Retorn descafeïnat a les aules

Feia dos mesos i mig que no “xafaven rajola”, com deia algun mestre, però no va tenir ni molt menys la intensitat d’un inici de curs. Ans al contrari: tot va ser fred. Descafeïnat. Trist. Com a mínim a Tarragona, la ciutat més gran on els centres educatius ja podien reobrir ahir en fase 2, ho van fer a molt menys que mig gas. Això els que ho van fer... Només dos nens, dels cinc que ho havien confirmat –totes les llars d’infants, escoles i instituts havien trucat abans família per família per saber amb què podien comptar– van anar als cursos d’educació infantil al CEIP Serrallo. Una nena al CEIP Saavedra. “I perquè tots dos pares treballen, però ja veurem si torna demà, que la mare ja ha comentat: «Així està sola?»”, exposava la directora, a la porta. Els de sisè de primària fins avui no tornen, ni a un centre ni a l’altre, però tampoc s’espera que la concurrència hi sigui gaire més alta, tot i que ahir alguns mestres van anar-hi a preparar els repassos que donaran, en cap cas matèria lectiva.

En canvi, el col·legi concertat Joan Roig, sí que va tenir una quarantena d’alumnes, entre els de sisè d’ESO i els de segon de cicle formatiu. És a dir, un 10% dels que hi hauria hagut un dia normal. De P3 a P5 no hi va anar ningú. També s’hi van iniciar les tutories individualitzades per a alumnes d’altres cursos, igualment complint totes les normes d’higiene i seguretat, i garantint que estiguessin el mínim temps al centre. De professors, n’eren un terç dels habituals. “I demà, un altre terç, aniran rotant”, explicava el director, Enric Sabaté, satisfet de com han anat les classes telemàtiques. “Mestres i alumnes s’hi han adaptat prou bé, i fins i tot hem tingut sorpreses positives amb algun que ha treballat més que a classe”, deia.

És clar que, en general, els que ahir més van acudir a la crida són els alumnes que més s’hi juguen aquest final de curs, els de segon de batxillerat, que faran la selectivitat al juliol. “Això ja és molt seriós, i han respost molt bé, estem molt contents”, explicava la directora de l’institut Pons d’Icart, Àngels Adern. El centre va muntar circuits diferents per entrar i sortir, amb un màxim de 15 persones per aula i horaris escalonats per evitar hores punta, al llarg de tres hores i mitja de classes de reforç que va oferir per resoldre dubtes i tenir el “retorn presencial” del professor. Dins l’aula, es van mantenir distàncies i cada alumne es va netejar la taula i la cadira. Dels 102 que podien anar-hi, n’hi van acudir 84. “Alguns professors s’han implicat més que d’altres, però ja m’agrada estudiar des de casa”, explicava una estudiant, la Núria, a la porta. “A mi no, jo ja no em concentro ni aquí!”, li rebatia l’Anna. “És més relaxat estudiar a casa”, opinaven altres noies, la Corina, la Lucía i la Clàudia... “S’han perdut el viatge de final de curs i la festa de graduació, però quan puguem ho farem perquè no volem que ho recordin només com l’any del coronavirus”, compadia la directora.

No gaire lluny, a l’institut Tarragona, s’han decantat per una solució similar, i van prioritzar el retorn dels alumnes de batxillerat, als quals es van oferir fins a tres classes d’hora i mitja. “Ha estat horrible, molt llargues”, es queixava la Joana quan sortia, amb tres amics més. Tots han mantingut més o menys el contacte durant el confinament, però estaven contents de retrobar-se. “Ha estat estrany això d’estar separades a l’aula“, explicaven la Júlia i l’Anna, que confirmaven la disparitat d’opinions sobre on es prepara millor la selectivitat. “Des de casa costa”, deia l’una. “Depèn de la persona, a altres a classe ens costa més”, responia l’altra... Altres instituts tarragonins, com ara el Vidal i Barraquer i el Martí Franquès, no tornaran a reobrir les aules fins avui. En aquest últim, l’Ana, una dona de la neteja, feia ahir l’última repassada. “Tinc companyes que fa un mes que venen, i des de fa una setmana que desinfectem aules, estarà tot a punt”, resumia, satisfeta. Gradual ho serà. I net, també.