Societat

ISABEL FERRER

DIRECTORA GENERAL DE PROTECCIÓ CIVIL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

“És un risc, el que fan algunes persones”

“L’èxit d’una emergència és que puguis fer un vestit a mida, no per a cada persona però almenys per a cada municipi”

“S’hi van fer millores però la base del pla estava feta, per això vam respondre tan ràpidament”

Sensibilitat social
Amb una diplomatura i un grau en treball social i un màster en protecció civil, Isabel Ferrer (Barcelona, 1963), que també té un postgrau en salut mental en situacions de violència política i catàstrofes, ha ocupat diversos càrrecs tant a l’Ajuntament de Barcelona –on va ser la directora operativa del pla Barcelona ciutat refugi com a la Diputació. Va ser diputada al Parlament per JxCat fins que va ser nomenada, el juny del 2018, directora general de Protecció Civil de la Generalitat.
Igual que s’ha fet a Lleida, estem preparats per detectar el risc a qualsevol lloc
El fet de no haver pogut treballar tot això des del territori ha estat una dificultat afegida
Quan aquí ja teníem activat el pla en prealerta i alerta, molts no havien activat cap pla

Protecció Civil de Catalunya ha tingut un paper fonamental en la gestió de la pandèmia. La seva directora general, Isabel Ferrer, explica que si s’ha fet bé és perquè hi havia molta feina prèvia feta i estàvem més ben preparats que altres territoris.

