Guia d’indicadors Covid
Més d’una desena de marcadors permeten als experts determinar l’evolució que segueixen els contagis en cada territori
Amb diversos nivells de complexitat, no tots mostren la imatge del mateix moment ni tenen la mateixa sensibilitat als canvis al carrer
Els experts demanen unificar-los a escala europea per poder comparar
EPG, Rt, IA14... El nombre de marcadors i indicadors a disposició dels experts per calibrar l’evolució de la pandèmia de Covid-19 ha anat creixent en paral·lel a la necessitat de controlar-la millor. Són dades obertes a disposició dels epidemiòlegs i també del ciutadà, per exemple, en el web dadescovid.cat , però que poden costar d’interpretar si no s’hi està mínimament avesat. Per fer-ho, en primer lloc cal aclarir la diferència entre els marcadors (valors descriptius fruit del recompte d’un determinat aspecte) i els indicadors (que permeten interpretar la situació i són fruit de càlculs matemàtics amb fórmules que combinen diferents marcadors). Per tant, les PCR positives dels darrers set dies, els morts a les comarques gironines i els llits d’UCI ocupats actualment són exemples de marcadors que es poden fer servir per calcular indicadors com ara el risc de rebrot, la velocitat de transmissió i la positivitat de les PCR. Entre els tres valors que vigila la Generalitat per plantejar-se l’aixecament de les mesures, hi ha dos marcadors (el nombre de llits d’UCI ocupats per malalts de Covid i els casos positius registrats diàriament, ja sigui mitjançant una PCR o un test ràpid d’antígens) i un únic indicador: la ja famosa Rt, que marca la velocitat de transmissió dels contagis.
Rt: velocitat de propagació
Abreujada com a Rt i coneguda també com a “reproducció efectiva”, és una xifra que determina el nombre mitjà de persones que resulten infectades per cada persona infecciosa. Així doncs, si el valor és 1, l’epidèmia es manté estable, mentre que, si és dos, un malalt en genera dos; aquests en generen quatre, i aquests, vuit, i, òbviament, l’epidèmia creix. En canvi, amb un valor de 0,84, d’un centenar de positius, només en sortiran 84 casos nous, de manera que la crisi se suavitza i s’alenteix. El 29 d’octubre, a Catalunya teníem un valor d’1,38, però deu dies de descens continuat i un d’estabilitat han deixat l’Rt en 0,93, per sota de l’1 que vol el govern. Als experts, però, els agradaria que baixés fins a 0,8. Per cert, totes aquestes xifres s’obtenen aplicant la fórmula Rt = N(t) + N(t-1) + N(t-2) / N(t-5) + N(t-6) + N(t-7), en la qual N són els casos confirmats per PCR o tests d’antígens i cada dia (t) es calcula la mitjana dels últims set dies.
Incidències acumulades
Sense necessitat de fórmules tan complicades, els epidemiòlegs també recorren a les incidències acumulades de casos per valorar la situació basant-se en un període estable de temps, perquè resulta més fiable que la imatge d’un dia en concret. A Catalunya es va començar mirant la incidència en els darrers set dies, (és a dir, el nombre de casos que hi ha hagut l’última setmana per cada 100.000 habitants), però fa uns dies que es calcula també a catorze dies (IA14), d’acord amb el que fa l’Estat espanyol i altres països europeus. Calculant-la cada dia (sumant els casos positius dels darrers catorze dies, dividint-ho entre el total de la població i multiplicant-ho per 100.000), podem veure de manera consistent les tendències dels contagis. Justament per aquesta fiabilitat i amb vista a la desescalada, hi ha experts que recomanen a la Generalitat que adopti l’indicador IA14 en comptes d’intentar rebaixar el miler de casos diaris. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que per controlar la crisi sanitària no s’haurien de superar els 30 casos per 100.000 habitants. A Catalunya ens situem en els 787.
Risc de rebrot: EPG
També conegut com a “índex de creixement potencial”, ens permet valorar el potencial de creixement futur d’una epidèmia. Tot i que la fórmula és més complicada que l’anterior, es pot simplificar dient que és la multiplicació de la velocitat de propagació mitjana dels darrers set dies per la incidència acumulada en els últims catorze. Els experts consideren que, amb un resultat de 30 punts, el risc és baix; per sota de 70, moderat; per sota de 100, alt, i entre 100 i 200, molt alt. Actualment, l’índex EPG marca 697 punts per al conjunt del país, però fa uns dies que baixem: el 23 d’octubre arribava als 1.045. Lògicament, aquests indicadors es poden calcular amb dades de diversos territoris. Avui la comarca amb més risc és la Segarra (1.438), i Palafrugell lidera el rànquing de municipis (1.809).
La positivitat i molts altres
A banda dels indicadors principals, n’hi ha d’altres de menys populars però igualment útils, com la taxa de casos confirmats –(casos/població) x 100.000–, que s’aprofita per comparar la situació entre diversos territoris. Amb tot, és un valor inestable en zones petites i condicionat pel resultat d’un altre indicador, el de PCR fetes, que es calcula amb la mateixa fórmula. Justament en relació amb les proves, l’indicador de la positivitat de les PCR és un altre instrument per interpretar com s’està abordant la pandèmia. Mostra, com el seu nom indica, el percentatge de proves PCR que obtenen resultat positiu. L’OMS recomana que no hauria de superar un 3% o un 5%, fet que indicaria que el dispositiu de seguiment i la capacitat de fer proves que té el sistema de salut són prou importants per detectar la majoria dels casos. En canvi, positivitats més altes mostren que hi ha brots i casos que estan fora de la traçabilitat del sistema. En la darrera setmana, al Principat hi ha hagut una positivitat de l’11%, mentre que des de l’inici de la pandèmia és del 9,26%, segons les dades oficials de Salut.
Les dades són dinàmiques
Atesa la magnitud de la crisi i la dificultat de coordinar tots els agents implicats per atendre-la (centres d’atenció primària, hospitals, sanitat privada, residències, funeràries, etc.), el sistema de recompte establert pel Departament de Salut està sotmès a canvis constants i, en la classificació diària, mostra les dades de quatre dies enrere. A més, els valors poden canviar, perquè, per exemple, les funeràries no sempre notifiquen les morts amb la mateixa agilitat i, quan ho fan, s’introdueixen al sistema amb la data del decés, encara que es comuniqui dies després.