Societat

JOSEP MARIA ARGIMON

SECRETARI DE SALUT PÚBLICA DE CATALUNYA

“A Lleida vam actuar tard, ara és fàcil dir-ho”

“Dilluns comencem cribratges en dos municipis més i no descartem mesures restrictives complementàries”

“Ara per ara ni a Catalunya ni a l’Estat s’està pensant en un nou confinament”

“Teníem deu dies per aplanar la corba i ho hem aconseguit”

Que ningú es pensi que hi ha una voluntat d’estigmatització de l’oci nocturn
Estem en una incidència de 80 casos per 100.000 habitants i hauríem de baixar fins a 10

Nomenat el 21 de juliol en substitució de Joan Guix, el nou secretari de Salut Pública de Catalunya, el doctor Josep Maria Argimon, celebra haver aconseguit “entre tots” superar els deu dies crítics i aplanar la corba de contagis. Demana que no baixem la guàrdia per reduir molt més la transmissió del virus, admet errors a Lleida i, encara que no descarta cap escenari, insisteix que treballa obsessivament per evitar el confinament.

Per què defensa que és important no obrir les discoteques?
El que voldria és que ningú es pensés que hi ha una voluntat d’estigmatització de l’oci nocturn o del l’oci en general. No només estem parlant de discoteques i sales de ball sinó de l’activitat en unes determinades franges horàries. Això ens permet reduir la mobilitat. A més, aquestes activitats provoquen reunions de grups nombrosos. Els grups intrafamiliars, els més freqüents, són poques persones i, per tant, fàcils de traçar, mentre que els de l’oci són més difícils de traçar i són d’una mitjana de 38 o 39 persones.
No seria comparable al que pot passar en altres espais? Sense la resolució del TSJC també mantindrien tancats els gimnasos?
No, a més la resolució del Procicat ja estava preparada. Són activitats que generen molta menys mobilitat. És veritat que pot haver-hi un contagi com pot passar en qualsevol altre lloc. Però aquí es pot mantenir la distància.
Ja han passat els deu dies crítics que va dir el president Quim Torra. Ens n’hem sortit?
Quan parlava de dies crítics jo no ho feia pensant en la mateixa gravetat que teníem al març i a l’abril, quan hi havia un gran problema als hospitals. També a l’atenció primària, però sobretot als hospitals. I concretament a les UCI, on teníem moltíssims malalts. En aquest cas portàvem un parell de setmanes en què la corba anava creixent i creixent, la taxa d’infecció, la incidència anava creixent… I vèiem que si no aconseguíem aplanar la corba, que s’estabilitzés, podríem tenir problemes importants al cap de 10 o 15 dies, és a dir, avui. Des d’aquest punt de vista hem aconseguit aplanar la corba, que no continuï pujant. Però cal recordar que en el conjunt de Catalunya estem en una incidència de 80 casos per 100.000 habitants. I cal reduir i bastant aquesta incidència. El següent repte és que ara comenci a baixar a poc a poc. Una transmissió moderada seria 10 casos per 100.000 habitants.
I ho podem aconseguir?
Sí. Ara ho dic sincerament, no és gens fàcil i tampoc es pot fer d’avui per demà. Però hem d’intentar a poc a poc abaixar aquesta corba. Ens hem d’inculcar la idea que això és una carrera de fons, no és de 100 metres, és maratoniana. Hem de conviure mesos amb aquest virus.
Amb quin és l’escenari treballen de cara al setembre?
El virus és imprevisible, però el nostre escenari per al setembre és fer la represa amb una xifra similar a la d’ara. I en funció de la mobilitat, la relació, d’obertura d’escoles, anar adaptar-nos a aquesta nova realitat per saber conviure amb el virus.
Segur que obriran les escoles?
Sí, un país funciona si l’escola funciona. Per tant, nosaltres preveiem l’obertura de les escoles i fer el seguiment.
A la tardor-hivern, els CAP també veuran altres infeccions respiratòries per altres virus i també per la grip. Què faran per alleugerir aquesta sobrecàrrega?
La pressió sobre la primària serà molt complicada. Però els virus que ens trobem a la tardor i hivern es transmeten per la mateixa via que el coronavirus SARS Cov-2 i donen els mateixos símptomes. Per tant, és possible que les mesures de prevenció serveixin també per a altres virus com ara la grip i que trobem una incidència menor d’aquests tipus d’infeccions.
Hi ha la sensació que els CAP ara només es dediquen al coronavirus i que no s’atenen altres patologies... Els hem perdut?
Això ho puc entendre i hi estem treballant, però li puc dir que no ho hem perdut per sempre. El que sí és cert és que el coronavirus ens ha canviat les formes de treballar, en algunes coses per bé, però hi ha elements que distorsionen. El fet de tenir circuits diferenciats amb la gent que té simptomatologia d’infecció respiratòria dificulta molt. També dificulta que en aquests moments tenim una plantilla molt tensionada, amb un 7% de la gent prestant serveis en residències i una altra part de vacances perquè la gent ha de poder descansar.
