Educació

JOSEP GONZÁLEZ-CAMBRAY

CONSELLER D’EDUCACIÓ

“La transformació educativa és imprescindible”

“Estructurarem la transformació, tindrem fermesa contra la segregació i acompanyarem emocionalment”

“Hem decidit fer un canvi per prestigiar l’FP en la línia de la qualitat dels centres”

“No pots garantir la igualtat d’oportunitats si l’escola no és presencial”

Amb la Covid hem après que el sistema educatiu és un servei públic essencial No podem educar els nostres infants de la mateixa manera que s’educava fa vint o trenta anys
Des del punt de vista pedagògic, com més aviat puguem treure la mascareta a les aules, millor Les famílies haurien d’escollir l’escola que tenen al costat de casa, perquè totes són bones
És molt important lluitar contra la segregació i desplegar eines perquè vagi minvant El meu objectiu és que aquesta sigui la legislatura de la formació professional
L’objectiu és acabar la legislatura amb la gratuïtat de les escoles bressol públiques

Josep González-Cambray (Lleida, 1972) ha pres el relleu de Josep Bargalló com a conseller d’Educació. La conselleria no li és desconeguda, ja que la passada legislatura va ser el director general de Centres Públics, càrrec que va compaginar amb el de president del Consorci d’Educació de Barcelona. Ha estat una de les cares més visibles del Departament en la gestió de la pandèmia en l’àmbit educatiu.

