El Correllengua torna a Girona quinze anys després
S’homenatja l’escriptora Isabel-Clara Simó amb un manifest escrit per la lingüista Carme Junyent que alerta de la situació del català
Jovent Republicà impulsa la jornada a la plaça del Vi
El debat sobre l’estat del català, un dels actes centrals, ahir al migdia a la plaça del Vi, del recuperat Correllengua, l’última edició del qual va ser el 2006, es va tancar amb un missatge de resistència de l’escriptor Joan-Lluís Lluís: “El català ha estat condemnat a mort tant de temps que el fet que visqui avui no és normal. Estava programat pels estats per desaparèixer.” Joan-Lluís Lluís destacava el català com un “miracle ciutadà” mentre que l’assagista i professora Màriam Serrà hi afegia que el “català, arreu i amb tothom”. El president d’Òmnium Gironès, Sergi Font, va moderar la conversa durant la qual es va insistir en la importància dels mitjans de comunicació per la supervivència de la llengua. També es va tractar de la necessitat de recuperar espais, de l’educació, i del fet que parlar en català s’ha convertit en un activisme més.
Abans s’havia llegit el manifest del Correllengua d’aquest any que, escrit per la lingüista Carme Junyent, vol retre homenatge a Isabel-Clara Simó. Així, l’escriptora d’Alcoi ja va alertar del risc d’extinció del català en el manifest del Correllengua del 2008. “Si no salvem la llengua, no salvarem el país”, deia Simó. En aquesta edició, Junyent apel·la a la solidaritat dels parlants de llengües dominants perquè “només amb la seva participació aconseguirem restaurar l’equilibri ecolingüístic”. “Cal que reaccionem, que fem viure la nostra llengua amb tothom i en tots els entorns”, s’assenyala en el manifest.
La jornada va incloure un recital poètic, sardanes i un concert, va ser impulsada pel Jovent Republicà Girona amb col·laboració amb la Fundació Llibreria Les Voltes, Òmnium Gironès, el Foment Girona, ADAC i Destaca’t.
LA FRASE
Iniciativa nascuda el 1993 a Mallorca
El Correllengua sorgeix el 1993 a Mallorca , inspirat en la Korrika del País Basc, amb la finalitat de demostrar la vitalitat de la llengua catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 es va començar a organitzar al País Valencià i, a partir del 1996 la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) va difondre l’acte a la resta de territoris de parla catalana, des d’una aposta lúdica, festiva, participativa i transversal. El Correllengua s’inicia amb l’encesa de la Flama, l’element cohesionador dels Països Catalans.
