“La recerca i la universitat vertebren el país que volem”

És que és una demanda que molts havíem compartit durant molts anys, i m’hi incloc. Molt abans de ser consellera i de ser diputada, sempre que hi havia una composició de govern, em queixava que no hi hagués una conselleria d’Universitats. Un govern que per fi aposta perquè hi hagi una conselleria de Recerca i Universitats fa que hi hagi un espai públic de debat sobre la recerca i la universitat. I que, per tant, posiciona, amb aquesta conselleria, quin és el model de país que volem. De fet, un dels objectius de la conselleria, més enllà del meu pas, és forjar la seva consolidació perquè mai més no hi hagi un govern que no cregui que la recerca i les universitats necessiten una conselleria pròpia.

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat situa les universitats com una de les institucions mes estimades pels ciutadans. La universitat té un retorn a la societat en forma de recerca, i amb la pandèmia s’ha evidenciat la necessitat de potenciar-la i d’una recerca que sigui àmplia, en l’àmbit social, de les humanitats, l’àmbit jurídic, la medicina, la biomedicina…Un país que fa recerca i un país que creu en la recerca és un país que es transforma.

Alguns hem defensat sempre la importància de la recerca. Els mesos més durs de la pandèmia, jo estava segura que aconseguiríem la vacuna en un temps relativament ràpid, perquè tot el potencial i el talent del món estaven focalitzats en això. Seria un error de país si no veiéssim que la recerca és una estratègia per poder prevenir no només pandèmies, sinó reptes com ara la digitalització, la transició ecològica, els drets de les persones, la violència masclista, l’educació… Tots els aspectes de la societat tenen una pota en la universitat i la recerca, i seria un error de país oblidar-la.

La fortalesa és el compromís i la vocació de servei públic, la voluntat d’avançar, el talent i el compromís de les persones. La feblesa és que no s’ha prioritzat prou els darrers anys. Si es prioritzen la política científica, la de recerca, la d’universitats, això ha de redundar en els estudiants, en el personal d’administració i serveis i en el professorat.

Crear oportunitats aquí i vetllar perquè als llocs on hi ha talents, centres de molta excel·lència, es creïn els condicionants perquè no marxin i perquè n’arribin.

La necessitat de garantir que hi hagi una estructura de país en què la conselleria d’Universitats quedi sempre com una peça important del govern. Segon, enfortir el sistema universitari, que és enfortir el sistema de recerca del país, perquè falta una inversió pública important. Cal potenciar el mecenatge, sense complexos. I la col·laboració pública i privada, el que passa per executar el Pacte Nacional per la Societat del Coneixement. Un aspecte molt important, fruit potser de la meva visió com a gironina, és que la recerca i la universitat vertebren el país que volem. Perquè en aquest procés de recuperació econòmica i social no hi pot haver una Catalunya de dues velocitats. Hi ha d’haver una Catalunya d’una velocitat, amb empreses que volen fer R+D arreu del territori, amb les càtedres que estan situades arreu del territori, amb les seus descentralitzades que tenen les universitats.

El primer que vaig fer l’endemà de prendre possessió va ser trucar-los, i estaven molt emocionats. Vaig trucar a moltíssima gent: als sindicats, als estudiants, als investigadors... Els rectors tenen una vocació de compromís amb el sistema universitari català i saben que si teixim aliances i un sistema cooperatiu, si trobem des de la diversitat punts de consens, això ens ha de permetre arribar més lluny. Això és important en la fase de recuperació en què estem.

Sí, perquè és lògica i la defenso. De les primeres coses que hem d’executar del Pacte Nacional per la Societat del Coneixement és l’increment del finançament de les universitats públiques i els centres de recerca.

No, soc molt prudent. El pacte recull que s’ha d’arribar en recerca al 2,13% del PIB . Ho hem de treballar de manera lleial, crec que cal aquest pas i la voluntat política hi és.

Algunes limitacions a la taxa de reposició venen per la llei estatal. En les trobades amb els rectors, aquests plantegen que les edats mitjanes a les universitats estan en 56-58 anys. Si s’ha de retenir talent, és important que hi hagi més professorat, i el que estigui al nostre abast ho treballarem, i el que quedi fora de la nostra competència, ho reivindicarem. Si volem enfortir el sistema, cal no tant rejovenir com que hi hagi les places que toquen i el flux de moviment propi de les inèrcies de treball de qualsevol institució.

El primer que cal és arribar a consensos de com fer els acords. Vull recordar que les universitats tenen autonomia universitària i, per tant, tenen el seu marc de competències i de presa de decisions. Quan parlem des de la conselleria d’enfortir el sistema de recerca i el d’universitats, és veritat que les condicions han de ser les exigibles en qualsevol lloc de treball. No per ser investigador has de tenir unes condicions pitjors que en un altre àmbit. La sensibilitat en aquest cas hi és tota, i hem de buscar els consensos i veure on podem arribar. Sí que és una de les voluntats clares i està en l’acord de govern, fer el reforç de les plantilles. Hi apareix com un dels problemes diagnosticats.

Em preocupa a mi i preocupa als rectors catalans. Vaig expressar al ministre Castells la necessitat de consens i de diàleg perquè el sistema universitari català se senti còmode amb aquesta legislació. El sistema universitari català està reconegut en els rànquings internacionals i hem d’exigir que aquesta llei no sigui retrògrada ni vagi en la línia contrària al sistema. Ens preocupa l’excés de regulació i la vulneració de l’autonomia universitària i les competències de la Generalitat. Haurem d’estar atents.

