Ventilació en temps de la Covid

Sempre s’ha recomanat ventilar els espais tancats, però arran de la pandèmia aquest costum ha agafat una major transcendència, sobretot perquè finalment la comunitat científica sembla admetre que el contagi també es produeix amb els aerosols (les partícules que llancem a l’aire quan respirem). La constatació, amb dades objectives, de l’efecte purificador de fer circular l’aire la trobem en una iniciativa que té d’escenari l’institut Pla de l’Estany, de Banyoles. Un professor que hi imparteix matemàtiques, el físic besaluenc Jordi Lagares, ho està estudiant científicament en l’ambient de la seva aula, amb la complicitat dels alumnes. La conclusió és que aquest hivern, si volem reduir el risc de contagis en escoles i instituts, caldrà abrigar-se molt.

El diòxid de carboni

Com que no és possible mesurar la Covid que hi ha en l’aire, el professor utilitza de referent el diòxid de carboni (CO2), que en el cas d’una classe es genera sobretot amb la respiració dels seus ocupants. “Es considera que fins a 700 o 800 ppm (parts per milió) l’espai està ben ventilat i que és recomanable no superar els 1.000”, explica Lagares, que detalla que a l’exterior el nivell de diòxid de carboni sol ser d’entre 400 i 500 ppm. Les proves consisteixen en col·locar un mesurador de CO2 en diverses aules i altres llocs on s’imparteix docència o s’hi reuneix gent (consergeria, secretaria...), durant força hores, en diferents condicions d’obertura i tancament de portes i finestres. Seguidament, les dades recollides es traspassen a gràfics per poder-les interpretar.

Els resultats són eloqüents: no n’hi ha prou de ventilar les aules cinc minuts entre classe i classe, com recomanen les autoritats. Un mètode ben eficaç és tenir les portes i les finestres obertes sempre, de manera que hi hagi una ventilació constant i creuada, indica el professor. El nombre de persones a l’aula és, naturalment, una variable que cal tenir molt en compte i, com és lògic, com menys n’hi hagi, millor. “Va ser un encert reduir les ràtios”, s’apunta en el seguiment de les proves, penjat al lloc web de l’institut.

En els gràfics que s’hi adjunten s’hi poden veure les oscil·lacions de la quantitat de CO2 a l’aula, depenent de si hi ha més o menys ventilació o major o menor presència de gent i les característiques de l’espai. En el millor dels casos, el nivell de CO2 se situa entre els 500 i 700 ppm, i en el pitjor, supera les 1.000 ppm, tot i tenir les finestres obertes. Només a primera hora o a l’hora del pati (quan els alumnes surten a l’exterior) l’aula baixa per sota dels 400.