Societat

Unes 100.000 persones viuen en situació administrativa irregular a Catalunya

La Taula del Tercer Sector alerta que el seu risc de pobresa és quatre vegades més gran que el dels ciutadans espanyols

La pandèmia de la Covid-19 ha endurit les condicions de les persones migrades amb una situació administrativa irregular Unes 100.000 persones viuen a Catalunya en situació administrativa irregular, la qual cosa els impedeix accedir a drets bàsics com l’habitatge, el treball, l’educació, la salut o la participació política, segons la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, que ha presentat el dossier Fronteres de paper: la irregularitat administrativa i la invisibilització de les persones, elaborat per Càritas.

A més, el seu risc de pobresa és quatre vegades més gran que el dels ciutadans espanyols i tenen més possibilitat d’estar a l’atur o exercir una feina precària.

Per revertir la situació, l’entitat proposa agilitar els tràmits amb l’administració pública, garantir vies segures per a la migració, facilitar l’accés al mercat laboral, concedir autorització de treball a joves immigrants extutelats i incloure el treball domèstic en el règim general de la Seguretat Social.

Durant la presentació de l’informe, la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, ha lamentat que les persones migrades hagin de passar per un “periple deshumanitzador” a l’hora d’establir-se en un nou país. “Persones que volen que aquesta sigui també casa seva, però que són sotmeses a múltiples requisits que les condemnen a no poder ser ciutadans de ple dret”, ha explicat.

En aquest sentit, Alsina insistit que iniciar un procés d’aquest tipus no és “gens fàcil” i que aquelles persones que ho fan es troben múltiples entrebancs. D’aquesta mateixa forma s’ha pronunciat la coordinadora del grup de treball d’Anàlisi Social de Càritas Catalunya, Míriam Feu, qui ha acusat l’estat espanyol de reconèixer drets “en la teoria”, però no permet exercir-los “a la pràctica”. “És una cursa d’obstacles llarga i desgastant”, ha assenyalat.

El dossier sosté que a Catalunya viuen més d’1.150.000 persones migrades, de les quals unes 100.000 es troben en situació irregular. Es tracta d’una estimació aproximada de les entitats socials, ja que no hi ha estadístiques específiques. El document diu que la pandèmia ha agreujat les condicions de vida d’aquestes persones, que encara són més “invisibles i vulnerables” que abans.

Així, han hagut d’afrontar la crisi de la Covid-19 sense “gaires recursos de suport”, ja que en molts casos no poden accedir a prestacions d’emergència social com la renda garantida o l’ingrés mínim vital. A més, moltes persones que estan en procés de regularització han perdut la feina i, sense treball -requisit indispensable per continuar avançant en el procés d’arrelament social-, es veuen abocades a una “irregularitat sobrevinguda” que les deixa encara més desprotegides i sense perspectiva de millora si no s’apliquen canvis en les polítiques migratòries d’acollida i inclusió.

Entre els principals obstacles que es troben per no disposar d’una situació administrativa regular hi ha la impossibilitat d’aconseguir un habitatge digne. Un altre escull són els tràmits de regularització, que es compliquen si els sol·licitants no disposen d’arrelament social o protecció internacional o asil. Un fet que s’assembla a la situació en què es troben els infants i joves estrangers sense referents i tutelats per l’Administració, que, un cop assoleixen la majoria d’edat, es troben amb grans dificultats per obtenir una autorització de treball.

Un altre dels obstacles és la dificultat a l’hora d’escolaritzar els fills i homologar els estudis ja acabats al país d’origen. Aquestes mateixes persones migrades es troben també amb problemes a l’hora d’accedit al mercat de treball, patint una discriminació “estructural” a causa de la seva situació irregular. Altres problemes que es troben tenen a veure amb barreres com l’empadronament, les limitacions per ser ateses als serveis socials o les dificultats per obrir un compte corrent. A més, tenen limitats els drets polítics, ja que la residència no està legalitzada i els falta la nacionalitat.

Persones més vulnerables

L’estudi també recull que la vulnerabilitat de les persones migrades és superior a la d’aquells ciutadans amb nacionalitat espanyola. Segons dades de l’Idescat, en els darrers cinc anys, la població estrangera ha tingut una taxa d’atur a Catalunya de més del doble que la de nacionalitat espanyola. La taxa de risc de pobresa en el treball arriba fins a pràcticament el 40% i segueixen sent les que tenen pitjors condicions socioeconòmiques: treballen en els sectors més precaritzats, el que implica ingressos molt baixos i inestabilitat vital.

L’exclusió social de les persones de nacionalitat extracomunitària triplica les d’origen espanyol. Segons l’estudi, les persones migrades mostren més dificultats per assolir nivells de benestar similars als de la resta de ciutadania en camps com l’habitatge, la salut, l’educació o la política.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia