Els jutjats reben les primeres denúncies contra les multes per la Covid-19
Els magistrats del contenciós de Barcelona fixen les vistes per al 2022
L’afectació sobre els drets bàsics ha estat “important en nombre i en intensitat”, sosté Justícia
Els disset jutjats del contenciós administratiu de Barcelona han rebut les primeres demandes contra multes imposades per incompliment de restriccions de drets fonamentals, aprovades per controlar la Covid-19. Per ara, són una cinquantena de demandes entre els milers de sancions administratives imposades pels Mossos i les policies locals de Catalunya en els dos períodes de l’estat d’alarma (de març a juny del 2020 i d’octubre al 9 de maig), i, per tant, el nombre podria augmentar. Fonts dels jutjats barcelonins indiquen, però, que les vistes per a les primeres demandes no es podran dur a terme fins al 2022.
El confinament ha salvat vides, però alhora ha provocat l’increment del nombre de malalties mentals i de casos d’abusos sexuals a menors en l’entorn familiar, segons han alertat experts. Precisament, el Departament de Justícia informava ahir que el comitè d’onze experts independents que va reunir l’any passat per fer una valoració de les restriccions en drets fonamentals per l’emergència sanitària, així com fixar els principis per evitar el xoc entre mesures, presentarà el seu informe abans de l’estiu. Inicialment, l’havien de presentar la tardor passada, però, com que es van perllongar restriccions com ara el confinament nocturn, aprovat el 25 d’octubre passat, es va ampliar el temps d’anàlisi.
Amb tot, el departament que encapçala Ester Capella assegura que per fer front a la pandèmia “no era necessària ni la declaració de l’estat d’alarma ni centralitzar-ne la gestió”. Hi afegeix que “l’afectació sobre els drets fonamentals ha estat important, tant en nombre de drets afectats com en intensitat”. I, finalment, el Departament de Justícia afirma que els equips encarregats de gestionar les emergències i de prendre decisions, a més d’experts en salut i seguretat pública, “haurien d’integrar sempre juristes experts en drets fonamentals”, absents en el Procicat al llarg de tota la pandèmia.
Permís al TSJC
Avui està previst que el govern presenti les eines per poder actuar a partir de diumenge, quan s’acaba l’estat d’alarma i el toc de queda que podia modular cada comunitat. Sense el paraigua legal de l’estat d’alarma, la Generalitat haurà de demanar permís al TSJC per a qualsevol restricció de drets fonamentals, com la mobilitat de les persones, i, per tant, per poder executar un possible confinament comarcal o tornar al toc de queda, que per ara s’ha descartat, segurament per la necessitat de la validació judicial amb la presentació d’informes sanitaris. La llei estatal 2/2021 manté l’obligació de dur mascaretes, i la Generalitat pot dictar mesures dins les competències que ja té, com horaris comercials i normes escolars.
“Més enllà del debat competencial, cal recordar que el toc de queda és una restricció molt severa dels drets fonamentals que només es pot aplicar de manera excepcional i limitada en el temps, i per raons, en aquest cas sanitàries, molt justificades”, recordava ahir en una piulada l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat, que dirigeix Adam Majó.
LES XIFRES
Tortosa vol imposar sancions lleus
L’Ajuntament de Tortosa podrà incoar les infraccions lleus per incompliment de les restriccions sanitàries, tal com permet el decret llei 30/2020, de 4 d’agost, sobre el règim sancionador específic de la Covid-19, en el qual el Departament de Salut de la Generalitat atorga aquesta competència als ajuntaments grans que ho demanin. La petició de Tortosa s’ha aprovat i el govern local ho portava a aprovació en el ple d’ahir a la tarda. Les infraccions lleus poden suposar multes d’entre 100 i 3.000 euros. El govern també va aprovar destinar un 85% dels recursos recaptats amb les sancions per incompliment de les mesures sanitàries als ajuntaments que havien “fet aquesta feina”, per dur a terme actuacions de prevenció. L’ACM ha reclamat que els municipis cobrin per la gestió feta per les policies locals.
