Quan el temps és or
L’equip de GlyCardial està desenvolupant un nou biomarcador en sang per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca
Determinar com més aviat millor quan el reg sanguini no arriba al cor és bàsic per evitar danys irreparables al cos
Malgrat la pandèmia, el grup ha pogut tirar endavant el seu estudi clínic, en el qual participen deu hospitals
Un diagnòstic precoç de la isquèmia és bàsic per evitar danys irreparables al teixit del cor
Tots sabem que, en el cas de tenir un infart o una angina de pit, el temps és or. El problema és que, actualment, l’única manera de determinar si una persona que té dolor al pit està tenint un episodi isquèmic (una falta de reg sanguini) és fent-li una anàlisi de sang per determinar si apareix la troponina, una proteïna que es detecta quan ja hi ha necrosi, o sigui, quan el dany del teixit cardíac ja és irreparable. “El teixit que mor no es pot recuperar i això té un impacte directe en la funcionalitat del cor, a banda d’augmentar les probabilitats de tenir més infarts o acabar desenvolupant una insuficiència cardíaca o, en situacions més complexes, necessitar un trasplantament de cor”, explica la doctora en biologia especialitzada en l’àrea cardiovascular Judit Cubedo. Ella és cofundadora de GlyCardial, una spin-off de l’hospital de Sant Pau que està desenvolupant un nou biomarcador en sang per a la detecció precoç de la isquèmia cardíaca.
Com explica Cubedo, al voltant del 10 per cent de les visites a urgències per episodis no traumàtics (cops o ossos trencats) ho són per dolor al pit. Qui en té, de seguida pensa en un infart o una angina, però només en un 20 per cent el diagnòstic acaba sent un episodi isquèmic. “Hi ha moltes altres coses que donen la mateixa simptomatologia, com una indigestió, una infecció pulmonar o un episodi d’ansietat, de manera que hi ha molta necessitat de tenir instruments que permetin discriminar molt ràpidament aquest tipus de pacients”, explica la cofundadora de GlyCardial.
Determinar com més aviat millor qui té dolor al pit perquè el reg sanguini no li arriba bé al cor, no només és important per evitar danys irreversibles, sinó també per enviar el pacient a l’hospital on millor el puguin tractar. “Als que vivim en ciutats que tenen molts hospitals i grans, a vegades ens costa veure la realitat –reflexiona Cubedo–, perquè hi ha llocs que tenen els centres mèdics a molta distància, sobretot els que tenen els mitjans i la capacitat necessària per atendre aquests malalts.” De fet, GlyCardial està desenvolupant el seu biomarcador i un test diagnòstic que s’haurà de fer al laboratori, però en una segona fase es planteja fer-ne un de ràpid amb el qual “a la mateixa ambulància es podria determinar si aquella persona té isquèmia cardíaca i així derivar-la a l’hospital adequat”.
Endavant tot i la Covid
L’estudi clínic del biomarcador de GlyCardial va començar el 2019, de manera que la pandèmia els va afectar de ple. Van tenir un temps aturat el reclutament de pacients per “responsabilitat”, per no saturar més els hospitals i per no sotmetre els pacients a riscos innecessaris, però quan la situació sanitària va millorar el van poder reactivar. “Hi participen deu hospitals de l’Estat espanyol i la Gran Bretanya, i es va reprendre gradualment”, explica Cubedo, que agraeix a tots els centres el seu “compromís amb el projecte, malgrat que les circumstàncies van ser molt difícils”. Els estudis inicials s’havien fet amb mostres de pacient congelades i ara ja es fan amb anàlisis de sang de persones que arriben a l’hospital amb dolor al pit.
Canvis en les ajudes
Tot va començar fa quinze anys a l’Institut d’Investigació Cardiovascular de l’Hospital de Sant Pau, el centre que va aconseguir identificar el biomarcador que avui és la base de GlyCardial. L’equip d’investigadors va desenvolupar els primers prototips de test i el 2017 va néixer GlyCardial. Per a Cubedo, passar al món de l’empresa va ser “el pas natural per apropar el biomarcador als pacients”, però lamenta que hi hagi tan poques ajudes per a companyies com la seva, que s’han de passar anys fent recerca. “S’haurien de reformular les ajudes, perquè és evident que hi ha d’haver un retorn a la societat si l’empresa acaba guanyant diners, però si les condicions per accedir a les ajudes són tan dures, el projecte no pot tirar endavant”, reflexiona l’emprenedora. De moment, GlyCardial ha aixecat més de 5 milions d’euros en finançament públic i privat i ara mateix està “perfilant les properes passes del projecte”.