Quin balanç fa d’aquest curs?
Ha estat el curs més diferent que hem tingut mai, absolutament inesperat. Teníem clar que les escoles havien d’estar obertes. No pots garantir la igualtat d’oportunitats si l’escola no és presencial. L’inici del curs ens va trobar amb la feina feta per les administracions i sobretot pels 5.430 centres educatius, que tenien ja els plans d’organització per tal de donar resposta a totes les mesures de seguretat i prevenció. Ha estat un exemple d’èxit col·lectiu i de país, compartit amb els professionals de l’educació, equips directius o mestres i professors, però també amb les famílies i l’alumnat i els ajuntaments. Jo crec que no tornarem a l’escola d’abans de la pandèmia, haurem d’incorporar tot el que hem après amb la Covid.
La pandèmia ha provocat un retrocés educatiu? 
En podríem córrer el risc, però no passarà perquè al Departament desplegarem les polítiques perquè no passi. 
Què hem après amb la Covid?
Que el sistema educatiu és un servei públic essencial. Com que ens hi hem hagut d’adaptar hem hagut de ser més creatius. Hem hagut de trobar solucions pedagògiques havent d’aplicar mesures sanitàries, i tenim molts reptes. Hem de donar resposta a com eduquem darrere d’una pantalla. Hem après que equitat i qualitat educativa són indestriables. Hem desplegat un pla de millora de les oportunitats educatives, ja que la Covid també ens ensenya que els recursos han de ser adaptats a les necessitats de cada centre. Hem après que les decisions en l’entorn educatiu han de tenir l’alumne com a protagonista i que els lideratges són compartits amb els centres, que són els que coneixen els alumnes.
Però això ja se sabia.
Evidentment, però la pandèmia ens ha servit per aplicar-ho. Hem de continuar amb les polítiques que hem engegat i aprofitar tot el que hem après per fer un pas endavant en la transformació educativa.
Un dels canvis d’aquest curs ha estat la reducció de la ràtio. Es podrà mantenir quan passi la pandèmia?
Aquest curs hem incorporat 8.000 professionals més, hem desplegat un pla de millora d’oportunitats educatives i el pla d’educació digital. El curs vinent mantindrem tots aquests recursos, encara no hem superat la pandèmia. Màxima prudència, i en funció de la situació de la pandèmia i del calendari de vacunació veurem com podem flexibilitzar mesures. Mantenim l’oferta dels grups de P3 tot i tenir 3.200 alumnes menys. A 650 escoles començaran i seguiran el curs amb una ràtio inferior a 25. No reduïm el grups sinó les ràtios de P3, i fem una distribució equilibrada de l’alumnat. Això tindrà continuïtat en els cursos posteriors.
El curs 2022/2023 es mantindrà el reforç de professionals?
Encara no estem en disposició de saber-ho. En tot cas, el que hem de fer ara és desplegar polítiques educatives i ja ho veurem. Dins dels recursos addicionals per la Covid hi ha perfils professionals orientats a l’escola inclusiva, i el que fem és continuar desplegant, com a prioritat del Departament, el decret d’escola inclusiva. Aquí cal més recursos.
El curs vinent serà necessària la mascareta?
No ho sabem, perquè aquesta decisió l’han de prendre les autoritats sanitàries. Des del punt de vista pedagògic, com més aviat puguem treure la mascareta, millor. Hi ha mesures que flexibilitzem el curs vinent. No es prendrà la temperatura a l’entrada de l’escola, al pati es podran relacionar diferents grups bombolla... Sí que mantindrem la ventilació, perquè funciona molt bé. Alguns centres ens diuen que algunes mesures que s’han aplicat aquest curs els agraden i les mantindran, com entrades i sortides esglaonades i reunions telemàtiques amb les famílies. Les decisions pedagògiques s’han de prendre des dels centres per donar resposta al seu projecte educatiu.
Com s’adaptaran els recursos a les necessitats de cada centre?
Donarem les eines a cada centre en funció de les necessitats. N’hi ha que necessiten més recursos formatius a mida, altres recursos de plantilla a mida, altres recursos digitals a mida... Preguntarem als centres, parlarem, dialogarem i ens escoltarem, i amb la informació que ens arribi prendrem les millors decisions. Aquests dies estem renovant l’equip del Departament i incorporem noves mirades. S’incorporen com a directors generals professionals que venen de centres, que la setmana passada estaven de directors en instituts o escoles.
Què voleu incorporar de la seva experiència?
Volem prendre decisions tenint coneixement del que passa als centres. Volem arribar, a nivell de comunicació i de participació, als 5.430 centres educatius. No només a través de les direccions sinó directament als 130.000 professionals. I això es veurà la setmana vinent amb una acció que estem preparant. La Covid ens ha ensenyat l’ esperit de treballar en equip i i d’èxit compartit i col·lectiu. Donarem resposta als reptes de l’educació com més ens impliquem tots.
Per a què ha servit l’increment del pressupost del 2020?
Bàsicament per pagar aquests recursos addicionals. Aquest 2021 tindrem el pressupost prorrogat, i el que pretén el govern i el president és que els recursos per a educació en el pressupost del 2022 s’incrementin de manera important. Hi ha un àmbit en què invertirem molts recursos econòmics, i que forma part de l’acord de govern , que és la gratuïtat del 0-3. L’objectiu és acabar la legislatura amb la gratuïtat de les escoles bressol públiques.
El sector privat està molt alarmat perquè veuen perillar la seva viabilitat si s’incorpora el P2 dins de les escoles. Com es treballarà amb les privades?
Hi ha 857 escoles de corporacions locals, 42 del Departament d’Educació, perquè no és competència nostra, i 653 escoles privades. Dissenyarem, definirem i avançarem cap a la gratuïtat tenint en compte aquest mapa actual. Haurem de seure i parlar amb tothom per veure com podem donar resposta a aquesta gratuïtat a través de les places existents. 
Amb concertació com es fa en altres etapes?
Hi estem començant a treballar.
Es millorarà el finançament de l’escola concertada?
El sistema educatiu de Catalunya té titularitat pública i titularitat concertada. Diàleg, però no farem cap tipus de discriminació. Avançarem cap al desplegament del decret d’admissions, bàsicament el curs 2022/2023, i del decret de concerts. L’alumnat que s’incorpora amb necessitats socioeconòmiques, a l’escola pública o a la concertada, anirà acompanyat de la dotació de recursos necessària. La memòria econòmica del decret d’admissió així ho estableix. 
