Societat

Revolta veïnal a Barcelona contra les cuines fàbrica

El negoci dels restaurants digitals irromp a Catalunya amb projectes de grans instal·lacions al mig de zones residencials

La pressió ciutadana aconsegueix aturar les obres de dos projectes

Es tracta d’imaginar que al carrer de casa, de cop i volta, obren de forma simultània vint restaurants, o trenta, i fins i tot quaranta, amb el moviment de mercaderies i gent que els negocis de restauració comporten, les deixalles que generen, els fums que emeten, entre altres molèsties derivades de l’activitat. Doncs aquest és el problema amb què, de la nit al dia, s’han trobat diversos veïns de la ciutat de Barcelona sobresaltats perquè a sota de casa seva s’hi està construint una instal·lació del que es coneix per macrocuines, que ben bé podrien anomenar-se cuines fàbrica, perquè són fàbriques de menjar. Tots els projectes en qüestió estan liderats per la firma Cookline, i tots, fins ara, estan aturats com a conseqüència de la pressió veïnal.

Les cuines fàbrica són instal·lacions que treballen sobre la base del concepte de la restauració digital, que consisteix a servir menjar a domicili que prèviament ha estat encarregat telemàticament. A les fàbriques de menjar només hi ha cuiners i fogons, i el lloc no disposa de cap espai físic de degustació com hi hauria en un restaurant tradicional. Per tant, no hi ha ni cambrers ni comensals, i els cambrers són, en aquest cas, els riders que porten la comanda de menjar allí on els clients els ordenen.

En aquests espais gastronòmics s’hi habiliten diverses cuines, independents unes de les altres, que es lloguen als restauradors que volen oferir la seva carta de plats a través d’internet. La concentració al mateix punt de vint o fins i tot més de quaranta cuines és el que li dona la categoria de fàbrica de menjar.

En el cas de Barcelona hi ha en marxa el projecte de les fàbriques al carrer Felipe de Paz, al barri de les Corts i a tocar del camp del Barça, on s’han de construir 38 cuines, segons els veïns. També hi ha el projecte del carrer Puigcerdà, al barri de la Verneda, amb 30 cuines, i un tercer a la zona de la Sagrada Família.

Els que planten cara a la irrupció d’aquest nou tipus de negoci són els veïns que viuen al costat d’aquestes instal·lacions. Tots fan la mateixa consideració: “No entenem com es permet que una activitat que és clarament industrial s’instal·li al mig de la ciutat”, afirma la Verònica, veïna del carrer de Puigcerdà. Aquest és el mateix comentari que fan els veïns del carrer Felipe de Paz que es van mobilitzar en el moment que van veure que els paletes que treballaven a l’edifici on es fan les cuines començaven a aixecar una xemeneia de dimensions gegantines, pròpia d’una activitat industrial.

“Van començar les obres al juliol sense cap informació als veïns, i quan va començar a créixer la xemeneia ens vam esverar”, explica Antoni Peris, el president de la comunitat de veïns del número 8 del carrer Felipe de Paz. Els veïns van demanar aleshores una reunió amb el regidor del districte de les Corts, Joan Ramon Riera, i les obres es van aturar provisionalment.

També han aconseguit aturar les obres els veïns de la Verneda que l’últim diumenge de febrer es van mobilitzar per evitar que una grua de grans dimensions descarregués material d’obra dins de la nau on Cookline vol habilitar vint cuines.

Alerta dominical

Els veïns viuen en estat d’alerta, i aquest diumenge es tornaran a concentrar al carrer, des de primera hora del matí, en previsió que la constructora vulgui intentar una altra descàrrega de material.

La Verònica, que viu al bloc del costat de la nau, explica: “A dos-cents metres d’on som nosaltres hi ha solars en zona industrial per posar això que volen fer, i no en un lloc residencial com el nostre.”

Per posar de manifest la seva oposició al projecte, els veïns del carrer Puigcerdà es manifestaran dijous vinent, mentre que els de les Corts estan començant a penjar pancartes als balcons.