Quin és el paper de Protecció Civil en aquesta crisi?
El mateix que té en qualsevol situació d’emergència. Un 50% de la feina que es fa és de portes endins, potser per això és un cos molt poc conegut.
Què és el Procicat?
És el pla de protecció civil de Catalunya, que té diferents procediments associats. Un d’aquests és el d’emergències per a malalties transmissibles emergents, que no és res més que una adaptació d’un que ja teníem per a pandèmies. Vam aprovar l’actualització el 28 de febrer amb una fase de prealerta que no existia i vam fer canvis en l’anàlisi del risc, perquè ja vèiem que per fer front al que s’estava acostant convindria donar un altre tipus de resposta. S’hi van fer millores, però la base del pla ja estava feta, per això vam poder respondre ràpidament.
El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya, el Cecat, des del qual es coordinen les actuacions, seria una mena de cervell de Protecció Civil?
Correcte. És un cervell perquè, a banda de ser el que ens comunica les directrius i treballa amb els ajuntaments, també gestiona la taula de subministrament. Des del moment zero ha estat funcionant i allà hi ha tots els operadors, d’alimentació, de farmàcia, de serveis funeraris, de Fecsa Endesa; a banda d’altres cossos, com ara els bombers o la policia, que s’integren també al Cecat, de manera que la coordinació de tots els dispositius es realitza de manera presencial. Els comandaments treballen junts les 24 hores del dia i així és molt fàcil resoldre les situacions. Treballem des d’una perspectiva molt resilient. Ho hem anat creant amb les experiències que hem anat vivint.
Aquest cop la coordinació ha estat doble. Interna, però també amb l’estat. Quins problemes us heu trobat?
Un dels primers problemes que vam tenir és que ells no tenien cap pla i moltes comunitats tampoc. Això és important perquè quan aquí ja teníem activat el pla en situació de prealerta i d’alerta, molts territoris no havien activat cap tipus de pla.
Hauria estat més fàcil sense la intervenció de l’Estat?
Sens dubte. Primer perquè Catalunya està preparada per atendre una situació d’emergència i ho ha demostrat moltes vegades. Tenim un sistema de protecció civil robust i amb molta previsió de treball. I amb eines que altres comunitats autònomes no han desenvolupat encara i un coneixement del territori que des de Madrid no es té. Per tant, posar-nos a tots en el mateix nivell de dificultat el que fa és estressar molt més el sistema perquè t’has d’adaptar a una normativa que moltes vegades no encaixa i que has de fer encaixar com sigui.
Des de Protecció Civil s’ha interpretat cada ordre del BOE i s’ha traduït en consells. A vegades amb contradiccions evidents. Quina ha estat la prioritat?
Són moltes casuístiques, a voltes contradictòries. És cert que, en l’àmbit de l’Estat, qualsevol consulta que hem plantejat ens l’han intentat resoldre, però no es tracta només de resoldre la situació. Tu fas una normativa i després l’apliques, però hem de veure com aquesta normativa aterra al territori. Per exemple, als municipis petits al principi el compliment de les franges era una mica absurd. Fa molt poquet que hem tingut una normativa per municipis de més de 10.000 habitants... El fet de no poder establir la nostra pròpia normativa quan coneixem les característiques del territori és una dificultat afegida.
El problema d’aquest embolic són les fases, com ha criticat la consellera de Salut, Alba Vergés?
Hauria estat preferible una normativa menys complexa i més clara perquè la informació, que és molta i molt canviant, pugui ser digerida per la població. Però això des d’una perspectiva tan global com és el territori espanyol no es pot fer perquè han de fer una normativa en què càpiguen tots els territoris de l’Estat que no estan en la mateixa situació. Aquí ho podríem haver fet per fases, per col·lectius, per territoris… Possibilitats de com fer-ho n’hi ha moltíssimes. El problema és aterrar, perquè el paper ho aguanta tot. És cert que hi ha confusió perquè ens podem trobar que una part del país estigui en la fase 3 i que hi hagi municipis que encara estiguin a la 1 i hi ha gent que no entén que pugui canviar de municipi per anar a treballar però no per visitar els pares... Ara estem treballant en un canvi de format per incloure a la fase 3 i que quedi tot molt més clar. Tot això, si tu coneixes el territori i saps quins són els hàbits laborals, els fluxos de trànsit... ho pots preveure millor... Jo crec que l’èxit d’una emergència és que puguis fer un vestit a mida, no per a cada persona però almenys per a cada municipi.
Fer la desescalada per regions sanitàries ha estat decisió de Catalunya. Creu que ha estat un error?
Jo entenc que es faci per regions sanitàries perquè també els recursos sanitaris, que és una part important, estan distribuïts per regions sanitàries i el que s’ha volgut en primer terme és garantir que cada grup de població disposava dels recursos necessaris per fer front a la realitat. El que passa és que les emergències són canviants. I per tant tu també has de poder canviar i més endavant fer-ho per comarques o per àrees més petites.
Després del que ha passat a Lleida, quan veu les terrasses plenes de gent, a voltes sense mascareta, li preocupa que hi pugui haver un relaxament que posi en perill tot el que s’ha aconseguit fins ara?
Fa dos mesos llargs que estem en estat d’emergència i, per tant, es genera una fatiga i hi ha gent que aguanta menys la pressió, però estem preparats per anar corregint aquestes situacions. De la mateixa manera que s’ha detectat el risc a Lleida es detectarà si passa en un altre lloc. Fem reunions del comitè tècnic cada 48 hores i al comitè tècnic hi ha tothom: Justícia, Salut, tots els departaments, però també la Creu Roja, representants de la delegació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona. El que passa al carrer ho tenim a sobre de la taula i s’estan prenent mesures. Encara que ens puguem escandalitzar perquè hem passat de sortir al carrer i que no hi hagués ningú a veure gent asseguda en una terrassa, sense mascareta i prenent-se una cervesa; encara que sabem que és un risc el que estan fent algunes persones, sabem també que la resposta de la població en general és extraordinària, d’una gran responsabilitat.
Tem un rebrot?
Desitgem que no n’hi hagi cap, de rebrot, perquè anar enrere sempre és dur… I arriba l’estiu i seria molt negatiu per a tots plegats que s’hagués de dir que no es pot anar ni a la Costa Brava... Seria molt difícil perquè és una emergència que ens posa a tots en el mateix lloc.
Si en lloc de parlar de fases li demanés tres consells bàsics?
Molt fàcil. Distància, mascaretes i rentar-se les mans.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia