Marga Marí-Klose, ha assegurat que l’Ajuntament se sent interpel·lat per aquestes xifres i ja està treballant per revertir aquesta situació. En aquest sentit, ha remarcat que ja s’apliquen descomptes als centres esportius municipals i centres cívics, es destina part de l’habitatge públic al col·lectiu discapacitat i s’ha posat en marxa un servei municipal de préstec de material per a persones amb discapacitat.

Marí-Klose ha remarcat que aquest col·lectiu no només pateix el greuge econòmic, sinó també en termes de mobilitat, de salut i de mercat de treball, amb una menor taxa d’ocupació.