Silenci en el gremi

La irrupció d’aquesta nova línia de negoci en el món de la restauració ha agafat per sorpresa el gremi de Barcelona, que ha declinat fer valoracions. El cert és que el sector està immers avui en una crisi tan profunda que la seva preocupació es basa a salvar com més negocis millor de la crisi del coronavirus, més que preocupar-se per la problemàtica de les cuines fàbrica.

El negoci de la restauració digital ha crescut de forma exponencial amb la pandèmia. Els missatgers portant comandes amunt i avall són dels pocs professionals que es veien pel carrer durant el confinament, consolidant així l’oferta del menjar a domicili, que s’ha obert a tot tipus de restaurants.

Empesos per aquest èxit han arribat les cuines fabrica, que suposen la intensificació d’una línia de negoci que ja existia, però a petita escala. A Barcelona ja fa temps que funcionen espais amb quatre o cinc cuines per elaborar menjar a domicili. Alguns cuiners com Dani García han tancat els seus restaurants per dedicar-se només a servir a domicili. A Barcelona, García té diversos espais de producció, amb una oferta de vuit marques diferents, com el que hi ha als baixos del número 190 del carrer Bilbao.

LES FRASES

S’aprofiten que hi ha un buit legal, perquè són negocis a mig camí entre la restauració convencional i una activitat industrial
Antoni Peris
president comunitat de veïns del carrer felipe de paz, 8
A 200 metres de casa hi ha un espai industrial amb solars, i és allí on haurien d’anar, i no a un barri residencial, amb veïns, com és el nostre
Verònica
Veïna del barri de la verneda
El projecte s’ha portat amb molt secretisme, i fins que els veïns no van protestar per una gran xemeneia no el van aturar
Anna Ramon
presidenta de l’associació de veïns camp nou

Amiant i obres fora de control

Els dos casos de cuines fàbrica dels barris de la Verneda i les Corts posen de manifest els dèficits de l’Ajuntament de Barcelona en el control de les obres que es fan a la ciutat. En el cas del carrer Puigcerdà hi ha una circumstància que ho fa especialment greu, pel fet que la teulada de la nau on es volen construir les cuines era d’uralita, fibrociment que s’ha de retirar amb unes cauteles sanitàries molt estrictes que, en un principi, no es van respectar. La Verònica explica que al principi dels treballs els veïns van veure alertats com els operaris es movien per la teulada sense cap tipus de protecció, ni per a ells ni per a l’entorn. Van trucar aleshores a l’Ajuntament, que va fer parar les obres per obligar l’empresa a dur a terme la retirada del fibrociment tal com preveuen les protocols sanitaris. Quan van tornar els treballadors van fer-ho amb els equips de protecció personal de color blanc i van recobrir la teulada amb un plàstic per desmuntar la teulada sense aixecar pols.

Dimecres passat, els veïns es van reunir amb el regidor del districte, David Escudé, que els va dir que personalment tampoc estava conforme amb el projecte, però que no hi pot fer res perquè és competència de la Generalitat.

En el cas de les obres al carrer Felipe de Paz, els veïns van descobrir amb estupor que els treballs havien començat amb una llicència d’obra menor i amb un nul seguiment municipal, perquè fins que no van anar a denunciar la xemeneia de grans dimensions que s’hi feia, l’Ajuntament no s’ho va mirar i no va ordenar paralitzar-ho tot perquè allò que s’hi feia no es corresponia amb el permís concedit. La promotora de l’obra està ara renegociant un nou permís que s’ha d’ajustar als requisits de la normativa de bombers, o als nivells d’emissió acústica, entre altres requisits. Pel president de la comunitat de veïns afectada per la cuina fàbrica, les empreses que promouen aquests negocis s’estan beneficiant d’un buit legal per la indefinició del negoci, a mig camí entre l’activitat comercial i la industrial, com passa amb alguns obradors de pa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia