“A la gent se li ha de dir que no tingui por i surti al carrer”

M’ho prenc com un regal perquè mai m’ho havia imaginat. La meva idea és facilitar i provocar que la gent de JP prengui consciència del que estem veient al món, dels reptes del món actual, per poder-hi donar resposta. Hem de ser capaços de donar una resposta actual, eficaç, pertinent, amable i també donar-la amb humor, que, així en general i en particular quan parlem del tercer sector, sembla que l’hàgim perdut. Les entitats intentem salvar el món però ho hem de fer amb alegria, no com si tot fos fosc. Des de JP volem aportar valor afegit i treballar en xarxa amb altres entitats quan tractem un mateix tema.

Els drets humans, fonamentalment. Si veiem una vulneració de drets en habitatge, infància, violència de gènere, el que va passar per exemple a Badalona en aquella nau que es va cremar on vivien immigrants que es van quedar al carrer..., nosaltres fem la denúncia explícita i intentem incidir políticament i socialment davant la vulneració de qualsevol dret humà de casa nostra i l’entorn.

Fem manifestos, accions, anem a parlar amb polítics, etcètera, en funció de cada situació i la importància del fet. La nostra idea és la denúncia i la incidència; provocar canvis, provocar la transformació de la mirada, primer, de veure les coses amb més amplitud i, segon, la part política: picar a la porta d’aquells responsables que han de fer les coses i que han de vetllar perquè no es vulnerin els drets humans. Nosaltres primer hem de fer la denúncia i després la vigilància del procés. I si no es fa, continuem insistint. Entenem que la Doctrina Social de l’Església i l’Evangeli deixen clar el que fem: la defensa dels drets humans amb una perspectiva sempre de cultura de pau. La cultura de la pau, diversitat i democràcia és un altre dels nostres pilars.

Exacte, la cultura de “trobada”, que diu el papa Francesc. Has d’obrir els ulls i veure que tu ets una persona que duus una motxilla amb les teves coses però has d’interaccionar amb les altres persones cada una de les quals també du la seva pròpia motxilla. I el que diu el papa és que ens hem de trobar, mirar-nos i posar-nos a treballar plegades per construir una cultura de pau, amb mirada llarga.

S’estan vulnerant molts drets humans: l’habitatge, el dret a alimentar-se de la gent, al treball, els joves estan perduts, ara pugen la factura elèctrica, i tot això amb l’auge del feixisme. Tot és tan bèstia que a l’entitat hem decidit, aprofitant que s’ha acabat el pla estratègic que ens vam marcar fins al 2021, dedicar uns mesos, fins al desembre, a fer un procés intern de reflexió.

La realitat és que el nostre entorn és molt més complex ara que fa 15 mesos i hem d’analitzar i reflexionar sobre la resposta que Justícia i Pau ha de donar sí o sí davant els nous reptes; hem de parar un moment i analitzar on JP pot aportar la seva mirada transformadora i en quins altres punts no pot aportar res perquè ja ho fan altres. Per això estudiarem quins processos podem liderar i en quins altres, pel fet que ja els lideren altres moviments, nosaltres hem de col·laborar-hi i prou.

La idea és definir en quins temes nosaltres som potents i hi hem d’apostar de cara als propers anys en el que, sí, seria un altre pla estratègic. Els nostres quatre eixos (pau, diversitat i democràcia; desenvolupament humà integral; drets humans, i justícia restaurativa) els hem de traduir en accions concretes davant la situació que tenim ara, que no és la mateixa d’abans de la pandèmia. El punt de partença és, com diu el papa, la misericòrdia. Treballarem el que significa desenvolupar la misericòrdia en la situació actual perquè la misericòrdia és una aposta social per la cultura de la trobada i de treballar plegats, que és molt difícil. És molt més fàcil anar a la teva que no pas escoltar i entendre l’altre.

Dintre de la nostra aposta per la defensa dels drets fonamentals, el dret a estar connectat a la xarxa és també un tema pel qual hem de treballar perquè el que està clar és que molta gent que no té accés al món digital està silenciada i oblidada. Hi reflexionarem durant uns mesos i veurem quina resposta hi hem de donar. Precisament aquest exemple em serveix per explicar què fem les entitats, la nostra i les altres. Fixa’t: si no denunciem aquestes coses, si no ho fem saber a la societat amb les nostres campanyes, la gent ni se n’assabenta, perquè realment els perjudicats no tenen veu. Nosaltres donem veu a col·lectius i persones que no en tenen; som un canal de transferència de les necessitats i de les situacions d’odi, perquè això és odi, com ho és la pujada de la llum. És un delicte d’odi contra totes les persones treballadores o que estan a l’atur o en ERTO... I què passa, no sortim al carrer per això?

És al carrer on es defensen les coses, no fent memes. Però l’activisme ara mateix a casa nostra està com acomplexat.

