L’Aleixar vol justícia

Una pancarta esquinçada en què es llegeix “Fora els lladres del poble” continua penjada en una façana del centre de l’Aleixar, el petit poble del Baix Camp, d’uns 900 habitants, que ara fa dos anys va descobrir un forat de més de quatre milions d’euros a la cooperativa agrícola. La ubicació de la pancarta no és casual: algú la va penjar a tocar de la casa de Maria Àngels Salvat, Angelinetes, la persona que, en qualitat de directora, durant anys havia gestionat els comptes de la cooperativa mentre tractava de dissimular una afició desmesurada per les joies, els vestits de disseny i les sabates cares. A principis de novembre del 2018, el jutjat de Reus va ordenar detenir-la com a presumpta responsable de la desaparició dels diners i, en un primer moment, la va enviar a la presó de manera preventiva acusada d’administració deslleial, estafa i apropiació indeguda i falsedat documental. La directora va passar una vintena de dies entre reixes, el temps que va necessitar per reunir els diners, poc més de 40.000 euros, de la fiança. No ha tornat al poble, pressionada pel rebuig de qui eren els seus veïns, aquells que van perdre els estalvis i tota confiança en saber que, durant anys, van viure entabanats. Ara reclamen que s’agilitzi la instrucció i que el cas pugui ser jutjat.

“Amb prou feines hem recuperat un 10% del que vam perdre”, diu Joan Miquel Ventós, portaveu de la plataforma veïnal creada per unir esforços en la causa judicial. Lamenten la lentitud amb què avança la instrucció del cas i, encara més, en aquelles cases on el frau de la cooperativa va fer volar els estalvis de tota una vida. La secció de crèdit era un instrument que en teoria havia de servir per agilitzar pagaments i canalitzar operacions comptables relacionades amb les activitats pròpies de l’activitat agrícola: el cobrament de la collita, compra de fertilitzants i combustibles o préstecs menors per anticipar ingressos. A la pràctica, va acabar duent a terme funcions més pròpies d’una entitat bancària convencional, amb un punt fort: oferia interessos anormalment alts, una estratègia que va ser un llamí per atreure dipòsits.

No només hi tenien compte els socis productors, sinó que també hi havia la figura del soci col·laborador, un tipus d’usuari que no es dedicava necessàriament a cap activitat agrícola de manera principal, però que es beneficiava igualment dels serveis de la secció de crèdit. En total, hi havia uns 300 clients. Un de cada tres veïns del poble operava amb la secció de crèdit.

Maria Àngels Salvat tenia plens poders a l’entitat des de l’any 1991 i les auditories han demostrat que la directora va fer un exercici de funambulisme comptable. A part dels diners que suposadament va manllevar de la caixa per a despeses personals, més de dos milions d’euros, la negligència en la gestió va multiplicar les pèrdues. “La cartera de préstecs tenia un 90% de morositat”, diu Joan Miquel Ventós. S’han documentat crèdits concedits, i no retornats, per un valor superior al milió d’euros.

La plataforma de veïns afectats critica que el descontrol es pogués allargar durant tant de temps, sense que s’activés cap alarma. “Les cooperatives tenen unes auditories periòdiques; ara ens preguntem què va passar amb aquests auditors, com és possible que poguessin passar per alt tantes irregularitats?”, diu Joan Miquel Ventós. Així mateix, els perjudicats han demandat la Generalitat: “En una inspecció que fan els tècnics de la Generalitat el 2017, ja s’alerta del desgavell, però veuen que el funcionament era perillós i no fan res.”

Fins ara, només l’Ajuntament ha donat una mica d’aire als afectats, comprant el patrimoni de la cooperativa, uns diners que van servir perquè cada client recuperés un 10% de la quantitat perduda. “Gairebé res, perquè hi ha veïns, sobretot gent gran, que han perdut tots els estalvis”, lamenta Ventós.