“Amb la ràdio volem informar i crear xarxa”

No. Jo vaig venir per una oferta educativa el 1993. La situació de Buenaventura va empitjorar molt entre el 2000 i el 2001, per tant jo no he viscut tota la cruesa. En aquella època molts infants eren assassinats. Veient aquella realitat en una de les meves visites, em va sorgir la inquietud de com poder ajudar, fet que va donar pas a l’ONG Dagua. Quan vaig arribar a Girona el 2006, juntament amb altres companyes que eren coneixedores de la situació que es vivia a Colòmbia, sobretot a la part de Buenaventura, vam decidir embarcar-nos en aquesta aventura que ha suposat crear a Girona l’ONG Dagua. L’Estefania, que és mestra; la Julieta, que és metge, i jo, la vam començar.

Soc de Buenaventura i conec els problemes de primera mà. Les meves companyes de la Dagua són catalanes, però ja feien camps de treball a Buenaventura, així que eren coneixedores de la situació que hi havia, amb una pobresa i una vulnerabilitat desfermades. Hi ha molts assassinats, un perill per als infants, que es converteixen en un blanc fàcil per als grups armats. El conflicte armat, l’extrema violència i la discriminació racial, fan que la zona pateixi una situació econòmica i social molt difícil. A conseqüència de tot això, ens trobem molts infants orfes en una situació de greu vulneració dels seus drets més fonamentals.

La Dagua és un projecte que abraça molts problemes, ara ja no només els causats per la violència i la pobresa en una part de Colòmbia, sinó també per tot el que genera una salut emocional oblidada. No podem deixar de banda els altres, als que pateixen aquí se’ls ha d’ajudar i se’ls ha d’acompanyar. La Covid-19 ens ha portat aquests reptes amb tota la seva cruesa. És primordial tenir una bona salut emocional, no tan sols una bona salut física, i això molt sovint s’oblida. Nosaltres vam fundar la Dagua a causa de la situació i els problemes que havien començat a sorgir a Colòmbia. Colòmbia ha estat molt de temps en conflicte, sobretot la zona del Pacífic, d’on soc originària i on treballem com a ONG. Buenaventura és una zona conflictiva, molt vulnerable, pobra, on operaven els tres grups armats: les FARC, l’ELN i els paramilitars. Per aquelles dates [2006] ja hi havia massa assassinats, molts infants quedaven orfes. Allà va néixer la necessitat i la idea de crear un menjador, un suport per a aquests nens que quedaven a la deriva. Aquest va ser el primer àmbit del projecte: oferir a tots aquests infants que viuen sota el llindar de la pobresa almenys un àpat al dia, que per a molts d’ells sovint és l’únic. La manca d’oportunitats i la seva situació personal provoquen que molts infants i joves abandonin l’escola per anar a treballar. Des de la nostra seu a Girona, concretament al carrer de la Mare de Déu del Remei, número 28, 3r pis, 2a porta, posem tots els nostres esforços per millorar la qualitat de vida i lluitar pels drets de nens, nenes i joves d’alt risc social i d’extrema pobresa, que en molts casos formen part de famílies desplaçades i són orfes d’un o dels seus dos progenitors. El nostre principal objectiu és vetllar per l’accés a l’educació, l’alimentació saludable, la protecció i la salut d’aquests infants. Actualment el projecte inclou 50 infants i hem de vetllar per tots ells i elles.

Aquest és l’altre àmbit en què treballem. Hem creat una ràdio digital per ajudar en la sensibilització en drets humans i, a més, tenim un grup de suport emocional, empoderament i acompanyament en el procés d’integració de les persones migrades. Nosaltres, per mitjà de la ràdio, pretenem ajudar totes aquelles persones que ho necessiten, en especial les migrants que viuen a Girona. Nosaltres hem començat el projecte de la ràdio perquè hem vist la necessitat de crear una xarxa. Moltes persones nouvingudes se senten soles i pateixen ansietat.

Amb seu a Girona, fa quinze anys que hi estem treballant. Som una ONG de cooperació i desenvolupament i treballem a Colòmbia. Treballem amb nois orfes i pobres. A causa de tota aquesta situació provocada per la pandèmia, en què s’han incrementat els problemes, les angoixes i les preocupacions, vam decidir que, encara que treballem per Colòmbia, havíem de pensar en la gent que és aquí i en la situació en què es troben. No és fàcil. Les persones migrants ho estan passant molt malament, ja no només pensant en l’aïllament que hem viscut tots. La situació que tenen i la vida que porten, moltes vegades és molt difícil de gestionar. Els problemes s’han incrementat i hem vist la necessitat de ser presents, de ser suport i ajuda. Ens van donar la idea de crear aquest espai comunicatiu on informar i acompanyar tota la gent que se sent sola i l’hem tirat endavant. La ràdio ha de servir per connectar la gent que està patint, que només veu incertesa i té ansietat, o que se sent trista. Volem ser la força, el suport de totes aquelles persones que se senten soles. També volem sensibilitzar en drets humans, que és molt important i que creiem que s’estan vulnerant. Aquí, a Girona, ajudem totes les persones migrants. Nosaltres, des del principi, ens hem dedicat des de Dagua al projecte de Buenaventura. Mirem de cobrir les necessitats bàsiques dels infants d’allà. Aquí teníem un paper sensibilitzador, per donar a conèixer el conflicte i la necessitat d’allà. Fèiem tallers molt esporàdics. La creació de la ràdio no és el nostre projecte: això sorgeix de la necessitat que hi ha ara aquí.

La ràdio es va començar a finals del 2020, però les emissions es van iniciar el maig del 2021. Acabem de començar i ja notem la força de la comunicació. L’emissora s’anomena Enlabuena Radio. S’emet de dilluns a divendres, però la programació, de moment, és d’11 del matí a 1 del migdia. Tots els temes de què es parla a la ràdio estan relacionats amb la sensibilització en drets humans i qüestions relacionades amb les entitats i associacions que formem part de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Som moltes les associacions que toquem temes d’immigració i treballem amb altres països. Considerem molt important crear una comunitat, una xarxa, per poder ajudar-nos i oferir un bon suport. Hem de crear llaços perquè la gent estigui informada i prengui consciència de la situació i els problemes que està tenint la humanitat.

Aquí, a Girona, som molt conscients del que està passant. Hem viscut moments molt difícils i s’han vist problemes greus referents a totes les persones migrades. Estem parlant de depressions, ansietat, persones que s’han quedat sense res, que s’han quedat al carrer o que fins i tot han hagut de tornar al seu país. Desgraciadament també hem tingut coneixement d’alguns suïcidis. Per això volem remarcar la importància de la salut emocional i de l’acompanyament. La gent no es pot arribar a sentir desemparada. Som presents i la gent ho ha de saber. No estan sols. Costa molt gestionar la desolació, l’abandonament i la tristesa. Molta gent se sent sola, en un país on no té ningú conegut, i no sap què fer. Creiem de vital importància que la gent estigui informada, perquè hi ha molta gent bona disposada a ajudar, acompanyar i donar un cop de mà. El problema és que molta gent que ho necessita no ho sap. En aquest sentit hem creat la ràdio i els grups de suport. Volem que les persones siguin conscients que hi ha algú a l’altra banda amb ganes d’ajudar. Molta gent s’ha quedat sense feina. Molta gent no està informada del treball que fan algunes entitats com Càritas. Des de Càritas cobreixen un ventall d’aspectes molt ampli, tant referent a l’assistència jurídica com al fet de cobrir les necessitats més bàsiques.

L’objectiu principal és treballar juntament amb Càritas per poder ajudar la gent. Nosaltres som l’altaveu. Nosaltres ajudem des de la sensibilització, donant suport i fent el seguiment necessari, però amb la intenció de fer una derivació a Càritas. Volem ser el pont. Ara estem en contacte amb gent de Càritas per fer possible aquest acompanyament. Les persones migrades estan totalment desinformades i desolades. Amb la ràdio volem donar a conèixer tots aquells serveis que des de Càritas es duen a terme i que poden ajudar-les. A part de la ràdio, tenim els grups de suport emocional, que han de servir per acollir i informar. Aquests grups són de 10 persones com a màxim, per facilitar la comoditat de la gent i perquè així es pugui explicar amb tranquil·litat i confiança quina és la situació de cadascú. Des de la ràdio i els grups de suport ho donem a conèixer i derivem a Càritas. La relació amb Càritas neix arran de la Coordinadora d’ONG Solidàries, que va proposar a una professional de l’entitat relacionada amb l’àmbit jurídic fer una petita intervenció a la nostra ràdio. A partir d’aquí la relació ha sigut molt positiva. Estem molt entusiasmades i pendents de tota aquella gent a qui podem ajudar. Tant de bo puguem arribar a molta gent!

Els grups de suport es reuneixen cada quinze dies, dos dissabtes al mes. Les persones que acompanyem som dues. Les referents a l’hora de gestionar la situació emocional, per donar tècniques i estratègies, som l’Estela, que és doctora i coach, i jo, que soc psicòloga. També hi ha l’Estefania, que és mestra. Organitzem les trobades, pensem les tècniques i les estratègies a seguir, tenim molt present el mindfulness, els ensenyem tècniques d’entrenament. A part d’intentar pal·liar tot el que suposa el fet de gestionar certs problemes, a partir d’ara volem aportar una ajuda més física i administrativa amb l’acompanyament de Càritas. Estem treballant perquè diferents professionals de l’entitat formin part d’aquest projecte d’una manera més directa i implícita. Volem treballar anant amb Càritas de la mà i ho estem fent possible. Ens han ajudat molt.