Les mesures comencen a fer efecte
Salut certifica que les restriccions han desaccelerat els contagis però alerta que “encara som lluny de l’objectiu”
Aquesta setmana serà determinant per veure si la pressió sobre el sistema sanitari decreix
El confinament domiciliari encara no es descarta, però ara sembla molt més llunyà
Diverses dades comencen a fer veure que la successió de mesures per frenar la Covid-19 estan tenint efecte. La velocitat dels contagis encadena el cinquè dia consecutiu de davallada i ara se situa en 1,12. Cada 100 infectats, doncs, en contagien 112, lluny dels 162 de la setmana passada. A més, el nombre de nous contagis diaris està creixent a un ritme menor del que esperava el director de la unitat de seguiment del coronavirus a Catalunya, Jacobo Mendioroz: “Les previsions ens deien que aquesta setmana estaríem amb 8.000 casos diaris i estem amb 2.000 menys. De moment, sembla que la cosa va bé, però encara és aviat per ser optimistes i continuem demanant la màxima responsabilitat als ciutadans.”
Tot i la millora dels indicadors, encara no es pot dir blat. Els models de les previsions del grup BioComsc de la UPC preveuen que el nombre de casos pot continuar creixent fins al dia 10. La pressió sobre els hospitals, per tant, continua creixent i “no es descarta res”. Dels 1.074 llits d’UCI disponibles actualment a Catalunya, els malalts de Covid ja n’ocupen un 57%. La bona notícia és que els intensivistes ja tenen experiència a tractar els pacients crítics i la mortalitat ha caigut del 15% de la primera onada al 5% en aquesta.
La major pressió sobre l’atenció hospitalària està provocant que s’incrementi la desprogramació d’operacions no urgents. Ja no és un fenomen exclusiu dels centres escampats pel territori; grans centres de Barcelona, com el Clínic o el Germans Trias i Pujol, ja es comencen a trobar en aquesta situació. Amb tot, les regions sanitàries més afectades són la Metropolitana Nord i la de les Terres de l’Ebre, segons la consellera de Salut, Alba Vergés.
Objectiu ambiciós
Les darreres hores Salut ha notificat 3.652 contagis nous (menys dels 6.000 a què es referia Mendioroz, segurament per l’efecte del cap de setmana) i 66 morts. De resultes de la davallada de la Rt de 1,62 a 1,12, també hi ha una davallada de 54 punts del risc de rebrot, que se situa en 835, més de vuit cops per sobre del llindar dels cent punts que marca un risc alt. Així doncs, malgrat la tímida recuperació, els guarismes epidemiològics encara són lluny de l’objectiu fixat per Vergés per respirar tranquils: una velocitat de reproducció d’1, un miler de casos nous diaris i i que el nombre de llits d’UCI ocupats per malalts Covid no passi de 300. Actualment, són vora de mig miler (setze més en les darreres hores) i el conjunt d’hospitalitzats és de 2.687 pacients. Els epidemiòlegs, però, consideren que la millora que s’ha apreciat ara correspon fonamentalment al tancament de bars i restaurants del dia 16 i confien que el virus encara es frenarà més quan, a partir de finals d’aquesta setmana, es comenci a notar l’efecte de les restriccions del dia 25 (el toc de queda). Més enllà, també hauria de donar resultat doble el confinament perimetral i el tancament d’espectacles i gimnasos.
Més reforços
Tement que la pressió pot augmentar encara força, el govern ha pres mesures per habilitar el reforç de la plantilla del sistema sanitari amb la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) d’una resolució per la qual els hospitals públics podran contractar, com van fer en la primera onada, metges jubilats, en formació i extracomunitaris. Des del Departament de Salut, però, no es vol quantificar la xifra de personal que podria reforçar la lluita contra la Covid, ja que traspassa als diferents centres la decisió de contractar en funció de les necessitats. “Nosaltres, el que havíem de fer era habilitar l’eina”, explica Vergés.
La resolució indica que es podran contractar els residents (MIR) d’últim any de formació de les especialitats mèdiques, farmacèutiques i de psicologia, així com sanitaris i infermers jubilats i de països de fora de la Unió Europea. Tot i que el decret d’alarma habilita a “imposar” una “prestació obligatòria”, la resolució del govern precisa que aquest reforç serà retribuït.
A banda dels MIR, també podran ser contractats els professionals amb grau, llicenciatura o diplomatura que van fer les proves de selecció de formació sanitària especialitzada els dos darrers cursos i, tot i obtenir la puntuació mínima requerida, no van aconseguir una plaça.
Pel que fa als professionals jubilats, hauran de ser menors de 71 anys, sense patologies de risc i podran fer activitat a temps complet o parcial, preferentment en modalitat de teletreball. Si també s’han de contractar estudiants d’últim any, es farà per un termini de dotze mesos, prorrogable en períodes de tres i amb una retribució equivalent al salari mínim interprofessional.
El protocol de mitigació popularitza el test d’antígens
Fins ara, la PCR era la prova més precisa i habitual per detectar la presència del coronavirus a l’organisme. La generalització dels contagis i la pèrdua del control de l’epidèmia han fet que Salut hagi modificat els protocols, per adaptar-los a la nova fase de mitigació actual. Això explica que, malgrat que la PCR continua oferint la millor sensibilitat i fiabilitat, l’atenció primària començarà a fer el test ràpids d’antígens als contactes d’un positiu.
Aquest tipus de prova havia estat reclamada insistentment per especialistes com l’infectòleg Oriol Mitjà, però els assessors del Departament de Salut refusaven el seu ús argumentant que aquesta prova resultava fiable bàsicament en malalts que presentaven símptomes d’una infecció activa. Així doncs, què ha canviat perquè ara s’hagi decidit utilitzar el test d’antígens per analitzar els contactes d’un cas positiu? Mendioroz es remet a “qüestions tècniques” relacionades amb el moment epidemiològic: “El fet que el volum de transmissió i contagis entre la població sigui alt fa que aquesta prova sigui més fiable i indicada per a aquest moment”, explica. Amb tot, també és evident que l’increment de contagis ha multiplicat la necessitat de proves als contactes estrets, provocant la saturació de laboratoris públics com el del Vall d’Hebron i del sistema de recollida de mostres, que en alguns punts del país no dona a l’abast.
El test d’antígens es fa recollint una mostra de secrecions nasals amb un escovilló que s’introdueix en una mena de casset amb una tira reactiva al virus. Com en un test d’embaràs, el resultat es pot veure de manera gràfica al cap de només quinze minuts. La PCR, doncs, és més sensible perquè es basa en l’amplificació de la mostra i Salut la continuarà aplicant a les residències, per la delicadesa dels usuaris, i a les escoles, perquè el grau de contagis és baix.
El nou protocol de mitigació també estableix que les trucades de seguiment als confinats escolars no les facin els gestors de contactes habituals, sinó que es traspassa a la direcció dels centres.
