“Els bahá’ís a l’Iran no tenen dret a la identitat”

La República Islàmica de l’Iran té una política sistemàtica per intentar eliminar la comunitat bahá’í del país o, com a mínim, invisibilitzar-la. Fa 40 anys que persegueix els bahá’ís, tot i que amb el règim del xa també es feia. Els bahá’ís han estat perseguits sempre, a l’Iran i en altres països. L’últim pas que ha fet el govern és una cosa que ja havia implantat el govern egipci, però al final ho va haver de revocar: demanar l’afiliació religiosa als seus ciutadans per posar-la en el document nacional d’identitat. On és la trampa? Que només pots escollir entre ser musulmà, cristià, jueu o zoroastrià, les religions reconegudes en la Constitució del país.

Que els seguidors de les quatre religions reconegudes estan subjectes a dret i els altres, no. Un bahá’í o bé ha de dir que és d’una religió que no és, i això nosaltres no ho fem, o bé queda sense DNI. Això va passar a Egipte durant dècades fins que els bahá’ís van començar un procediment judicial, van anar guanyant... i al final es va permetre deixar en blanc la casella de l’adscripció religiosa.

Abans de la Revolució Islàmica, que és quan hi havia un cens, la comunitat era d’unes 300.000 persones en un país que aleshores tenia més de 20 milions d’habitants; ara en són més de 60. Era la minoria religiosa més gran del país; hi havia més bahá’ís que zoroastrians, cristians i jueus junts. Què va fer el govern? Primer: sistemàticament, detencions arbitràries, algunes de les quals han acabat amb execucions; d’altres, amb persones condemnades a deu o vint anys de presó o a cadena perpètua. Molta gent ha mort a la presó. Amb les detencions arbitràries, el que volen és crear inseguretat en la comunitat.

De qualsevol cosa. Per exemple: com que el nostre centre religiós és a Israel, perquè Bahá’u’lláh, el fundador de la fe bahá’í, va morir allà, que aleshores era Palestina, el 1892, els acusen de sionistes o proamericans. Al seu moment, ens van acusar de ser espies de la Unió Soviètica. També ens acusen de comportament immoral, d’atemptar contra l’honor de l’islam, etc. Però sempre hi ha un punt en comú: a tots els que detenen se’ls dona l’oportunitat de convertir-se a l’islam. Si es converteixen i així ho fan públic, queden lliures i els deixen tranquils. Des que mana Rouhani, que teòricament és moderat, hi ha hagut 479 detencions. En el darrer any, 80.

És un altre puntal de la repressió. Això ja va començar en l’època del xa: van expulsar els bahá’ís de l’administració pública, els van fer tornar les pensions que havien rebut pel que fos... Això ha dut aquesta comunitat a poder treballar només en l’àmbit privat. També hi ha una pressió molt forta cap als empresaris perquè no contractin bahá’ís. I als que tenen un negoci propi, quan poden els treuen la llicència amb qualsevol excusa. Per exemple: si han tancat un dels nou dies que per a nosaltres són sagrats i no treballem, com els cristians no treballen per Nadal. Si no tenen negoci però són pagesos, els tallen l’accés a l’aigua, etc.

Al principi de la Revolució Islàmica, els anys més durs, n’hi va haver moltíssims que es van exiliar. Però avui al país encara n’hi ha centenars de milers. De fet, una manera de combatre la repressió és quedar-s’hi. Però sí, viure així és molt difícil. Hi ha una altra pota de la persecució: no permeten als joves anar a la universitat.

Van començar dient que per cursar la selectivitat havien de fer un examen de coneixements religiosos, però, com ara amb el DNI, si no eres de les quatre religions reconegudes no el podies fer. Què van fer els bahá’ís? Van crear la seva pròpia universitat... Una mena de UOC amb professors de dins del país i de fora, bahá’ís i no bahá’ís, oberta a tothom. Els títols estan reconeguts per moltes universitats del món, com ara la de Cambridge, amb la qual cosa els graduats poden exercir o fer màsters i doctorats fora del país. Avui moltes de les persones que estan a la presó de manera arbitrària són o bé alumnes d’aquesta universitat (Institut Bahá’í d’Estudis Superiors) o administradors i professors.

La por és la història de la comunitat bahá’í, ja que la persecució es produeix des del principi perquè posa en qüestió tot el seu establishment. Nosaltres no tenim clergat, pregonem la igualtat total de l’home i la dona... Ja en l’època del xa, es va veure que la primera dona meteoròloga era bahá’í; la primera física, també..., perquè, per als bahá’ís, l’educació de les dones és primordial. Pel que fa al tema doctrinal, l’islam no accepta cap religió després de Mahoma i nosaltres no només diem que Bahá’u’lláh va ser una revelació després de Mahoma, sinó que diem que la revelació de Déu no té principi ni fi; sempre que hi hagi humanitat, Déu es manifestarà en la història amb religions noves i enviats de Déu nous.