Amb les neveres buides

Catalunya es quedarà avui sense reserves de vacunes anti-Covid. Un cop administrades les 217.000 dosis que el Departament de Salut ha distribuït pel territori, avui està previst fer una segona tramesa de 30.000 dosis –la corresponent a aquesta setmana de Pfizer– per ser administrades des d’avui fins dilluns al vespre. Amb aquestes dosis, segons va alertar ahir el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, “les neveres es queden buides i s’esgota també la reserva estratègica de 20.000 dosis”.

Les noves vacunes està previst que es destinin a segones dosis i també a primeres dosis de residències vermelles, però ja és clar, segons va admetre Argimon, que, amb el retard acumulat, “unes 10.000 persones que van rebre la primera dosi fa tres setmanes no podran rebre la segona dosi al cap de 21 dies”. No vol dir, però, que no es puguin vacunar perquè, va recordar Argimon, el termini mínim és de 21dies però es pot administrar fins a 42 dies després.

Argimon va alertar, però, que a partir de dilluns Catalunya només disposarà de les vacunes que arribin i això, amb els retards i els entrebancs actuals, és una absoluta incertesa, que no permet, segons va subratllar, fer una planificació de la vacunació. No només ha estat Pfizer que ha reduït el nombre de dosis durant tres setmanes; tampoc ha arribat la vacuna de Moderna aquesta setmana i només se sap que està previst que arribi a Madrid diumenge i que podria arribar a Catalunya dilluns. A això s’hi afegeix que “AstraZeneca subministrarà menys dosis de les pactades amb la Unió Europea” i que la vacuna d’Oxford, encara pendent de ser aprovada per l’Agència Europea del Medicament, podria només ser administrada a menors de 65 anys. “Europa i Espanya han de tenir una posició ferma i reclamar el compliment dels contractes”, va subratllar Argimon.

Pel que fa a les dosis administrades i que dilluns ja seran “el 100% de les rebudes”, la subdirectora de Salut Pública, Carmen Cabezas, va informar que ja s’ha posat la primera dosi al 80% de les persones que viuen en residències. “En general l’acceptació és molt bona i podem confirmar que a partir del dia 10-12 després de la primera dosi la vacuna ja fa efecte, cosa que ajudarà a controlar la situació a les residències.”

El retard en l’administració de les vacunes fa difícil, segons va admetre el secretari de Salut Pública, aconseguir que el 70% de la població estigui vacunada abans de l’estiu. Argimon va explicar que per aconseguir-ho caldrien unes 500.000 dosis a la setmana, 2.000 al mes, i això, amb les incerteses i el ritme actual, es veu difícil. “Estem parlant de més de cinc milions de persones, i per això caldrien deu milions de dosis”, va resumir. Això sí, Argimon va insistir que el problema és la falta de vacunes. Si arriben, “seria difícil però s’administrarien”.

Tot i les dificultats actuals, Argimon va expressar la seva confiança que el 31 de març s’hagi pogut acabar la primera fase, que inclou totes les residències i el personal sanitari de primera línia d’atenció. I es va mostrar esperançat que la retallada de Pfizer de tres setmanes “es recuperi després com ha garantit la farmacèutica”.

Pel que fa a la soca britànica, el cap de microbiologia de l’hospital Vall d’Hebron, Tomàs Pumarola, va explicar que ja representa el 8% de les mostres analitzades a Barcelona. Tenint en compte que a la Gran Bretanya a partir d’un percentatge del 10 o el 12% l’increment va ser exponencial, la previsió és que aquí també acabi sent la variant majoritària en un temps relativament ràpid. Argimon va insistir que aquest és un element d’alerta. “D’aquí a cinc o sis setmanes serà la variant predominant i creiem que representarà més del 50% del virus en circulació a mitjans de març”, va assenyalar Argimon.

Pumarola, per la seva banda, va advertir que les tres variants que més preocupen ara, i que són, juntament amb la britànica, la sud-africana i la brasilera, “no seran les úniques, ja que és un virus que des del primer dia sabem que varia, que està constantment canviant”. En aquest sentit, va destacar l’esforç que s’està fent per seqüenciar i poder detectar mutacions futures.