El full de ruta per al futur de l’habitatge a Catalunya
El govern aprova el pla territorial sectorial d’habitatge, que dibuixa les noves necessitats per als propers vint anys i les polítiques per donar-hi resposta
L’objectiu és ampliar el parc de lloguer social fins a assolir el 7% dels habitatges principals, xifra que equipararia Catalunya a la mitjana europea
El govern de la Generalitat ha elaborat el pla territorial sectorial d’habitatge (PTSH) perquè sigui el full de ruta que ha d’inspirar les polítiques d’habitatge que s’engeguin els propers vint anys a Catalunya en aquest àmbit, amb l’objectiu de garantir el dret a l’habitatge a les noves generacions de joves i a les noves llars que es creïn durant aquests anys. És un document estratègic que apunta grans objectius i les mesures més adients per territoris i necessitats que s’hi detectin.
El principal objectiu del pla és donar resposta a les necessitats d’algun tipus de suport públic a les noves llars que es generin durant els propers vint anys, ampliar fins al 15% els habitatges destinats a polítiques socials en els municipis inclosos a les àrees de demanda forta i acreditada i, finalment, l’ampliació del parc de lloguer social fins el 7% dels habitatges principals, equiparant-se a la mitjana europea. L’assoliment d’aquests tres grans objectius permetrà disposar dels instruments necessaris que confirmin la base d’unes polítiques estructurals en matèria d’habitatge.
La demanda exclosa
Les línies d’actuació previstes en el pla s’han elaborat en base a estudis estadístics i previsions demogràfiques segons les quals en els propers quinze anys es formaran 901.000 noves llars a Catalunya. Així, el pla preveu que les administracions puguin impulsar polítiques públiques d’habitatge per donar suport a unes 355.000 d’aquestes noves llars, ja sigui a través del parc públic en lloguer social, fomentant altres sistemes de tinença d’habitatge o incrementant els ajuts socials relacionats amb l’habitatge, per arribar al doble de famílies a què s’arriba actualment.
En aquest sentit, el pla preveu que les administracions impulsin, per atendre la demanda exclosa durant el període 2022-2037 les actuacions d’ampliació del parc de lloguer social, ja sigui construint nous habitatges públics, adquirint-ne o mobilitzant el parc existent cap al lloguer social (amb la previsió d’arribar amb el conjunt d’aquestes actuacions a incrementar el parc públic en més de 182.000 habitatges). En segon lloc, l’administració haurà de promoure la construcció d’habitatges amb protecció oficial de compravenda i de tinences intermèdies (per cobrir així més de 110.000 habitatges). Finalment, el govern preveu també ampliar i crear nous ajuts al pagament del lloguer.
Ampliació del parc d’habitatges destinat a polítiques socials als municipis amb més població i rellevància territorial
La segona línia se centra en l’assoliment del 15% del parc d’habitatges principals sigui destinat a polítiques socials (l’anomenat objectiu de solidaritat urbana) als 163 municipis inclosos a les àrees de forta demanda acreditada, on viu més del 82% de la població de Catalunya i on es crearan la majoria de les noves llars. Aquesta xifra s’assolirà per lloguer social, la compravenda o els ajuts al pagament del lloguer de l’habitatge.
Ampliació del parc de lloguer social
Més enllà social de l’assoliment de l’objectiu de solidaritat urbana, amb l’aplicació de les mesures plantejades pel pla territorial sectorial de l’habitatge arreu del territori, cal ampliar el parc de lloguer social fins al 7% dels habitatges en el conjunt de Catalunya, la qual quedaria per sobre de les mitjanes del sud d’Europa.
Territorialització de les actuacions
Per facilitar que les administracions puguin arribar a percentatges de parc social, s’han definit diverses territoris i zones d’actuació. Així, el PTSH preveu mesures per a 55 municipis preferents, on viu el 6,4% de la població de Catalunya i on també caldrà desplegar mesures per facilitar l’accés i el pagament de l’habitatge, ja que es tracta de municipis on l’esforç econòmic per accedir a l’habitatge supera el 30% dels ingressos familiars. Així mateix, es reconeix l’especificitat del món rural amb la delimitació de 612 municipis per als quals es preveu la redacció d’un pla específic d’habitatge. Atesa la complexitat i transversalitat del problema de l’habitatge, el pla dibuixa altres plans específics per a la gent gran, per a les dones i infants, per fer front al sensellarisme, per fomentar l’habitatge de lloguer i el de la rehabilitació.
