“Els estudiants han canviat i la universitat s’ha de transformar”

El sistema universitari català està força bé, sobretot tenint en compte els recursos de què disposa. La UPF és una gran universitat i un orgull per al país, però com la resta d’universitats té temes a millorar. Per una banda, els que són conseqüència de la regulació del sistema universitari català i espanyol, que és molt millorable. Per una altra, temes que tenen a veure amb el canvi que s’està produint al món educatiu. Els estudiants han canviat totalment en els darrers dos o tres anys i això comporta que la universitat ha de fer transformacions molt importants. I finalment, hi ha moltes precarietats que afecten el professorat, el personal d’administració, els alumnes...

Estic en un moment del cicle vital en què em plantejo com puc ajudar a dur a terme les transformacions que necessiten el sistema universitari del país i la UPF. Les línies estratègiques d’aquesta universitat són l’aposta per l’excel·lència, per la recerca, per la internacionalització i per la cerca dels millors professors en l’àmbit internacional. Tots els rectors han seguit amb aquestes línies, i hi afegim les que va introduir el rector Casals: l’aposta per la cultura, pel benestar planetari, per la cultura i humanitats i per EDvolució.

Quan Europa regula, normalment no fa la millor regulació del món. Després l’Estat espanyol transporta aquesta regulació i normalment s’empitjora l’europea, no es fan les millors pràctiques. I després la transposició es fa a Catalunya i no sempre la fem bé, no sempre es mira l’impacte econòmic que té la regulació. També és molt millorable la governança de les universitats; les millors del món en tenen una de molt diferent de la que tenim aquí. I hi ha un segon tema molt important: els incentius que té normalment el professorat, tenint en compte que fa quatre tipus de tasques: recerca, docència, transferència de coneixement i gestió. D’aquestes n’hi ha tres que tenen molt poc reconeixement i de vegades hi ha desincentius. Hem de treballar braç a braç al sistema universitari català per fer que totes les activitats que fa el professorat tinguin incentius suficients perquè es facin de manera excel·lent.

En general el marc retributiu del professorat i el personal d’administració i serveis no incentiva gaire a dedicar-se a la vida universitària. Un docent que fa innovació docent no té un bon incentiu. L’activitat de transferència de coneixement que genera una persona investigadora i es publica en un article té incentius, però un cop generat i publicat, el moment de veure com això arriba a la societat no té incentiu. I el professorat que fa gestió té uns incentius molt febles que fan que s’acabi fent per vocació de serveis.

Jo diria que l’important, quan fas una llei, és que en el moment zero es mirin les millors pràctiques internacionals. Que mirem les millors universitats del món, aquelles que contribueixen més al benestar de les seves societats. I mirem en aquells països quines lleis universitàries tenen. I que a partir de les millors pràctiques fem la nostra llei.

Fa uns quants segles la universitat anava al davant del món en molts casos. Ara fa anys que la majoria de països canvien més ràpid del que canvien les universitats. Fa 15 anys el més comú era que els alumnes anaven a una classe sense cap preparació prèvia per a aquella classe, el professor o professora explicava i l’alumne prenia apunts. Ara els alumnes estan acostumats a trobar informació a través d’internet. Un professor que vagi només a explicar uns apunts és poc. Si no aporta res diferencial respecte al que l’alumne pot trobar a internet o al Campus Global [el virtual], això pot fer que l’estudiant no vagi a classe o que, si hi va, estigui fent altres coses. La Pompeu això ho va identificar fa dos anys i va dissenyar un procés en què ha participat tota la comunitat universitària.

Sí. Aquest mètode té diverses característiques, i una és que el que es fa a l’aula ha de tenir molt valor afegit per a l’estudiant. Per posar un exemple: en lloc que l’alumne vagi a l’aula a veure què li explicaran, el professor ja diu a l’alumne una setmana abans de la classe que miri al Campus Global un article o un document i pensi la resposta a unes preguntes. I unes hores abans penjarà un qüestionari amb cinc preguntes. De manera que una estona abans de començar la classe el professor tindrà un mapa de com estan els estudiants. I a classe el que pot fer és fomentar l’esperit crític, l’esperit analític i de síntesi de tot el que l’alumne ha treballat abans. Els alumnes avui, en general, tenen menys timidesa i participen més. Això vol dir que s’ha de transformar el mètode d’ensenyament. Un dels objectius del meu programa és que la Pompeu segueixi sent un referent internacional en recerca, però també en ensenyament.

No, seguirà però d’una manera diferent. Si entenem la classe magistral com aquella en què el professor hi va, explica la lliçó i l’alumne de manera passiva copia, això seguirà poc. Sí que seguirà la classe gran, amb 60 o 80 alumnes, però el format serà diferent i l’alumne tindrà un pes més rellevant perquè vol participar. Això va lligat també a l’avaluació continuada. Això ja ho fem ara, tenim una aplicació al mòbil a través de la qual es fan preguntes als estudiants.

