Societat

El català s’enfonsa als jutjats, malgrat els esforços

Les sentències en llengua pròpia tornen a recular i se situen en un 7,4%

S’instal·la l’opció lingüística en la tramitació

Només vuit de 300 fiscals escriuen en català

Reclamen més fermesa

Mentre el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) exigeix que el castellà sigui respectat a les universitats com a llengua cooficial a Catalunya, l’administració de justícia es consolida com la menys respectuosa amb els drets lingüístics de la ciutadania al nostre país. La mostra és que, un any més, les sentències escrites en català tornen a recular, aquest cop un punt, fins a situar-se al 7,4% del total, malgrat les iniciatives del Departament de Justícia i també del Consell de l’Advocacia Catalana.

En l’informe de balanç del 2020, els serveis lingüístics en l’àmbit judicial exposen que l’any passat el nou descens de sentències en català respon a la incorporació dels jutges titulars. “És habitual que jutges substituts redactin les sentències en català, però quan pren possessió el titular, que sovint és de fora de Catalunya, les sentències al jutjat es passen a fer en castellà”, afirmen. L’any passat es van incorporar 56 nous jutges a Catalunya. Hi afegeixen que “la no obligatorietat de conèixer el català per ocupar una plaça a Catalunya i la poca demanda del català entre els professionals que es relacionen amb l’administració de justícia” continuen sent els dos esculls principals.

Per revertir-ho, el Departament de Justícia i l’Advocacia Catalana han recuperat aquest any la iniciativa impulsada el 2017, amb l’exconseller Carles Mundó, d’abonar 14 euros als advocats que presenten un escrit del torn d’ofici en català, amb tota la seva tramitació. Al maig hi havia 945 inscrits (vegeu el gràfic adjunt) i s’hi pot participar fins que s’esgoti la partida de 300.000 euros aprovada. Els lletrats de Vic, Figueres, Girona i Manresa lideren aquesta iniciativa. “Cal incentivar la llengua i que jutges que són del territori parlin en català”, afirma Joan Ramon Puig, president de la comissió del torn d’ofici del Consell de l’Advocacia Catalana i degà del Col·legi d’Advocats de Figueres.

Puig admet també que encara es repeteix l’escena que al carrer els advocats es parlen entre ells en català i dins de la sala de vistes, si el jutge diu “Buenos días”, tothom canvia de llengua, tot apel·lant a protegir l’interès del client. Val a dir que cada cop en els judicis orals es viu amb normalitat el bilingüisme del carrer. En aquest sentit, hi ha juristes que proposen que la sala de govern del TSJC aprovi un acord –tal com ja va fer en recordar que s’han de respectar els drets lingüístics dels ciutadans– en el qual proposi als jutges fer una breu presentació per convidar el justiciable i testimonis a escollir la llengua amb la qual es volen expressar.

La realitat és decebedora. A la fiscalia de Barcelona, que inclou la ciutat de Barcelona i tota la província, hi ha uns 305 fiscals treballant i només vuit usen el català de manera habitual en els seus escrits; en oralitat n’hi ha uns quants més. La mobilitat també afecta la plantilla de fiscals, però alhora hi ha força professionals que s’han quedat a Catalunya i han format una família. No hi ha cap circular que fixi que el castellà és la llengua oficial de la fiscalia, però alguns professionals catalanoparlants no l’usen per cert avergonyiment, s’indica.

Mentrestant, les lingüistes del Departament de Justícia no defalleixen en realitzar traduccions i classes de català, fins i tot en pràctiques al mateix jutjat. Aquest any, a més, s’indica que s’ha completat la instal·lació d’una nova eina als jutjats que tenen el sistema de tramitació judicial telemàtic e-justicia.cat, que són tots els àmbits menys el penal. Es tracta d’una nova finestra, l’“opció lingüística”, en què el procurador o l’advocat escullen la llengua en què volen ser notificats. Els documents que no són a la plantilla, però, s’han d’enviar a traduir un cop signats pel jutge o el lletrat de l’administració de justícia. Una procés que pot endarrerir més la causa i si el client no ha demanat que la causa sigui en català, “al final t’hi aplegues”, reconeix Puig, tot i que hi afegeix: “Si s’exerceix a Catalunya s’han de tenir uns coneixements mínims de català i empatia per fer servir la llengua.”

Per la seva part, el portaveu de l’associació Àgora Judicial, el magistrat Xavier Gonzàlez de Rivera, defensa que per visibilitzar més el català “tot hauria de ser bilingüe i més ara que les notificacions són telemàtiques”. De Rivera –que és un dels jutges “proactius” en escriure i expressar-se en català– denega les traduccions al castellà de documents, que encara li demanen l’advocacia de l’Estat i empreses amb seu a Catalunya, per defensar la cooficialitat de la llengua pròpia. “El bilingüisme evident és que les dues llengües tinguin els mateixos drets i deures”, sosté el titular del jutjat social número 3 de Barcelona, i hi afegeix que la majoria de jutges que venen a treballar a Catalunya en sis mesos entenen el català i qui no ho fa “és per un problema ideològic”.

Per la seva part, l’advocada Mireia Casals, presidenta de Juristes per la Llengua, afirma: “A Catalunya, hem de ser valents entre tots perquè l’Estat espanyol no inverteix ni reconeix l’oficialitat de les llengües. Els drets lingüístic són drets, ni de primera ni de segona, drets.” Casals exposa que l’advocacia catalana té eines per treballar en català als jutjats i demana que quan hi hagi una discriminació per qüestió de llengua “es defensi al defensor i es denunciï al TSJC, a Justícia i al Síndic de Greuges”. Juristes per la Llengua ha vist minvada la seva activat des del 2016 per la imposició d’unes elevades costes per defensar que l’examen de l’advocacia fos en català.

Ni els funcionaris

El darrer clatellot l’ha rebut el Departament de Justícia. Al gener l’Audiencia Nacional va desestimar el seu recurs, en què va impugnar les bases comunes que regeixen els processos selectius per ingressar o accedir als cossos de funcionaris judicials i de les convocatòries dels concursos oposició de promoció interna perquè les ordres del Ministeri de Justícia preveien la valoració d’idiomes estrangers i no dels oficials propis com ara el català i l’aranès, que només es valoraven en una segona fase. L’Audiencia ho ha desestimat per manca de valoració del català com a mèrit en fase de concurs. Una traveta més al bilingüisme als jutjats.

“El català es preveu com a preferent no per excloure el castellà sinó perquè no desaparegui. Tota política lingüística tendeix a la protecció d’una llengua, un dels majors patrimonis de la cultura d’un poble”, va piular Àgora Judicial fent pedagogia i crítica a la recent resolució del TSJC vers l’idioma a les universitats.

La tramitació hauria de ser tota amb opció bilingüe. Bilingüisme és dret i deure per a les dues llengües
Xavier G. de Rivera
portaveu d’Àgora Judicial
Hem de ser valents políticament perquè l’Estat no inverteix ni reconeix l’oficialitat de les llengües
Mireia Casals
pres. de juristes per la llengua
Per exercir a Catalunya cal uns mínims coneixements de català i també empatia per usar-la
Joan Ramon Puig
consell de l’advocacia catalana


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia