Societat

Socorrista: un professional essencial molt buscat

Les comarques de Girona tenen des de fa anys un dèficit de personal per cobrir les places de socorrista

El sector ha evolucionat, perquè ara s’exigeix molta formació, sobretot per fer el servei a les platges

Pocs ajuntaments gestionen el servei directament

L’estiu passat, a les platges de la demarcació de Girona, els socorristes van fer milers d’intervencions, tot i haver-hi menys presència de banyistes a causa de les restriccions per la pandèmia. Només a Platja d’Aro, se’n van comptabilitzar 7.600; la majoria, de caire preventiu, però més de 500 van ser per atendre gent que presentava des de talls fins a picades de medusa, insolacions, cremades o fins i tot lipotímies. Queda clar, per tant, l’important paper que tenen els socorristes a les platges, i també a la resta de zones de bany. El sector es troba en un període d’incertesa i transformació. N’és un efecte molt visible la progressiva desaparició de la Creu Roja, que està sent substituïda per personal d’empreses privades.

El dèficit

Però si hi ha un problema de fons, arrossegat des de fa anys, és la falta d’efectius. A Catalunya, només es pot contractar un socorrista si està inscrit en el Registre Oficial de Professionals de l’Esport de Catalunya (Ropec), al qual no es pot accedir si no es té la titulació corresponent. No obstant això, arran d’una moratòria que va aplicar la Generalitat per falta de personal, es permet que els titulats de la resta de l’Estat exerceixin aquí sense constar en el Ropec.

Es calcula que a la demarcació de Girona, a l’estiu, fan falta uns 2.000 socorristes per a piscines i uns 350 a les platges, segons la Federació Catalana de Salvament i Socorrisme. Si bé cada any es titulen uns 800 joves, sempre en falten. Factors com ara horaris exigents i salaris poc atractius serien al darrere de la renúncia dels titulats a exercir. És per això que cada temporada aterren a Catalunya molts socorristes estrangers, sobretot de l’Amèrica Llatina.

Sense Creu Roja

Fa tot just una dècada, la Creu Roja era present a gairebé totes les platges de la costa gironina. Ara, els seus socorristes són minoria, fins al punt que aquest estiu només treballen a Begur. Aquesta desaparició es deu a la competència d’empreses privades, que, a l’hora de concursar per obtenir l’adjudicació dels ajuntaments, ofereixen el servei a un preu amb el qual la popular ONG no pot competir, segons afirmen. “Vull entendre que competim en igualtat de condicions i que els seus empleats estan tan ben formats com els nostres”, assenyala Florenci Berta, de la Creu Roja de Palafrugell. “Sap greu, perquè érem uns històrics a la costa i perquè, vulguis o no, perjudica la nostra imatge, però és que no podem competir en termes de preu”, conclou.

Concursos

Roses és un dels municipis on el servei a la platja va a càrrec d’una empresa externa, guanyadora del concurs corresponent. Aquest any ho fa Pro Activa, que hi dedica entre 35 i 38 persones, equipades, entre altres recursos, amb una moto d’aigua i una llanxa, tal com es demanava en el plec de l’adjudicació. Com a gairebé tot arreu, els socorristes de Roses treballen de mitjan juny a mitjan setembre, un període que al regidor de Medi Ambient, Francesc Giner, li agradaria ampliar. “L’escenari ideal –i hi estem treballant– seria començar abans, perquè a principis de juny ja hi ha força gent”, explica.

Gestió municipal

Molt pocs municipis de la costa gestionen de manera directa el servei de socorrisme a la platja. Una d’aquestes excepcions és Blanes, on l’Ajuntament mobilitza 41 persones, bàsicament de la policia local i Protecció Civil. “Fa 13 anys que es va decidir canviar-ne la gestió [anteriorment s’encarregava a un equip extern], amb uns resultats tan òptims que no fan sinó avalar aquesta opció com la millor”, expliquen des del consistori. Prèviament, els homes i dones mobilitzats reben formació específica.

Piscines

A les piscines, la figura del socorrista també ha evolucionat molt. “De ser un complement ha passat a considerar-se una feina professional”, descriu David Serra, gerent del Club Natació Olotque amb uns 8.000 socis és de les entitats de més envergadura de la demarcació. A l’estiu, quan la piscina exterior està en servei, hi ha permanentment quatre socorristes: dos a la coberta, un a la de competició i un altre a l’esmentada de l’exterior. “Els considerem la màxima autoritat a les piscines i pretenem que sobretot facin una feina de prevenció”, assegura Serra. En aquesta instal·lació, els socorristes són empleats del club formats convenientment, però, sobretot, gent d’una empresa externa especialitzada.

També són d’una empresa externa els socorristes de la Caseta de Fusta, la zona de bany pública de l’estany de Banyoles, gestionada per l’Ajuntament del municipi.

LES XIFRES

2.350
és el nombre
estimat de socorristes que es necessiten cada estiu a les comarques de Girona.
800
joves
es titulen cada any a Catalunya en els graus mitjà o superior de salvament i socorrisme.
GEMMA CARNERO

“Els pares no poden deixar un nen petit a l’aigua i marxar al bar”

R. E

Gemma Carnero combina la feina de gerent de Girosos (empresa que mou fins a uns 70 socorristes de piscina) amb la de professora dels graus de salvament i socorrisme.

Quin és el perfil de la persona que estudia per ser socorrista?
Tens una mica de tot. En principi, gent que acaba quart d’ESO, per regla general esportistes (s’ha de tenir en compte que han de superar una prova d’accés) i amb ganes de trobar una feina.
Més nois que noies?
Sí, molts més. De noies, potser n’hi ha un 10%.
Tinc entès que les matèries cada cop són més exigents. És cert?
Des del 2011, que és quan Ensenyament comença a donar la titulació, és molt més completa. Hem passat de 150 hores per ser socorrista de platja i piscina a fer-ne més de mil.
Hi ha altres vies per ser titulat?
Sí, hi ha els cursos de certificat de professionalitat, pensats per a la gent que està a l’atur. En surts igual de preparat específicament per ser socorrista. El que passa és que amb el títol d’Ensenyament no només ets socorrista, sinó tècnic esportiu, o sigui, a més de socorristes, són monitors i àrbitres, i tenen un coneixement del món de l’esport. Hem de tenir en compte que el socorrisme també és un esport.
Per què cada estiu falten socorristes?
No sabem ben bé què passa. Cada any es titulen centenars de socorristes. La feina és dura i el jovent no té ganes de treballar; la jornada de vuit hores se’ls fa llarga i el sou suposo que també hi fa. Per la responsabilitat que tenen, consideren que estan mal pagats. El dèficit es mira de suplir amb gent de fora.
Els problemes més greus que sol trobar-se un socorrista de piscina, quins són?
Els grups d’adolescents. Dels 12 als 15 anys, quan es forma un grup..., és complicat. I en les piscines municipals, a vegades, la mainada estrangera. Un altre problema són alguns pares: no pot ser que deixin el nen petit a l’aigua i marxin al bar. Nosaltres, si veiem nens de 3 a 6 anys amb braçals dins l’aigua sense un adult, els agafem i els traiem de la piscina. Ens emportem esbroncades de tot tipus, però és la nostra política. “Així, a tu per a què et paguem?” ens diuen. “Per vigilar tota la piscina, no només a la teva criatura”, els responc. Ens hi trobem molt. Una altra cosa: els menors de 14 anys han d’entrar acompanyats per un major d’edat, però a vegades t’entra un de 18 amb cinc o sis nens petits que pràcticament no saben nadar. Això passa sobretot amb els estrangers. Et diuen que saben nadar però et pots trobar que n’hi hagi que no en realitat no en saben i no t’ho diuen per vergonya. Com que no tenen por, es llencen a l’aigua igualment. Fa poc em vaig haver de llençar vestida a treure’n un que s’enfonsava.
Cal educar més?
És molt important que els nanos, de ben petits, aprenguin a nedar i també, estar més sobre els pares. En una piscina veus molts petits sols. On carai són els pares? Allà al bar. “El vigilo des d’aquí”, et diuen. “No, no. vine cap aquí, sisplau”, i s’enfaden. Prefereixo que es queixin perquè som estrictes a tenir queixes perquè passem.

Graus mitjà i superior

La titulació en salvament i socorrisme es dona en un grau mitjà i un grau superior, tot i que també es fan cursos específics per a gent provinent de l’atur. La formació no es limita als aspectes més físics de la feina –que no deixen de ser importants a l’hora de fer rescats–, sinó que abasta coneixements mèdics, saber gestionar recursos i aprendre a detectar comportaments de risc a la vora de l’aigua o a dins. A les comarques de Girona, els graus (mitjà per a piscines i superior per al mar) es poden cursar només en centres de Banyoles, Lloret i Roses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.