Mor als 73 anys el metge de la Clínica Girona Eduard de Ribot i Mundet

“No tenia hores, sempre pendent, fins que es va jubilar”, explicaven, ahir a la tarda, fonts de la Clínica Girona fent referència a la dedicació i vocació de servei de qui va ser durant més de quaranta anys un dels metges de referència del centre i cap dels serveis de medicina interna. El metge gironí Eduard de Ribot i Mundet (1946-2020) va morir ahir als 73 anys, víctima d’una llarga malaltia.

El president del Col·legi de Metges de Girona, Josep Vilaplana, destacava la faceta humana d’Eduard de Ribot. Metge amb l’especialitat de medicina interna, es va dedicar plenament, assenyalava Vilaplana, a la “medicina assistencial”, ja que no va fer mai docència ni recerca. “Era molt conegut a Girona –recalcava Vilaplana– i molt estimat, sobretot per la gent gran”, ja que “tenia molta cura dels pacients”.

Eduard de Ribot era fill, germà i pare de metges. Estava casat amb la també metgessa Rosa M. Martínez i, dels sis fills del matrimoni, tres són també professionals de la medicina: dos fills, Eduard i Dani, són odontòlegs i una filla, Rosa Maria, és internista.

Era fill d’Eduard de Ribot i Batlle (Girona 1912-1991), que va ser el precursor d’una nissaga de professionals de la medicina. Els De Ribot van ser una de les famílies de metges gironins recollides en el llibre Metges, clíniques i hospitals que l’editorial Gavarres va publicar el desembre del 2016. “El pare vivia la medicina amb passió, i això es transmetia”, explicava en el llibre Concepció de Ribot –germana d’Eduard de Ribot i Mundet i també metgessa–, una frase que resumeix els motius per què una vintena de membres de la família estan vinculats amb la medicina. Eduard de Ribot i Batlle va ser també, segons es destaca en aquest llibre, un metge compromès amb Girona. El 1945, va ser pendonista d’honor dels manaies i, vint anys després, un dels impulsors del col·legi Bell-lloc del Pla. El cronista oficial de Girona, Enric Mirambell, mort fa menys d’un mes, recordava en el llibre, l’exercici de la medicina d’Eduard de Ribot i Batlle, destacant-ne l’“ull clínic”. “El malalt hi tenia plena confiança. No estalviava temps ni paciència fins arribar al fons de la qüestió que havia de tractar.”