EDvolució el començarem a implantar al setembre i diem als docents que voluntàriament facin les seves assignatures seguint aquest model. Jo faré un grup aplicant aquest model i podré veure com funciona. Creiem que els alumnes ja venen preparats per a aquest mètode, són molt bons i aquest procés funcionarà.

Volem que la Pompeu sigui un model en recerca, en model d’ensenyament i en transferència de coneixement. A l’equip de govern passem de 35 persones a 25, però hi ha un tema que multipliquem per tres: a més de l’actual vicerector de recerca, tindrem una vicerectora de temes d’innovació, sobretot de temes biotech, i una vicerectora de transferència de coneixement. La transferència de coneixement és una de les senyes d’identitat importants que volem que tingui aquest mandat. Respecte del Pacte per a la Societat del Coneixement, que està fet amb molt de consens, s’ha d’aplicar. El país el tenim diagnosticat, i a partir dels diagnòstics venen els plans.

Abans he parlat de precarietats. Potser la universitat tenia uns recursos que permetien contractar una persona més, però des del 2008 només podem contractar una persona si se’n jubila una altra. Comparat amb la universitat de fa 15 anys, hi ha un problema greu de falta de rejoveniment. El problema no és que sobri gent gran, sinó que falten joves. La millora de la regulació implica que les universitats puguin contractar joves si així ho creuen convenient. Però hi ha un segon problema: tampoc podem incrementar la massa salarial des del 2008, només actualitzar l’IPC. Hi ha molts departaments on falta gent i no podem incrementar el nombre de persones ni les retribucions, i hi ha situacions contractuals precàries.

En el nostre cas, el tema s’està negociant i abans del 31 de desembre s’ha de trobar una solució. En qualsevol cas, el problema que tenim és que no podem arreglar-ho. Per tant, demano al govern de la Generalitat millorar la governança i tenir autonomia, que ens marquin els objectius, que controlin l’eficiència i eficàcia amb què els assolim però que no ens posin aquestes restriccions que ens fan molt complicat assolir la nostra missió.

Això per descomptat. En el rànquing Times Higher Education la UPF està al lloc 152 [la primera de l’Estat]. Cal tenir en compte que en el món hi ha unes 30.000 universitats, i ser la 152a està molt bé, i cal dir que altres universitats catalanes estan en bona posició. De la 142 a la 151 i de la 153 a la 162, totes tenen un finançament entre dues i cinc vegades superior al nostre. El sistema universitari català, pel finançament que rep, té diverses universitats molt ben situades en l’àmbit internacional.

La informació que tenim és que el curs començarà amb una presencialitat d’entre el 50% i el 70%, cosa que vol dir que en alguns casos s’hauran d’utilitzar els mitjans híbrids. La meva opinió personal és que començarem d’una manera que s’assemblarà molt a com era la universitat fa dos anys, crec que els percentatges que ens han dit milloraran.

Sí. En el cas del PAS s’està estudiant el teletreball, que preveiem que augmentarà. Calculem que moltes coses que abans es feien presencialment es faran per videoconferència, com moltes reunions de recerca amb professorat d’altres països. Potser una part, perquè no oblidem els vincles que es fan en una conversa informal. Això lliga amb EDvolució, que vol dir també utilitzar la tecnologia en tot allò que pugui ajudar. Crec que de la pandèmia en sortirà alguna transformació sobre com fem les coses però deixant clar que volem seguir sent una universitat presencial. La relació presencial entre docent i estudiant, i entre alumnes, és insubstituïble. A part de la gent que hem perdut i que han patit molt, em causen molta tristesa els estudiants de primer que no saben què és una universitat presencial.

Quatre dels cinc punts que demanen els incorporem al programa. Però n’hi ha un que diu que el 100% de les classes han de ser en català en tres anys. Nosaltres volem ser una universitat internacional. Tindrem una comissionada en el tema del multilingüisme, que vol dir més grups en català o més grups en anglès. Pel que fa a l’equiparació de preus de graus i màsters, i graus entre si, nosaltres defensem que no hi hagi cap persona que per motius econòmics no pugui anar a la universitat. Però és important que no afecti el finançament de la universitat; si hi ha reduccions, se’ns ha de compensar. En la remuneració de les pràctiques l’única dificultat que hi ha és a les que es fan a administracions públiques, que poden tenir restriccions. Les empreses privades han de pagar almenys 6 euros l’hora; si no ho fan, no signem els convenis. La perspectiva feminista i revisió dels plans docents ja es fa.

Ningú s’ha posat en contacte amb nosaltres per a això. Si surten temes de drets humans, s’han d’analitzar tenint en compte que hem de formar bons ciutadans i bones persones.