“Si hi ha un rebrot ho podrem assumir”

Doncs molt millor que fa un mes. El nombre de malalts hospitalitzats s’ha reduït molt i tots estan evolucionant bé. A l’hospital l’ocupació continua sent baixa en relació amb l’any passat. Tenim llits d’hospitalització buits i el nombre de pacients que venen a urgències està molt per sota d’un mes de maig normal.

Bé, no ho sabem. Crec que la població està molt conscienciada d’utilitzar els recursos sanitaris quan realment cal, perquè bé, el que és urgent un no ho pot demorar. Però és veritat que l’afluència a urgències continua sent més baixa de l’habitual.

Doncs per àrees, per exemple, a l’àrea de consultes externes estem fent pràcticament el 100% de l’activitat i la forma de fer visita ha variat una mica. Barregem el que és la forma presencial amb la telemàtica, que és una innovació que ens ha portat la Covid-19 i que jo crec que haurem de mantenir en el futur. En l’àrea quirúrgica estem ja amb normalitat total en horari de matí i hem començat també ja a fer activitat de quiròfans de tarda. Probablement es consolidarà ja l’activitat habitual a partir de la setmana que ve, i pel que fa a gabinets i proves complementàries, totes les àrees estan ja funcionant al 100%, tot i que sí que és veritat que l’activitat que fem aquí és una mica més reduïda perquè programen els malalts una mica més espaiats perquè no s’acumuli gent a les sales d’espera.

Sí, ara ens queda recuperar tota aquesta activitat que ha quedat demorada aquests dos mesos llargs, però sí, a poc a poc anem recuperant i reprogramant tota aquesta activitat.

Se’n parla, del fet que hi pugui haver un rebrot i, a més, es parla del fet que pugui coincidir amb altres virus estacionals, com el virus respiratori dels nens, i amb la grip. D’això se’n parla, i com ens preparem? Nosaltres tenim ara ja un pla d’actuació que hem elaborat al llarg de la pandèmia, que seria, doncs, el punt de partida per tornar a treballar com hem treballat per donar resposta a la pandèmia. A més, hem preparat una planta d’hospitalització, que seria una planta de reserva, i després tenim la resta de recursos que hem utilitzat al llarg d’aquests últims mesos, que tornaríem a posar-los en funcionament. I lògicament, partiríem ja d’una situació en què sabem al que ens enfrontem, cosa que abans també era desconeguda; queda encara molt per saber de la Covid-19, però ara ja sabem com l’hem de manejar, com és l’evolució dels malalts, el temps mitjà d’estada... Sabem moltes més coses de les que sabíem al març.

Sí, sí, estem preparats perquè ara, com he comentat abans, l’ocupació real de l’hospital és baixa, i bé, si hi ha un rebrot, que no agradaria lògicament a ningú, ho podríem assumir perfectament perquè hem assumit el pic de la pandèmia, però esperem que no hi sigui.

Hauríem d’assegurar que no tornem a tenir una mancança d’EPI, d’equips de protecció individual. Aquesta dependència del mercat estranger... Hauríem de ser capaços d’equilibrar-nos amb proveïdors locals, d’aquí , que no ens torni a passar això que una cosa tan simple com una mascareta ens generi dificultat per fer la feina habitual. També hauríem de fer una reserva raonable de tots aquests equips, dels EPI i de la resta d’equipament, i jo crec també que com a àrees de millora hauríem de repensar determinats protocols assistencials que tenim que ara amb la Covid-19 hem hagut de modificar d’una forma ràpida, però algunes modificacions hem vist que tenen el mateix resultat des del punt de vista de l’assistència que donem al malalt i estalviant potser desplaçaments. Estic pensant sobretot en el tema de les visites i consultes telemàtiques i no presencials. Això ens ha caigut de cop i volta, d’un dia per l’altre, però en tenim una valoració positiva: hi ha una part de l’activitat que es pot fer d’aquesta forma i el resultat és el mateix.

La conclusió que jo m’emporto és que quan tota una organització treballa en un objectiu comú déu-n’hi-do els resultats que s’obtenen. Ningú hauria pensat al mes de gener que el Trueta podria convertir-se en un hospital monogràfic Covid-19 on pràcticament tots els professionals treballarien de la mateixa forma i amb el mateix tipus de malalt, i això s’ha aconseguit. La veritat és que la foto que hem tingut aquests dies ha estat una mica insòlita i penso que ni en somnis hauríem pensat que això es podia fer així. Realment és una visió molt positiva del que els professionals sanitaris són capaços de fer.

Bé, agrair la col·laboració de tots, i quan dic tots vull dir professionals, ciutadans, totes les mostres de solidaritat amb el Trueta...

Sí, encara en rebem. El volum ha baixat, no és com aquells dies en què era continu, però encara hi ha iniciatives de gent que vol afegir el seu granet de sorra i la veritat és que a mi m’ha sorprès aquesta solidaritat; bé m’ha sorprès..., estem molt agraïts a tot això.

Bé, realment tot ajuda i aquestes coses ajuden també a mantenir l’ànim alt perquè hi va haver també moments complicats i aquests petits detalls que sembla que no són res ajuden. Tot ajuda i els professionals, realment, van agrair molt totes aquestes mostres.