La UE colla AZ per noranta milions de vacunes pendents
Brussel·les exigeix per via judicial l’entrega cautelar de les dosis que no es van enviar entre el gener i el març
La CE formalitza la demanda als tribunals belgues i reclama una indemnització
La Unió Europea vol obtenir per via judicial i de manera urgent els 90 milions de vacunes que AstraZeneca no va entregar entre el gener i el març. Com a responsable de la compra conjunta d’antídots contra la Covid-19, la Comissió Europea està immersa des de finals d’abril en una batalla judicial amb la farmacèutica pel retard en els enviaments. Fa dues setmanes l’executiu europeu va demanar mesures cautelars a la justícia belga per accedir ràpidament a les dosis, ja que la via de l’arbitratge havia resultat un fracàs. Ara bé, el portaveu comunitari de Salut, Stefan de Keersmaecker, no va revelar fins ahir que aspiren a 90 milions de dosis. És a dir, totes les que la UE no va rebre durant el primer trimestre del 2021. Només van arribar 30 milions de dosis i no els 120 milions establerts per contracte.
Per això, Brussel·les ha portat AstraZeneca als tribunals i pretén forçar-la a enviar els 90 milions de vacunes amb mesures cautelars. Si bé els experts veuen molt difícil que es concedeixin, ja que una ordre judicial com aquesta suposaria un fort revés per a AstraZeneca, que es veuria obligada pràcticament a duplicar les entregues previstes a la UE. Al·legant problemes de producció i una alta demanda mundial de vacunes, la companyia planeja repartir al bloc europeu 100 milions de dosis en la primera meitat de l’any, en comptes dels 300 milions acordats.
En espera de les cautelars, la Comissió Europea va formalitzar ahir la demanda contra la farmacèutica per no haver complert el contracte. No és una segona causa judicial, sinó la demanda de fons, va aclarir ahir De Keersmaecker. Fins ara només s’havia presentat la part de les cautelars.
En el litigi principal, l’executiu europeu reclama al tribunal de primera instància de Brussel·les que certifiqui l’incompliment del contracte per part d’AstraZeneca i que li imposi una multa en cas que no lliuri les vacunes promeses. Per tot plegat, es veuran les cares d’aquí a dues setmanes davant la jutgessa en una vista.
Augment de sou
Malgrat els problemes judicials amb el club europeu, la multinacional suecobritànica està exultant amb el mercat que els ha obert la vacuna d’Oxford, una oportunitat per escalar en el selecte grup de les grans farmacèutiques mundials. Tot i vendre les dosis a preu de cost (no arriba als dos euros), tenen el monopoli per produir-les i per tancar acords amb altres companyies que vulguin fabricar-les.
Això els dona un bon tros del pastís pel que fa als ingressos. Per recompensar el conseller delegat que ha portat un pacte tan suculent amb Oxford, AstraZeneca va aprovar ahir un augment de la seva prima. Pascal Soriot podria cobrar uns 3 milions d’euros més que l’any passat i, per tant, embutxacar-se més de 20 milions d’euros.
Aquesta pujada milionària de les bonificacions ha generat controvèrsia entre els mateixos accionistes. En la votació d’ahir gairebé un 40% s’hi van oposar. Una disconformitat poc comuna a la companyia, que, de totes maneres, ha millorat la remuneració de Soriot perquè està “per sota dels nivells de mercat en la indústria farmacèutica global”.
