La vacuna Sputnik V entra en l’òrbita de la UE sense generar gaire entusiasme
L’EMA estudia el vaccí rus perquè els resultats “suggereixen” que és eficaç
Brussel·les descarta per ara adquirir-ne dosis i diu que les compres actuals són suficients
L’Sputnik V ja està en l’òrbita europea. L’Agència Europea del Medicament (EMA, per les sigles en anglès) va decidir ahir examinar-la després de setmanes d’especulacions. Tanmateix, a Brussel·les no mostren interès a comprar-la perquè consideren que en tindran suficients els pròxims mesos per immunitzar la població.
La publicació dels resultats positius de l’Sputnik V a la revista mèdica The Lancet a principis de febrer va despertar l’interès dels europeus, molt preocupats amb el lent avanç de la vacunació. Els creadors del vaccí rus, el centre d’investigació Gamaleya, van traslladar a l’EMA la seva voluntat d’obtenir el seu permís per entrar al mercat europeu.
Finalment, el regulador de la UE va donar ahir llum verd a l’Sputnik V per pujar a examen. Es posa a la cua en el procés d’avaluació, on també hi ha el vaccí de Johnson&Johnson, CureVac i Novavax. La primera obtindrà el veredicte de l’EMA l’11 de març, mentre que les altres dues encara no tenen cita per saber el dictamen. Tampoc en té l’Sputnik, que ha de presentar formalment la sol·licitud d’autorització. Fins ara, la revisió que ha fet l’EMA de les vacunes contra la Covid-19 ha durat uns tres mesos. Per tant, no s’espera que la russa rebi l’aval del regulador abans del mes de juny.
Tenint en compte aquest calendari, la Comissió Europea no va mostrar ahir gaires ganes de negociar amb els russos. Com a responsable de la compra centralitzada a la UE, l’executiu europeu defensa que els sis contractes actuals (Pfizer-BioNTech, Moderna, AstraZeneca, Johnson&Johnson, CureVac i Sanofi) seran suficients per vacunar un 70% de la població a finals de l’estiu. A més, recorda que no té “cap obligació” de comprar l’Sputnik V encara que l’EMA l’aprovi. El permís del regulador, però, permetria als governs europeus administrar-la sense haver d’assumir la responsabilitat en cas d’efectes secundaris adversos, que quedaria a la teulada del fabricant rus. Ara hi ha alguns estats com per exemple Hongria que l’estan distribuint assumint aquest risc.
La falta d’entusiasme de Brussel·les per l’Sputnik contrasta amb la reacció de l’Organització Mundial de la Salut, que celebra la decisió de l’EMA perquè creu que es necessita “desesperadament ampliar la cartera de vacunes”. La CE ho nega argumentant que les compres actuals permetran vacunar fins a un 45% dels europeus abans que l’Sputnik es pugui comercialitzar a la UE. Brussel·les confia sobretot en l’antídot monodosi de J&J i en l’augment de la producció a partir de l’abril per fer un salt qualitatiu en la vacunació abans que més socis europeus es desmarquin de la seva estratègia, com han fet Àustria i Dinamarca.
Itàlia bloqueja exportacions
Itàlia ha bloquejat un enviament de la vacuna d’AstraZeneca a Austràlia, segons fonts comunitàries. En concret, el govern italià s’ha oposat a l’exportació de 250.000 dosis del vaccí. La decisió va tenir l’aval de la Comissió Europea, que revisa totes les peticions per autoritzar exportacions de vacunes fora de la UE. Així, Roma es converteix en la primera capital europea a activar el mecanisme de control d’exportacions que va crear l’executiu europeu per evitar que les companyies que no compleixen els compromisos d’entrega de vacunes puguin fer enviaments que posin en risc el subministrament del bloc.