És cert. La llei mordassa és un delicte d’odi contra la llibertat. Justament ara nosaltres des de JP estem fent una tasca de parlar amb polítics per tractar d’aquestes qüestions, perquè canviïn les lleis. Però a la gent se li ha de dir que no tingui por i que surti al carrer. No pot ser que visquem amb por. Si fem moltes actuacions –de no-violència–, l’impacte serà molt gran. Hi ha una cançó que podria ser la de Justícia i Pau: “Marxem en pau per les places, diem tot el que hem vist sense por.”

Els drets humans i la pau no interessen. Les subvencions, les estratègies polítiques..., tothom en parla però després no hi ha concreció, no hi ha diners per a això. Queda molt bé posar-ho en un paper o un programa electoral, però després, quan es passa de la filosofia a la concreció, res. Però en canvi hi ha gent molt perillosa que sí que té diners i les xarxes socials per engrandir-se...

Gent que creix amb discursos fàcils que es basen en l’odi, odi per ideologia, orientació sexual, origen ètnic... Són discursos que faciliten molt no ser responsables de res. Són discursos que insten a buscar algú, que sempre és menys que jo, per carregar-li les culpes; que culpen una altra persona o col·lectiu del que em passa a mi i jo no soc capaç de resoldre. I això és repetir la història, perquè el feixisme és això, i aquest modus operandi per anar calant és el de sempre. És molt perillós perquè després es concreta en accions violentes. I és aquí on Justícia i Pau i altres entitats que treballen per la pau i la conciliació hem de fer un esforç per fer pedagogia social.

És un projecte molt participatiu que es basa molt en el “veure, jutjar i actuar”, que crea comunitat i participació i crea una línia transversal que ens toca a tots, i no és altra que la casa comuna i quina responsabilitat tenim cada un de nosaltres per tal de defensar-la i cuidar-la i de quina manera podem actuar nosaltres a nivell local perquè a nivell global comporti una revolució ecològica i social. És anar a contracorrent de tot el que ven, del capitalisme que ens embolcalla i se’ns menja. No sé si canviarem el món, però volem ser transformadors. Aquest discurs ens connecta directament amb els evangelis que llegim cada diumenge.

Tenim la sort que el papa és llatinoamericà i jesuïta. La realitat de Llatinoamèrica ens interpel·lava fins ara perquè nosaltres “hi treballàvem”, “treballàvem per”. Ara hem vist que aquella realitat ens parla a nosaltres i ens diu què hem de fer, quina línia hem de seguir. És un canvi de papers i dintre de l’Església aquest missatge llatinoamericà tan potent del papa molesta a molts. I després, és jesuïta i l’enfocament d’observar, que deia sant Ignasi, i, per tant, fer la conversió interna i comunitària que requereix la Terra, en aquest cas si parlem d’ecoparròquies, o la societat, això és molt jesuïta. Primer hem d’avançar la nostra transformació interna i col·lectiva, en el teu petit nucli, amb sentit de comunitat, per després poder fer una xarxa de revolució. La revolució ha de ser ecològica, feminista i s’ha de fer sota un lideratge ètic de transformació social. Si ara no fem aquesta revolució és que no estem entenent la possibilitat històrica que ens ha donat la pandèmia.

Com a tot el món puja amb força el feixisme, el neoliberalisme. A Colòmbia van votar una presidència que només mira per la casta, un país que fa més de cent anys que viu en conflicte, que no respecta la vida de ningú, on una bala val més que la teva vida. A partir d’aquí ja hem perdut completament la possibilitat de practicar la humanitat. Ara la gent s’està despertant, especialment la joventut, que no té por, i està sortint al carrer.

Els fonamentalismes cristians són terribles perquè confonen el missatge. Però el missatge evangèlic és molt clar: és tot el contrari que aquesta gent; ells el volen rellegir i refer a la seva imatge. I és el que et deia abans: aquests discursos tan simples entren molt bé a la gent perquè no s’ha de pensar. La idea és que la gent no pensi, perquè si pensa és perillosa. Els fonamentalismes cristians, especialment, conviden a no pensar. I Francesc fa el contrari: convida a pensar contínuament i pensar des de l’observació.

Estic segur que ell personalment, com a pastor, no creu realment que estiguem parlant de pecat, el que passa és que la maquinària vaticana pot controlar-lo i dominar el missatge. No podem esperar que un papa o la cúria s’adapti ràpid a les demandes socials, perquè ells sempre fan tard, per això aquest tema m’indigna però no em sorprèn. El que sí que em sorprèn és la reacció dels col·lectius LGTBI cristians davant d’això, que ha estat zero. Què esperem? Davant aquest fet monstruós, davant un estat que funciona com una bombolla, no només ens hem de queixar, hem de sortir al carrer. I en aquest cas i des de la perspectiva evangèlica ho tenim fàcil: què ens diu Jesús? “Estimeu-vos els uns als altres.”