Què es farà en la segona fase del pla digital, un cop lliurats els ordinadors a la primera?
Disposar de les eines informàtiques és necessari però no suficient, no serviran de gaire si no li donem una aplicació pedagògica. Ara el repte és la formació, els recursos i l’acompanyament. I com l’educació digital complementa l’educació presencial pedagògicament. No es tracta que la substitueixi sinó que la complementi. El repte és que l’educació digital entri a les aules de manera transversal. 
Quins són els principals eixos de la legislatura?
Continuar la transformació educativa, que sigui estructural del sistema. L’altre és que les famílies triïn l’escola en funció del projecte educatiu i no pas en funció dels companys amb qui anirà. Haurien d’escollir l’escola que tenen al costat de casa perquè totes són bones. És molt important lluitar contra la segregació i desplegar eines per tal que la segregació vagi minvant i desapareixent. Són horitzons cap als que hem de caminar. Els meus principis com a conseller són diàleg, ja que junts som més forts que per separat, i fer que les coses passin.
Per què és tan important la transformació educativa? Alguna cosa falla en l’escola actual que s’ha de transformar?
No. La transformació educativa no només és important sinó imprescindible. No és que abans ho féssim malament, en absolut. El que passa és que el que fèiem ara no serveix. Perquè no podem educar els nostres infants de la mateixa manera que s’educava fa vint o trenta anys. Requereixen actituds i aptituds en una societat canviant que no necessitaven abans. L’ensenyament ha de ser competencial i emocional, no n’hi ha prou adquirint coneixements, que són imprescindibles; han de ser capaços d’adquirir habilitats de com fer les coses, de com ser persones i de com convivim. I això passa per formació del professorat, recursos adaptats per a cada escola, per equips amb molta estabilització de plantilla.
Molts centres han iniciat aquest canvi per iniciativa de l’equip docent o de la direcció. 
Sí, i la idea és fer-ho estructural i sistèmic des del Departament.
Així com a primària i secundària s’ha començat, el batxillerat continua sent molt finalista i encotillat per la selectivitat. 
Aquest és un molt bon exemple. Si nosaltres preparem els alumnes per superar els reptes que es trobaran al llarg de la seva vida hem de ser capaços de fer que el batxillerat no només estigui orientat a superar un examen. Per això per al curs 22/23 canviarem el currículum de primer de batxillerat perquè s’adapti millor a l’alumne i hi hagi menys abandonament.
La selectivitat canviarà molt?
Ho treballarem amb el Departament d’Universitats.
I pel que fa a l’FP?
El meu objectiu és que aquesta sigui la legislatura de la formació professional. Aquest any hem augmentat un 20% la preinscripció als centres d’FP. Tenim un repte molt important per millorar l’oferta de l’FP, estem avançant en la línia de tenir centres especialitzats en FP que siguin referents. Apostarem per la formació dual, que s’ha mantingut malgrat la pandèmia tot i la dificultat de moltes empreses. El nostre objectiu és acabar la legislatura amb un 30% de formació dual, alineat amb la mitjana europea. Abans de la pandèmia estàvem en un 18%. Aquest any hem fet una prova pilot voluntària en què han participat 75 centres públics i el 50% dels privats per implantar la formació dual, i el curs vinent tots els centres educatius d’FP oferiran la formació dual. Hem decidit fer un canvi per prestigiar l’FP en la línia de la qualitat que estan oferint els centres. Després dels cicles formatius de grau superior la incorporació al món del treball és altíssima. 
Quina taxa d’ocupabilitat té?
L’atur és del 10% dels que tenen un cicle superior, mentre que el de la joventut fins als 24 anys és del 28%. Cal destacar també que cada cop tenim més accés a la selectivitat a través de l’FP, no només del batxillerat. 
Els estudiants viuen el batxillerat amb molta tensió i estrès.
Sí, i això no pot ser. Han de passar un any motivats, implicats, i donant el millor d’ells mateixos a l’aula. Però no estressats. 
Diversos agents alerten de com la pandèmia està afectant la salut mental de les persones.
Les principals línies de la legislatura són estructurar la transformació educativa, fermesa contra la segregació i mesures com l’acompanyament emocional i orientador de l’alumnat.
El pla de salut mental fet amb Salut s’ha començat a aplicar?
Tenim el programa Salut Escola, amb eixos com l’atenció domiciliària per motius de malaltia i vacunació a les escoles. L’objectiu és que el focus sigui el vessant emocional de l’alumne. Ens en sortirem si som capaços d’incorporar aquests valors de manera transversal. Això no passa per fer només xerrades als alumnes. Volem unes escoles més verdes, més socials, més democràtiques, i hem de ser capaços d’impregnar d’aquests valors el sistema educatiu. 
També lliures de violències.
A principis de setmana la unitat de suport a l’alumnat en situació de violència tenia recollits 183 casos. Aquesta setmana hem posat en marxa un aplicatiu web que fa més fàcil i senzill el fet de denunciar. Si no detectem no podem actuar. Quan rebem la denúncia s’assigna un professional de la USAV que comença de manera immediata el seguiment del cas i la interlocució amb els agents implicats perquè al més aviat possible, si cal, es prenguin les mesures perquè la violència s’aturi. 
Aquesta setmana s’ha conegut un cas molt extrem, a l’escola Pare Manyanet de Sant Andreu, del suïcidi d’una alumna.
Hem donat instruccions per actuar amb la màxima contundència i de seguida. Hi ha una investigació per actuar en el cas que s’hagi de fer. Contrastem què passa i llavors s’actua de manera proporcionada a la situació concreta.

Ve de la plana anterior



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La lava del volcà de La Palma podria arribar aquest dilluns al mar

La Palma

Batlle alerta sobre el punt d’inflexió dels botellots en derivar en “violència extrema” i reconeix “sorpresa”

Barcelona

Impuls a les vendes en línia dels productors locals

Pla per controlar el Ter

torroella de montgrí
JAUME FONDEVILA
AL. GUALTA

“Cal tenir els rius ben nets”

gualtas
JORDI COLOMÍ
ALCALDE DE TORROELLA DE MONTGRÍ

“És clau actuar ara”

torroella de montgrí

Crida dels científics a un “principi de precaució” per no danyar el golf de Roses

Roses

La delinqüència comuna s’aprofita dels botellots

barcelona
societat

El 71è Concurs de Colles Sardanistes es reprèn per la Mercè