Gairebé el doble de gironins a l’estranger que fa set anys
L’1 de gener hi havia 28.429 inscrits de les comarques gironines en el padró de residents a l’estranger, quan el 2013 eren 14.809
Bona part són immigrants nacionalitzats que han tornat al país d’origen
El nombre de residents a l’estranger continua augmentant any rere any i l’1 de gener passat ja hi havia 28.429 persones de l’àmbit de les comarques gironines –la demarcació provincial oficial menys la Cerdanya– inscrites en el padró de residents a l’estranger, segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Aquesta xifra suposa un augment del 6,65% respecte a l’any anterior –llavors eren 26.656, 1.773 menys en termes absoluts– i és gairebé el doble que set anys abans (a principis de l’any 2013 eren 14.809). L’increment a la vegueria gironina durant l’any passat va ser superior al de la mitjana catalana, ja que a tot el país la diferència entre l’1 de gener del 2019 i el del 2020 va ser d’un 4,6%. Respecte a fa set anys, la mitjana catalana ha augmentat un 63%, molt menys que la de les comarques gironines, que ha crescut un 92%.
Evolució
L’increment del nombre de residents gironins a l’estranger de l’any passat va ser el més baix almenys des del 2009, quan va començar la sèrie de l’Idescat. Els primers anys de la sèrie hi va haver un augment creixent: cada any l’increment era superior al que hi havia hagut l’any anterior (l’1 de gener del 2010 la xifra va ser un 9,52% superior a la de l’any anterior; el 2011, un 10,73%; el 2012, un 10,80%; el 2013, un 10,85%; el 2014, un 11,61%, i el 2015, un 11,86%). La xifra del 2016 (corresponent a la variació produïda durant el 2015) va evidenciar un cert estancament, amb un percentatge d’augment gairebé idèntic al de l’any anterior (11,85%), i a partir de llavors el creixement va anar baixant: la xifra del 2017 va ser un 9,84% superior a l’anterior, la del 2018, un 9,27%; la del 2019, un 7,39%, i la d’aquest any, un 6,65%.
Tot i aquest alentiment del creixement, cada any el nombre de residents a l’estranger continua augmentant de manera encara considerable. En termes absoluts, l’any passat es van sumar 1.773 gironins més a l’estranger. En conjunt, l’última dècada (del 2010 al 2020), la xifra s’ha multiplicat per 2,6: de 10.890 a 28.429.
Nacionalitzats
Cal destacar que bona part de l’augment de residents a fora –no només de l’any passat sinó de l’última dècada– s’explica pel fet que molts immigrants nacionalitzats han tornat al seu país d’origen: 12.143 residents a l’estranger (el 42,7% del total) viuen actualment al mateix país on van néixer. També n’hi ha que han anat a provar sort a algun altre país. En total, el 58,8% dels registrats com a gironins a l’estranger són persones que van néixer fora de l’Estat espanyol.
Una altra dada destacable és que hi ha molts més homes residents a l’estranger que dones. En concret, 14.736 homes (51,8% del total) i 13.693 dones (48,2%). Per franges d’edat, la que suposa un percentatge més alt respecte al total és la dels nens de 0 a 14 anys, que són gairebé una quarta part (24,8%), seguida de la dels joves de 15 a 29, que són un 20% del total.
LES XIFRES
França, Alemanya i el Regne Unit, principals destinacions
França es manté com el país principal de destinació, ja que acapara més d’una quarta part de les persones inscrites a Girona que viuen a l’estranger. En concret, l’1 de gener passat n’hi vivien 7.933, un 27,9% del total de residents a fora. A gran distància se situa Alemanya, on resideixen 3.645 gironins (el 12,8%). Cal destacar l’auge els últims anys d’Alemanya i sobretot del Regne Unit, que ara ja és el tercer principal país de destinació, quan fa tres anys era només cinquè. L’1 de gener passat hi havia 2.267 gironins que vivien al Regne Unit (el 8% del total). Després se situen l’Argentina (1.707 residents), Suïssa (1.650), Bèlgica (1.499) i els Estats Units (1.254), que és una altra de les destinacions que més han crescut percentualment els últims anys. Tanquen la llista de les deu destinacions principals en el padró de residents a l’estranger Xile (790), Mèxic (678) i Andorra (661).
Si només tenim el compte els nascuts a Catalunya, el pòdium es manté (França, 2.798; Alemanya, 1.632, i el Regne Unit, 1.140), però després se situen Bèlgica (642), els EUA (506) i Andorra (434).
Mirant les dades per comarques, França és la principal destinació a les set comarques gironines. El segon lloc és per a Alemanya a l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, el Ripollès i la Selva, mentre que a la Garrotxa i el Pla de l’Estany la segona destinació més habitual és el Regne Unit. En la majoria són els tres països del pòdium, amb tres excepcions: l’Argentina és tercera a l’Alt Empordà i el Ripollès, i Suïssa ho és al Baix Empordà.
Els augments més alts l’any passat, al Pla de l’Estany i a la Garrotxa
L.ASi mirem l’evolució comarca a comarca entre l’1 de gener del 2019 i l’1 de gener del 2020, veiem que percentualment on més va créixer durant l’any passat el nombre de residents a l’estranger va ser al Pla de l’Estany i la Garrotxa, mentre que, en canvi, hi va haver una comarca on va baixar: el Ripollès.
En concret, al Pla de l’Estany la xifra va augmentar un 10,94%, i a la Garrotxa, un 8,97%. També es va situar per sobre de la mitjana de la vegueria gironina, del 6,65%, la comarca del Gironès, amb un 7,01%. Queden just per sota tant la Selva (6,51% d’augment) com el Baix Empordà (6,46%) i l’Alt Empordà (6,36%).
En nombres absoluts, els principals augments van ser, com és lògic, a les comarques més poblades. Així, en primer lloc se situa el Gironès, que va guanyar 545 residents a l’estranger (va passar de 7.771 a 8.316), seguit a distància per l’Alt Empordà (amb un guany de 397, en passar de 6.240 a 6.637) i el Baix Empordà (336, de 5.204 a 5.540). També destaca l’augment de 293 de la Selva (de 4.498 a 4.791). Els augments menors en nombres absoluts van ser justament a les dues comarques amb un auge major en termes percentuals: la Garrotxa va passar de 1.605 residents a l’estranger a 1.749, que són 144 més, i el Pla de l’Estany només va pujar en 64 (de 585 a 649)
Descens al Ripollès
Destaca el fet que al Ripollès, en canvi, va decréixer el nombre de residents a l’estranger. Va passar de 753 a 747, una davallada de només sis persones que percentualment suposa un descens del 0,8%. A més del Ripollès, només hi ha una altra comarca catalana on va disminuir l’any passat el nombre de residents a l’estranger, el Priorat, que tenia a principis del 2020 quatre inscrits menys residents a fora que un any abans (amb una diferència percentualment d’un 1% negatiu).
