Les vacunes d’ARNm poden ser menys eficaces en alguns càncers de sang
La protecció de les vacunes varia en funció de quina és l’etapa de tractament en què es troben els pacients
Les vacunes contra la Covid-19 basades en la tecnologia d’ARN missatger (ARNm) podrien tenir una eficàcia reduïda en persones amb leucèmia linfocítica crònica (LLC) i amb mieloma múltiple, dos tipus de càncers de sang, segons suggereixen dos estudis que publica la revista Blood.
Els investigadors consideren que aquests estudis podrien ajudar a determinar el moment ideal per a la vacunació d’aquestes persones, segons el moment del tractament.
Una de les recerques, dirigida pel Centre Mèdic Sourasky de Tel-Aviv (Israel), se centra en l’eficàcia de la vacuna de Pfizer en els casos de LLC, encara que considera que “es podrien esperar les mateixes tendències”, amb la formulació de Moderna, també basada en ARN missatger (ARNm).
Les persones amb LLC tenen un alt risc de sofrir Covid-19 greu pel que, encara que les taxes de resposta són inferiors a les ideals, els experts van recomanar “encaridament” la seva vacunació i van suggerir que podria ser necessària una dosi de reforç, si bé encara ha d’estudiar-se.
En la investigació van participar 167 pacients amb LLC i 53 persones sanes com a grup de control. Dels primers, només quatre de cada 10 (39,5%) van tenir una resposta positiva mediada per anticossos a la vacuna, mentre que tots els no malalts van obtenir una resposta immunitària.
“En general, la taxa de resposta a la vacuna va ser significativament menor que l’observada en la població general, la qual cosa probablement s’atribueix a la presència del mateix càncer i a determinats tractaments de la LLC”, segons l’autor principal Yair Herishanu.
La recerca va revelar àmplies variacions en la resposta immunitària dels pacients, segons el moment de la malaltia. Així, els que s’estaven tractant tenien taxes de resposta “significativament” més baixes, enfront dels qui ja havien completat la teràpia i estaven en remissió (16% enfront del 79%, respectivament), “la qual cosa té sentit perquè el seu sistema immunitari va tenir l’oportunitat de recuperar-se.” Els que ja se sabia que patien LLC, però encara no estaven sent tractats van tenir una taxa de resposta a la vacuna del 55,5%. La resposta va ser notablement superior en les persones que havien completat el tractament de la LLC almenys un any abans de la vacunació, en comparació amb les que seguien en tractament en l’últim any (94% enfront d’un 50%).
Els investigadors també van examinar la resposta immunitària a la vacuna en funció del tractament que rebien i van observar taxes similars.
La segona recerca, de la Universitat Nacional d’Atenes, informa de resultats semblants després de la primera dosi de la mateixa vacuna en ancians amb mieloma múltiple.
Els investigadors suggereixen que la teràpia contra el mieloma sembla afectar negativament la producció d’anticossos neutralitzadors després d’una única dosi, encara que es necessita un major nombre de pacients per a comprendre millor aquest efecte.
A més, van assenyalar que l’administració d’una segona dosi oportuna de la vacuna és essencial perquè els pacients ancians amb mieloma múltiple desenvolupin una resposta adequada basada en anticossos.
