Un compri qui pugui

Exercir de consumidor en plena pandèmia planetària de la Covid-19 és molt difícil, però intentar fer de comerciant encara ho és més. Ahir, els que procuren guanyar-se la vida amb negocis de cara al públic van viure una nova jornada negra derivada de les restriccions d’obertura imposades pel govern amb l’objectiu de plantar cara a la propagació del coronavirus. Les persianes majoritàriament abaixades més el dia fred i plujós que va fer arreu van convertir els eixos comercials del país en espais irreconeixibles.

Pels temps que corren, si es vol sortir al carrer per anar a comprar cal saber en quin dia de la setmana es viu i quin producte es vol adquirir i, sobretot, cal saber quines són les normes de vida imposades pel Procicat, en cas contrari pot passar com a aquells ciutadans que ahir a migdia pretenien entrar a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel de Barcelona o al Decathlon de la plaça de la Vila de Madrid i van haver de fer mitja volta, amb la cua entre les cames. Però la cosa no és tan simple com sembla, perquè aquests establiments, tot i no formar part de manera estricta del catàleg de comerços on es venen productes considerats essencials que poden funcionar sense restriccions els dissabtes, sí que estaven oberts.

Ara bé, El Corte Inglés del Portal de l’Àngel només permetia passar als que volien fer una devolució o anaven a comprar unes càpsules de cafè d’una marca molt coneguda, i també a aquells que demanaven un producte concret, amb una referència concreta i determinada, “que li aniran a buscar”, segons informava el guarda de seguretat de la porta.

Al Decathlon, per exemple, els que hi volien fer un canvi de producte no podien entrar-hi i sí els que havien fet una compra en línia i hi acudien per emportar-se el seu producte. La venda per internet s’ha consolidat amb la pandèmia i ha arribat a tot tipus de comerç. És per això que la botiga de roba Pull & Bear del Portal de l’Àngel ahir estava tancada però amb la persiana mig alçada per atendre els compradors en línia. “Fem unes 400 vendes diàries amb aquest sistema”, explicava un dels treballadors d’aquesta botiga, que com que fa 700 m² no pot obrir, perquè la limitació per poder obrir és de 400.

Com que l’alimentació pot funcionar, el gran supermercat d’El Corte Inglés de plaça Catalunya ahir estava obert al públic i també les botigues d’alimentació que hi ha al passadís que hi dona accés, però no les plantes superiors dels grans magatzems, que sí que estan actives, però amb restriccions, la resta de dies de la setmana.

Al carrer Portaferrissa ahir només hi havia oberts quatre establiments, i d’aquests un és la farmàcia amb façana a la Rambla i un altre, una ortopèdia. Les dues restants són una botiga de fundes de telèfons mòbils, on la dependenta, la Tamara, ahir a la una del migdia reconeixia que no hi entrava “ningú”, i una botiga de sabons, Body Shop, amb la secció de cosmètica tancada al públic, amb unes cintes verdes disposades en forma d’aspes damunt del producte. “Avui no en podem vendre”, explicava el Rubén, el dependent, que reconeixia que només havia fet un “30% de calaix”.

A primera hora del matí, els eixos comercials de Creu Coberta, a Sants, i l’avinguda Gaudí, a l’Eixample, estaven tristos, sense encant, res que fes pensar en el primer dissabte de rebaixes. El Damià, un òptic a tocar del temple de la Sagrada Família, resumia la situació amb aquestes paraules: “Jo no ho havia vist mai, és com una guerra però sense destrucció.”

Contrasta aquest patiment del petit comerciant de barri amb les portes obertes de la botiga Apple Store a la confluència del passeig de Gràcia amb la plaça Catalunya, o les crides de la FNAC als seus clients per anar-hi mentre les llibreries ahir van haver d’abaixar les persianes.