La natura s’obre pas en l’entorn metropolità
Els pulmons verds de la metròpolis de Barcelona guanyen protagonisme i la superfície d’espais oberts i naturals del territori metropolità és del 52%.L’AMB continua potenciant una recuperació socioambiental d’espais que combini un equilibri entre els usos socials i la conservació ecològica
La Metròpolis Barcelona té una infraestructura verda que ocupa el 71% del territori, mentre que té un 52% d’espais oberts i naturals. L’AMB té competències en la planificació, el disseny, la transformació i la gestió - conservació dels espais naturals de la metròpolis de Barcelona. A més, l’AMB forma part dels principals espais naturals i oberts del territori metropolità, com el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc Agrari del Baix Llobregat
Cada cop més, nombrosos estudis demostren que la presència del verd i l’ús dels espais oberts redueixen l’estrès i milloren la salut menta’l i física. I és que, de fet, l’OMS recomana un espai verd de mínim 0,5 ha a menys de 300 metres de casa i també posa de manifest que l’entorn en què vivim afecta en part la nostra salut. Segons el coordinador general d’Infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, la pandèmia ha mostrat noves realitats pel que fa a la relació del ciutadà amb el seu entorn: “S’han incrementat els problemes d’estrès i de salut mental, fent encara més necessari i rellevant poder accedir a aquests espais oberts. A l’àrea metropolitana disposem de grans zones obertes com ara espais fluvials, parcs, platges amb un gran valor ambiental i social. En coherència amb el plantejament global de la infraestructura verda metropolitana, es té en compte consideracions ambientals, com ara el manteniment i millora de la biodiversitat i els processos ecològics; socials, com les relacionades amb el lleure, la mobilitat, el benestar o la salut; les econòmiques, en relació per exemple a la productivitat dels sòls agrícoles; i culturals, en especial pel que fa als valors paisatgístics i identitaris.
La tradició metropolitana de planejament i gestió dels espais oberts per part de l’AMB es pot qualificar de pionera, ja que, a més del potencial de les infraestructures verdes en les quals s’actua, l’AMB també disposa d’una experiència considerable en la seva gestió, una capacitat que ha estat àmpliament reconeguda.
El programa d’actuacions de millora del paisatge natural i urbà està orientat a recuperar i millorar la infraestructura verda metropolitana en sentit ampli. S’adreça a quatre línies d’intervenció: espais fluvials metropolitans; recuperació de zones degradades; integració d’infraestructures viàries, energètiques i de serveis dins del paisatge metropolità i millores de la connectivitat entre espais urbans i naturals i aplicació de solucions basades en la natura (SBN) a les ciutats.
El retorn de les dunes
L’AMB té un total de 52 parcs repartits per la metròpolis de Barcelona. Els parcs metropolitans suposen uns punts clau de la infraestructura verda, ja que desenvolupen diversitat de funcions: en la seva majoria constitueixen parcs urbans amb molt d’ús, i alguns són periurbans, és a dir, que esdevenen connectors entre la ciutat i els espais naturals. Es tracta d’espais que són grans proveïdors de serveis ecosistèmics, amb alt valor social i ambiental.
Segons la cap del Servei de Parcs de l’AMB, Dina Alsawi, la gestió de l’AMB es regeix per un model de control de qualitat que fa més de vint anys que s’aplica: “Volem donar un servei de qualitat, i per això apliquem un model en què l’AMB és pionera. Tenim un equip propi que inspecciona regularment els parcs avaluant la qualitat assolida. Detectem on cal actuar per aconseguir el millor resultat, sempre en col·laboració amb els municipis”, explica Alsawi, que afegeix que aviat la xarxa de parcs abastarà la totalitat dels 36 municipis que conformen l’àrea metropolitana: “En vint anys s’ha quadruplicat la superfície del total de parcs que gestionem. Els parcs són principalment de propietat municipal, però hi fem una gestió integral sobre la base d’uns convenis de corresponsabilitat. L’objectiu és donar servei als 36 municipis: l’últim a incorporar-se a la xarxa han estat els jardins de la Font del Rector, a Sant Climent, però hi ha altres incorporacions en projecte”, conclou. Els eixos en què es basa són: el manteniment ordinari de qualitat assegurant un servei òptim; la millora contínua de diferents aspectes a tots els parcs, com ara l’accessibilitat, la inclusivitat, els equipaments o els serveis; i la biodiversitat. També es treballa la promoció i divulgació dels parcs a partir de la creació de projectes participatius, la presència de les jugateques i de l’oferta del cicle d’activitats.