Sovint els propòsits són bons i els discursos tot ho aguanten, però calen diners. I no només als CAP. Està bastant clar que la situació de pobresa de moltes famílies està dificultant la tasca de control de la malaltia. Què s’està fent en aquest sentit?
El problema econòmic des de la vessant de Salut és clau. Per això quan jo dic que no ens podem confinar, quan dic que ens hem d’obsessionar a no confinar-nos, és perquè el confinament té molts problemes. Problemes directes per a la salut de les persones que es confinen, però també problemes econòmics per a molta gent que es tradueixen després en desigualtats, que moltes vegades s’acaben expressant també en problemes de salut. Per tant, hem de tenir mecanismes de rescat perquè si a mi m’aïllen i jo em trobo bé i haig de treballar com sigui perquè si no no podré mantenir la meva família, se’m farà molt difícil que pugui complir la quarantena. Per tant, i encara que no depengui de Salut, hem de trobar algun tipus de solució.
Dijous va dir que preparen cribratges com els del Vallès en dos grans municipis més. Pot avançar quins són?
Prefereixo fer un comunicat conjunt amb els ajuntaments, però se sabrà de seguida perquè els cribratges començaran dilluns.
Van dir que feien aquests cribratges per intentar no haver de prendre mesures més restrictives, però l’hospital Taulí i les residències estan limitant l’accés. Prendran mesures complementàries?
Potser no hauria d’haver utilitzat la paraula evitar... No, la idea és ser proactius, avançar-se al màxim possible, però no descartem cap mesura al Vallès. El que és veritat és que si apliques una bateria d’actuacions més àmplia, pot ser que, si calen mesures més restrictives, puguin durar menys.
Per les converses que té amb l’Estat, diria que s’estan plantejant mesures conjuntes? Treballen amb la idea d’un nou estat d’alarma?
Depèn molt de l’evolució dels indicadors. Els que són clau són els de la pressió assistencial i concretament de la pressió als llits de cures intensives. En aquests moments, a Catalunya no estem ni de bon tros en aquesta situació i, pel que jo sé i he comentat amb responsables del Ministeri de Sanitat, tampoc la resta de territoris.
Ho descarta?
No. Aquí no hi ha cap escenari que es pugui descartar, però si has de fer restriccions de mobilitat, no es poden fer només en un territori, han de ser àmplies. Pots confinar un territori petit, com es va fer a l’Anoia o s’ha fet al Segrià, però no té cap sentit fer-ho només a Catalunya, només a Aragó o només a Madrid.
Li faré la pregunta més directa. Vostè tem un segon estat d’alarma?
Jo treballo clarament i crec que tots els ciutadans hem de treballar amb la idea de no confinar-nos. Però això ja depèn de l’Estat. Si arribéssim a la situació del mes de març, segur. Aquella decisió estava ben presa. Però hauríem d’arribar a una situació com la del 15 de març. I en aquests moments n’estem molt lluny.
A Lleida van intervenir quan el risc de rebrot era molt alt. La corba de casos feia dies que pujava i pujava. Van arribar tard?
A Lleida vam intervenir a 200 casos per 100.000 habitants; a l’Hospitalet, a 100 per 100.000, i a Barcelona, a 50 per 100.000. Segurament sí que vam actuar tard, però ara és molt fàcil dir-ho. També aprenem dels errors.
Fa 12 anys que treballa al Departament de Salut, fent tasques de gestió. Per què ha acceptat ara un càrrec de tanta visibilitat?
Havíem d’ajuntar la intel·ligència de Salut Publica amb la força dels serveis assistencials. Jo dirigeixo l’ICS, l’entitat pública més important del país, amb 5.000 treballadors, 300 equips d’atenció primària i 8 grans hospitals de referència a tot el territori. No és tota la part pública, i cal recordar que qui comanda tot això és el Servei Català de la Salut, però és veritat que ser el proveïdor més important facilita molt les coses. I amb aquesta idea ens vam posar de seguida d’acord amb la consellera.
Ha treballat amb quatre consellers diferents i n’ha vist de tots colors. Diria que sense les retallades hauríem afrontat millor aquesta crisi sanitària?
Jo crec que aquesta és una anàlisi massa simple. Cap país tenia una reserva estratègica per fer front a la pandèmia. Ni material de protecció ni respiradors...Hem hagut d’habilitar com a UCI espais inversemblants com ara biblioteques perquè no hi ha cap hospital al món amb una UCI amb 200 llits... Hem passat de tenir un petit estoc per a contingències a necessitar una reserva estratègica molt gran. I això no ho tenia ningú, entre altres coses perquè és molt car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona