El català, en emergència lingüística
La Plataforma per la Llengua demana que el català sigui llengua oficial de l’Estat perquè tingui igualtat de drets amb el castellà
La meitat dels habitants de Catalunya creuen que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents
El nombre de persones que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels últims 15 anys. La meitat dels habitants de Catalunya creuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. Una cançó en català de Rosalia va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube. Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua. La situació del català ofereix tantes notícies positives com negatives, però continua estant en una situació “d’emergència lingüística, el que no significa que el català estigui a punt de desaparèixer, sinó que hi ha aspectes que no van bé i calen polítiques valentes i desacomplexades per revertir-ho”. Així ho va assegurar ahir el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, en la presentació de l’InformeCAT 2020, el recull de les 50 dades més rellevants sobre la llengua que l’entitat elabora des de fa nou anys a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d’elaboració pròpia.
La radiografia del català en àmbits com la cultura, els mitjans de comunicació, l’empresa i serveis, l’educació, la justícia, l’administració i les noves tecnologies, entre d’altres, mostren situacions alarmants en nombrosos àmbits, especialment en la justícia i l’audiovisual. “El català és una llengua amb deu milions de parlants i en àmbits on hi ha llibertat va bé, però les dades d’ús social són alarmants”, va alertar Escuder. Un dels aspectes preocupants és la percepció de la unitat de la llengua. Una enquesta feta a 1.602 persones mostra que el 51% dels habitants de Catalunya afirmen que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins. El percentatge és més alt entre els joves, ja que el 61,5% de la població entre 16 i 29 anys ho considera, mentre que baixa al 42% entre els majors dels 60 anys. El negacionisme de la unitat del català és més gran entre els parlants habituals dels castellà (un 60,99%) que entre els catalanoparlants (un 37,2% creuen que són llengües diferents).
La baixa presència del català a les plataformes digitals amoïna per l’ús que en fa la població més jove. Per exemple, Netflix, que no ofereix en català les 331 pel·lícules que tenen una versió en català, doblada o subtitulada d’un catàleg global de 2.092. L’entitat adverteix de l’incompliment de la llei del cinema de Catalunya que això representa, i del xoc que suposa que 326 de les 331 hagin rebut finançament públic de les administracions catalanes pel doblatge o subtitulat en català. Seguint amb el cinema, una altra dada negativa és la falta d’inversió del govern espanyol en la producció cinematogràfica en català: entre el 2013 i el 2019 s’han destinat zero euros a la promoció de la producció en llengües oficials diferents del castellà. Destaca, en el terreny de les xarxes socials, que el català sigui la desena llengua de la Unió Europea i la novena en nombre d’usuaris a Twitter.
La situació en la cultura presenta llums i ombres. La publicació de llibres en català s’ha reduït un 15% en un any, i els 10.242 publicats el 2018 suposen la xifra més baixa des del 2012. Només el 19,8% dels llibres que s’exposen a les grans superfícies de Catalunya són en català. Però l’any passat es van viure moments positius, com ara l’estrena de la cançó Milionària, de Rosalia, que va superar els dos milions de visites en un dia al Youtube, o l’estrena de Favorits, la primera coproducció d’À Punt Media, IB3 i TV3. Vuit mil nord-catalans han recuperat els canals de TV3 i Catalunya Ràdio gràcies a l’acció del Casal del Conflent i la Plataforma per la Llengua per instal·lar una antena.
Preocupació en la justícia
Pel que fa a l’ús social, el document recull que les Terres de l’Ebre i la regió d’Alcoi-Gandia són els territoris del domini lingüístic en què una proporció més elevada de la població parla habitualment el català, ja que s’arriba al 70%. El nombre d’habitants de Catalunya que tenen el català com a llengua primera és el més alt dels darrers 15 anys, ja que el 34,3% dels catalans la tenen de manera única o juntament amb el castellà. L’ús del català amb els fills ha augmentat en 121.000 persones a Catalunya entre el 2013 i el 2018, però la xifra és molt baixa a la ciutat de València, ja que només el parlen el 15% dels seus habitants.
Un àmbit que preocupa especialment la Plataforma per la Llengua és el judicial i l’administració de l’Estat. El 71,5% dels catalans creuen que les institucions de l’Estat espanyol no fan prou per protegir i promoure el català, i el 20,1% de la població creu que no té reconegut el dret de parlar en català a la policia estatal, tot i que la llei reconeix aquest dret en la relació amb els funcionaris de l’administració general de l’Estat. Els funcionaris de l’Estat haurien d’entendre i parlar el català, segons afirmen el 90% dels participants a l’enquesta Òmnibus de GESOP del gener del 2020. Però el fet és que el nombre de denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants va augmentar un 85,7% entre el 2018 i el 2019.
“El 71,5% dels catalans veuen que l’Estat no fa prou per defensar el català tot i l’article 3 de la Constitució Espanyola”, que recull la cooficialitat del català, segons la vicepresidenta de l’entitat, Mireia Plana. A més, entre el 2017 i el 2019 el nombre de webs del govern espanyol que en el seu menú lingüístic diferencien entre català i valencià ha crescut 15 punts i arriben al 44,3%. Escuder reclama com a urgent que “els diversos organismes i institucions de l’Estat deixin de fragmentar la llengua”.
Una proposta que fa la Plataforma per la Llengua és que el català adquireixi rang de llengua oficial d’estat i superi la condició de cooficialitat actual. “Això suposaria un blindatge per no tenir problemes. Se li donaria una consistència i igualtat de dret que faria que, per exemple, els funcionaris estatals tinguessin l’obligació d’usar-la a tots els territoris”, va defensar el president de l’entitat. És una reforma que s’hauria de tramitar al Congrés dels Diputats, va precisar Escuder.
LES FRASES
LES XIFRES
Repunt a l’alça de sentències en català
Jordi PanyellaMés de catorze anys després de descensos continuats, l’ús del català en la redacció de sentències judicials va fer l’any passat un repunt a l’alça, amb un increment del 0,8%, insignificant encara però significatiu perquè trenca la tendència. En total, durant el 2019 es van dictar 20.750 sentències en la llengua pròpia del país, del total de 245.265 que es van emetre. Girona continua sent la demarcació amb més ús del català en les sentències, amb un 15,5%; seguit de Lleida, l’11,6%; les comarques de Barcelona, amb el 8,1%; el 7,5% a Barcelona ciutat, el 5,6% a Tarragona, i els jutjats de les Terres de l’Ebre són els que menys l’utilitzen, amb un 3,7%. Durant l’any passat el TSJC va obligar a suspendre un programa d’impuls del català entre els agents judicials, que només va poder estar en actiu sis mesos. El programa tenia un mòdul pràctic que incentivava l’ús del català als jutjats.
