L’aposta que no pot fallar

L’aplaudiment diari de les vuit del vespre va més enllà de l’agraïment als professionals sanitaris. També ens recorda a tots la importància del sistema de salut pública com un dels grans fonaments de la nostra societat. Un estudi de la Universitat de Barcelona ha posat xifres a aquesta revaloració: si el 2018 només el 25% dels enquestats consideraven la sanitat el servei públic més important, la irrupció de la Covid-19 ha disparat aquest valor fins al 58%. Tenint en compte això, i que un 80% de la ciutadania està disposada a assumir un nou impost per prevenir i reaccionar a aquesta mena de situacions, sembla que cap govern ni partit polític es pot permetre no apostar decididament per reforçar el finançament a aquest sector. Per tant, en un moment que els epidemiòlegs encara no gosen predir, arribarà l’hora de guardar aquesta crisi sanitària històrica al mateix calaix que les retallades i començar a refer el sistema, adaptant-lo a la nova normalitat que ens tocarà viure. Com? Els gestors sanitaris ja hi treballen i tenen algunes idees clares.

A curt termini, una de les més evidents és que els centres han de reactivar amb seguretat tota l’activitat que en el seu moment es va ajornar per habilitar espais i professionals per fer front als efectes del coronavirus. “Si la demanda habitual del país en qüestió de salut és cent i arran de la crisi n’hem desatès una part, vol dir que durant els pròxims mesos per posar-nos al dia haurem de donar resposta al 125, al 150 o al 200, això ja ho determinarem”, explica Adrià Comella, director del Servei Català de Salut. Aquesta recuperació, però, s’activarà mentre l’atenció a la pandèmia de Covid-19 encara està en curs, de manera que en primer lloc caldrà mantenir o fins i tot eixamplar la divisió dels centres sanitaris en dos circuits clarament diferenciats: hi haurà uns espais i professionals que es dedicaran a tractar exclusivament els efectes del coronavirus i d’altres que assumiran la resta de l’activitat. “Estarem així durant mesos, o potser anys. Nosaltres ja estem preveient dedicar les plantes superiors a uns pacients i les inferiors als altres”, explicaven aquesta setmana diferents directius de l’hospital Vall d’Hebron.

Com que únicament amb aquesta prevenció no n’hi haurà prou per resoldre l’equació d’entomar més feina amb una plantilla estressada per la pressió de les darreres setmanes, caldran més mesures si no es vol eternitzar les llistes d’espera. I una de les que poden resultar més efectives ens l’ha mostrat el mateix coronavirus. Es tracta de la teleassistència, és a dir, les visites amb el metge mitjançant videoconferències. “La telemedicina ha funcionat en la primària durant la crisis i ampliar-la a les especialitats que ho permetin ens faria ser més eficients en l’organització”, argumenta Adrià Comella. El director del CatSalut té clar que algunes especialitats ho permetrien de manera més evident, com per exemple la dermatologia (on justament hi ha molta pressió a nivell de llistes d’espera), mentre que d’altres no hi serien gaire o gens compatibles. L’aplicació, però, també pot variar depenent de si es tracta de primeres visites o de controls rutinaris de seguiment. “És un canvi de paradigma que pot costar d’entendre perquè, com que estem acostumats al contacte entre metge i pacient, es pot associar a una menor qualitat del servei. Haurem d’assegurar-nos que no hi haurà menys qualitat sinó més comoditat per part de l’usuari i més capacitat d’atendre usuaris per part dels professionals”, insisteix el màxim executiu de la sanitat pública, que promet “avançar en aquest camí amb prudència” per assegurar que la qualitat assistencial no se’n ressent.