El projecte de llei que tenim a Catalunya, que espero que aviat pugui entrar al Parlament, és més modern que la llei espanyola pel que fa a estructures, procediments i visió. Hem de veure com avancen aquests processos legislatius. Tota la mà estesa per col·laborar pensant en les universitats i els centres de recerca, però també la màxima fermesa si veiem que no acaba de coordinar-se amb el sistema català.

Sí. De fet, la del mecenatge científic és una de les línies que m’agradaria treballar. Que aquelles persones que puguin fer aportacions es posin en el marc legislatiu català.

Sí, he parlat amb el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans i amb la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. Hem xerrat d’alguns temes i ens hem emplaçat a trobar-nos els propers dies.

Demandes que compartim. Per exemple, que els estudiants que estan en programes de mobilitat es puguin vacunar abans, una petició que ja s’ha atès per part de Salut. Hem parlat també dels doctorands, de les beques, de les taxes. Amb el SEPC vam parlar dels estudiants que estan en judici per la reclamació de la baixada taxes. Tenen el suport de la conselleria, perquè s’enfronten a unes peticions de pena absolutament desproporcionades. De fet, en la concentració que es va fer el dia del judici hi havia representants de la conselleria. Vull tenir un contacte fluid amb els estudiants, però també recordo que la conselleria té les seves competències i els rectors les seves i que hi ha autonomia universitària.

Aquest va ser un acord del Consell Interuniversitari de Catalunya i, ara, s’haurà d’aprovar en el govern. Tot és discutible, però el preu dels graus i els màsters formen part de l’acord de govern, que vincula, per tant, totes les parts que el signen, i era també una demanda per la diferència de preu amb els màsters d’altres llocs de l’Estat espanyol. La possibilitat de fer un màster sempre dona un grau més d’especialització. Des de la legítima crítica que hi pot haver, crec que és una mesura que ha estat ben rebuda.

Ara hem fet un primer pas i no puc avançar d’altres perquè ja suposa un esforç important [la rebaixa està valorada en 9,3 milions, a càrrec del pressupost de la Generalitat]. També hem de treballar en altres mesures, com ara les beques salari.

Aquest és un dels punts que haurem de treballar, va molt en funció del finançament, però és un model que aspirem a poder desenvolupar.

Hem de tenir la capacitat de repensar els estudis perquè la societat evoluciona. Encarar el mercat, quines són les demandes dels llocs de treball, quins són els reptes del país, com ara la digitalització. Però també és veritat que cal que en la universitat hi hagi disciplines que promouen el debat i una dimensió més social. Ha d’haver-hi un equilibri entre tot això. No crec que tot hagi d’estar dirigit a l’ocupabilitat; també ha d’haver-hi espais per debatre i per reflexionar. Això també incideix en el desenvolupament personal i professional.

He parlat amb el conseller Argimon i la voluntat del govern és aconseguir la màxima normalitat possible al setembre i l’octubre. És veritat que la vacunació determinarà quines són les condicions. Parlant amb companys durant el confinament, em deien que fer classes era molt difícil, ja que és veritat que es poden fer telemàtiques, però això dificulta molt la interacció amb els estudiants i afecta la docència. Han estat uns mesos de molta càrrega. Esperem que el ritme de la vacunació permeti, a partir de setembre, començar a recuperar la normalitat. S’haurà de veure quin és l’impacte. Segurament, una part telemàtica quedarà quan passi la pandèmia, però en equilibri amb la presencialitat.

És un punt que està una mica fluix, i és una de les apostes del Departament. L’estructura del Departament posarà molt l’èmfasi a reforçar-ho. Hi ha molt potencial al país que fa recerca, però, de vegades, no ens han ensenyat a fer transferència. Es crearien moltes sinergies si molts agents es coneguessin. En l’estructura del Departament, la transferència serà un aspecte important, perquè m’agradaria que la conselleria fos també tractora de la recuperació econòmica. Tenim voluntat de sumar a la conselleria persones que tinguin experiència pràctica per poder ajudar els grups de recerca a fer transferència i posar en contacte grups de recerca amb entitats, associacions, ajuntaments... i crear un motor tractor. Cal transferir el coneixement a les empreses, a les entitats, al territori, i per a això cal una estructura específica al Departament. Quan parlem de transferència del coneixement no ens referim només a les enginyeries; pot ser també social. Hi ha molta capacitat per transferir. La filosofia es transfereix, la sociologia es transfereix, tot és transferible.

Crec que ja em sorprenen poques coses. Només espero de la justícia que, si hi ha un model d’universitat catalana que diu que el català és la llengua vehicular, que no vulgui suprimir allò que el Parlament vota democràticament.

Estic centrada al 100% en el repte de les universitats i la recerca perquè em semblaria poc honest no fer-ho després de l’aposta que s’ha fet. Vaig entrar en la política per l’1 d’octubre. Vaig anar a votar convençuda que anava a votar la independència del meu país, i la violència d’aquell dia va legitimar encara més la voluntat d’independència d’aquest país. Per tant, per mi, l’1-O va ser un referèndum i un mandat polític per avançar cap a la independència.