Les burilles generen més de 2.700 tones de residus anuals
La neteja provoca una despesa econòmica que no assumeixen ni els productors ni directament els consumidors
Alerten del creixement de l’abocament de cartutxos de cigarretes electròniques
Llançar una burilla de cigarret a terra és un gest habitual per a la majoria de consumidors de tabac, que no tenen en compte les implicacions ambientals de la seva acció. Tot i que les lleis antitabac han reduït de manera dràstica el nombre de fumadors, a Catalunya representen el 20% de la població i són 1,5 milions. L’any 2019 es van consumir al conjunt del país 8,5 bilions de cigarretes, que van generar 2.720 tones de residus, unes deixalles que no es reciclen i que en moltes ocasions es llancen al medi natural. La fundació Rezero ha fet un estudi sobre els costos ambientals i econòmics de les burilles que insisteix en la falta de tractament que tenen aquests residus, la inexistència de sistemes de responsabilitat ampliada del productor que obliguin les empreses tabaqueres a fer-se càrrec dels costos de gestió de la recollida de burilles i el fet que els fumadors en la gran majoria dels casos no siguin multats quan llancen una burilla a terra i ni tan sols ho percebin com un acte negatiu per al medi ambient.
Les burilles, en el millor dels casos, van a parar als contenidors grisos, els de la fracció resta, perquè no se’n fa cap mena de recollida selectiva. Una gran part, fins al 70%, es converteixen en font de brutícia a l’exterior. Les puntes de cigarreta representen entre el 30% i el 40% de la brossa dispersa als municipis i s’acumulen en punts sensibles com ara les entrades d’hospitals i de centres educatius. La dificultat per retirar-les durant les operacions de neteja fa que siguin el 28% de les deixalles que hi ha per terra abans de la neteja viària, però el percentatge s’incrementa fins al 60% un cop han passat els serveis de neteja viària municipal, perquè no estan dissenyats per a l’escombratge unitari i la seva eficàcia depèn del paviment o de la zona on s’acumulin.
Les platges són un dels espais naturals on s’apleguen més puntes de cigarret, que ocupen el primer lloc en el rànquing de deixalles marines. A les platges de la Mediterrània occidental, són el 25% de les deixalles acumulades. Si es té en compte que les burilles poden romandre en el medi una mitjana de quinze anys i que una de sola conté prou productes químics per afectar la qualitat de 1.000 litres d’aigua, estem davant d’un problema ecològic de primera magnitud, com reconeix la cap d’estudis de Rezero, Alba Cabrera.
En la mateixa sessió de presentació de l’estudi, Joan Pons, ambientòleg i consultor en dret ambiental, explicava que en algunes platges del litoral català, com les del Masnou, Sant Pol de Mar, Lloret de Mar i Sant Feliu de Guíxols, existeix la prohibició explícita de fumar-hi, però sense cap ordenança que ho reguli. Els costos de retirada d’aquestes deixalles al litoral poden oscil·lar entre els 10.000 i els 22.000 euros per quilòmetre i any, mentre que en la neteja viària suposen un cost anual d’entre 12 i 21 euros per habitant.
El col·lectiu No Más Colillas en el Suelo coneix bé la problemàtica. Es tracta d’un moviment global que des de l’any 2016 té un grup a Barcelona que fa accions per denunciar i donar a conèixer els efectes de les burilles sobre el medi ambient. Patrícia Agüera, integrant del col·lectiu, explica que, tot i que la ciutat té una ordenança que sanciona amb 90 euros el llançament de burilles a la via pública, aquestes sancions rarament s’imposen. Agüera reclama la prohibició de les cigarretes amb filtre, que és la part que concentra el potencial tòxic més alt. Assegura que durant les setmanes de confinament més estricte es va reduir el nombre de burilles als carrers, però se n’ha tornat a disparar el volum ràpidament. “Molta gent que fa teletreball surt a fumar al carrer perquè està saturada”, manté. I alerta d’una nova amenaça per al medi ambient, la proliferació de cartutxos d’un sol ús de cigarretes electròniques que contenen elements tòxics i que creixen gràcies al fet que cada cop més gent consumeix aquest tipus de productes. “Molts joves s’inicien en el tabaquisme amb les cigarretes electròniques i no les perceben com un perill per a la salut”, indica.
LES XIFRES
Acumulació als barris més desafavorits
Al 60% dels parcs infantils de Barcelona i al 75% de les entrades de les escoles es detecten burilles, segons un estudi elaborat per investigadors de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. A més del problema ambiental, també són un perill afegit en els espais dedicats als més petits, perquè poden ser ingerides. L’estudi indica que en un de cada cinc parcs infantils hi havia alguna persona fumant dins l’àrea de joc, i es van observar més persones fumant a l’entorn d’escoles de barris de nivell socioeconòmic baix que en les de barris de nivell socioeconòmic més afavorit (53% enfront del 32%). En aquest projecte, en què han participat institucions de diversos països, s’ha detectat que la presència de nicotina provinent del fum del tabac en aquests entorns és més alta en països amb polítiques de control del tabaquisme menys restrictives, com és el cas de l’Estat espanyol.
La fundació Rezero ha fet aquest estiu una enquesta sobre el comportament de les persones fumadores i sobre la percepció que tenen del llançament de burilles i de l’adequació de mesures per recollir-les. Només el 54% dels fumadors enquestats van dir que gairebé sempre utilitzen papereres, i els que no ho fan van adduir la falta de contenidors, el fet que es tracta d’un hàbit incorporat i que el terra ja és brut. El 88,7% del s participants creuen que cal implementar mesures per evitar el llançament de burilles a terra i facilitar-ne la recollida.