El naturisme defensa l’Illa Roja
La presència cada cop més massiva de banyistes i turistes vestits a la platja inquieta els nudistes
El col·lectiu, en guerra contra la nova guingueta i una sanció municipal
-
La platja de l’Illa Roja de Begur, de tradició nudista des de fa mig segle, amb la guingueta que ha tensat la convivència amb el col·lectiu MANEL LLADÓ. -
La pintada denunciada pel consistori MANEL LLADÓ. -
La presència de banyistes vestits, que en excés i determinades actituds incomoden els naturistes MANEL LLADÓ.
El CCN insta el consistori de Begur a posar senyals a la platja
Les llargues conquestes del moviment nudista i naturista pel dret a zones de bany a les platges perillen. En el còctel d’amenaces, s’hi barregen l’element tan transversal com quotidià de la pandèmia, que ha fet que els “usuaris tèxtils” –amb vestit de bany– els disputin les cales paradisíaques i de difícil accés en què trobaven recer, amb altres factors, com ara el postureig de compartir la imatge idíl·lica d’una platja pintoresca en xarxes com Instagram i la necessitat dels ajuntaments d’esgarrapar ingressos amb les concessions de les guinguetes, on la nuesa no necessàriament és benvinguda. Els tres fenòmens assetgen un dels bastions de la tradició nudista a la Costa Brava, la platja begurenca de l’Illa Roja, que en els darrers dies ha esdevingut epicentre de diverses escaramusses entre els practicants del naturisme, el consistori i la guingueta Red Rock, inaugurada a principis d’estiu.
Els preparatius per instal·lar-hi el negoci, al maig, van posar en alerta diversos usuaris, que el 15 de maig van repintar les lletres de “platja nudista” que des de fa dècades senyalitzen la tradició de l’espai en els penya-segats. I a mitja feina, una parella d’agents de la policia local els va requerir que s’identifiquessin per sancionar-los. Només una osonenca, Eva Verdaguer, els va facilitar el seu DNI, i aquesta setmana s’ha trobat amb una multa de 1.560,90 euros a la bústia. Té intenció de presentar-hi recurs, perquè troba excessiu el pressupost d’esborrar unes marques que, a més, inclouen altres pintades anteriors que ni ella ni el grup havien fet.
Des del consistori, el regidor de Platges, Eugeni Pibernat, explica que l’avís a la policia, des d’una platja remota als confins del terme, va arribar per part de personal de la guingueta, un fet que ha acabat d’enverinar més encara la tensa relació entre els nudistes, que es queixen que no els deixen demanar-hi consumicions despullats, i el negoci. El cap de setmana anterior, el Club Català de Naturisme (CCN) i la Federació Nudista-Naturista de Catalunya (FNNC) van convocar accions per reivindicar l’ús tradicional de la platja des de fa ja aproximadament mig segle.
Senyalització oficial
El president de les dues entitats, Segimon Rovira, reivindica que la solució més senzilla hauria estat que l’Ajuntament “senyalitzés” que la cala és un espai on es permet anar despullat, tal com va prescriure el síndic de greuges, Rafael Ribó, en una resolució adreçada a les administracions locals el 2018. Aleshores, el síndic assegurava haver pogut “constatar que el problema principal és la falta de senyalització” o la seva deficiència.
Des del consistori, Pibernat defensa que “estaven negociant propostes entre l’alcaldessa i Rovira”, a banda de mirar de reconduir tibantors amb els propietaris de la guingueta. Però amb l’escalada mediàtica del conflicte i l’anunci de la multa a Verdaguer, l’edil begurenc admetia dijous que el diàleg s’havia esquerdat. Malgrat tot, Pibernat avançava que els tornaran “a convocar i a escoltar”, per trobar l’encaix amb les prescripcions del síndic. En aquesta línia, el regidor begurenc defensava que “potser s’ha de senyalitzar, però no s’han de pintar roques”, i s’obria a rebaixar els 1.560 euros si es netegen les pintades, cosa que el col·lectiu nudista tampoc descartaria si es reconeix de manera clara, i amb rètols, el caràcter naturista de l’espai.
Pel que fa a la sancionada, a banda d’esperar la resolució dels recursos i una possible impugnació judicial, sospesa promoure una col·lecta a través del micromecenatge, ja que ha rebut moltes mostres de suport.
La guingueta, cas a part
Quant a la guingueta, Pibernat diu que no poden entrar en les decisions que prenguin els amos per admetre-hi només clients vestits. L’edil ho compara amb les normes de vestuari en algunes discoteques, i argumenta que com a contrapartida s’hi ofereix servei gratuït de dutxa, també amb aigua calenta, i lavabos a disposició de tothom. Els nudistes, en canvi, lamenten que el concessionari que hi havia anys enrere sí que tenia sensibilitat envers el col·lectiu.
LES XIFRES
26 platges i cales d’ús nudista al llarg de la costa gironina
E.A
La llista actualitzada de platges i cales del Club Català de Naturisme a la Costa Brava inclou 26 espais, des de Portbou –cala Pi– fins al delta de la Tordera, a Blanes. Recentment, l’Ajuntament de Llançà també ha declarat formalment nudistes les platges Gran i Petita del Futaner, a l’àmbit de cap Ras, una zona on tradicionalment molts banyistes ja es banyaven despullats, però l’alcaldessa, Núria Escarpanter, destaca que ara han apostat per les dues cales més arrecerades de les mirades alienes.
Tot i això, el president del CCN, Segimon Rovira, recorda que “legalment no es pot declarar cap platja nudista o no”. També podrien fer nudisme en qualsevol platja, però aposten pel suport dels municipis per ordenar-ne els usos, i que tant els naturistes com la resta –anomenats “usuaris tèxtils”– s’hi sentin còmodes. “No volem ofendre, però tampoc que ens ofenguin”, rebla.
I és que l’excés d’usuaris tèxtils acaba dissuadint molts nudistes. “Els rànquings de platges pintoresques tampoc hi ajuden, perquè sovint ni tan sols aclareixen que moltes de les ubicacions són de tradició nudista.” En Jaume, que fa 40 anys que practica naturisme a l’Illa Roja, es queixava la setmana passada: “Al final, si hi predominen els usuaris tèxtils, ens acabem sentint com animals de zoo observats. A mi, que ja soc gran, potser no em miraran gaire, però què passa si vinc amb els meus nets?”, es plantejava.
La convivència entre uns i altres sovint és pacífica, tal com Rovira admet que ocorre a la platja de Pals, a l’entorn de Ràdio Liberty. O a la cala del Senyor Ramon de Santa Cristina, una altra de les platges naturistes amb més tradició. En d’altres, com a la palamosina cala Estreta, també en els darrers anys ha crescut la pressió del públic amb banyador. Una alternativa podria ser delimitar millor les zones, salomònicament, però el president del CCN i la FNNC no es mostra partidari de segregar ni crear guetos. Algunes veus naturistes, però, sí que creuen que seria la solució per estar tranquils.
Altres conflictes
A banda del fet d’anar amb banyador o despullat, un detall que en el fons veuen com un mal menor, perquè hi ha grups mixtos en què no tots els integrants es treuen el vestit de bany dins del procés d’adaptació o iniciació, un dels factors que molesten els naturistes a l’Illa Roja és l’actitud d’alguns usuaris tèxtils, que fan comentaris o mirades despectives i de vegades arriben a la platja amb equips de música i el dispositiu de pícnic complet. Ells prefereixen gaudir de la tranquil·litat i el so de l’onatge en plena natura, un altre dels factors que retreuen a la guingueta.