Medi ambient

Les aus exòtiques guanyen terreny

El tercer ‘Atles dels ocells nidificants de Catalunya’ identifica 233 espècies que crien al país

En són 17 més que fa 40 anys i sumen entre 8 i 12 milions de parelles

El treball, fet gràcies a la tasca voluntària de 1.275 ornitòlegs, ha permès radiografiar la situació actual

La desaparició de conreus afecta algunes espècies i en beneficia altres

A Catalunya hi crien cada any entre 8 i 12 milions de parelles d’ocells que pertanyen a 233 espècies. En són 17 més que ara fa 40 anys, de les quals 9 són exòtiques. Representen el 39% de totes les que nidifiquen en territori europeu, tal com recull el tercer Atles dels ocells nidificants de Catalunya (Editorial Cossetània), un projecte impulsat per l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que ha tingut la participació voluntària de 1.275 ornitòlegs que han fet feina de camp entre el 2015 i el 2018, i també d’investigadors de l’European Bird Census Council (EBCC), del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), entre d’altres.

L’atles es va publicar per primer cop fa 40 anys, i en fa 20 que va aparèixer la segona edició. Gràcies a la llarga sèrie de dades acumulades, en aquesta tercera edició el volum s’ha pogut centrar en els canvis que han experimentat les espècies des de l’inici de les dècades del 1980 i del 2000. Al primer atles es van detectar 207 espècies autòctones nidificants, 221 en el segon i 224 en aquest tercer. A final del segle XX, les noves espècies arribaven bàsicament de forma espontània des de l’est d’Europa, mentre que en els darrers 20 anys ens han arribat ocells, com la fotja banyuda i el voltor negre, que són espècies ibèriques que han estat objecte de projectes de reintroducció.

Durant tot aquest temps, el pardal comú ha estat l’espècie més abundant del país, encara que està en clara regressió en les darreres dècades. A hores d’ara hi ha poc menys de 900.000 parelles reproductores concentrades a les àrees més humanitzades del territori, com ara pobles, ciutats i zones agrícoles. El segueixen el gafarró, el pit-roig, el rossinyol i el pinsà, totes tres espècies amb més 400.000 parelles. De la resta d’espècies, més de la meitat estan representades per menys de 2.000 parelles reproductores i es consideren escasses. Sergi Herrando, director general de l’atles i investigador de l’ICO, el CREAF i l’EBCC, explica que en aquests 40 anys no hi ha hagut cap espècie d’au que s’hagi extingit però sí que n’hi ha de natives en perill. “N’hi ha algunes a l’UCI, amb menys de 10 parelles, com l’alosa becuda, l’arpella pàl·lida, el rasclet, la fotja banyuda i el cabussó collnegre”, precisa Herrando, que matisa que cap d’elles era abundant fa 40 anys. Algunes tenen projectes de reintroducció, com el que es va fer amb el xoriguer petit, que a mitjan dècada dels vuitanta del segle passat es va extingir en llibertat i pocs anys després un projecte de reintroducció va servir per alliberar exemplars al pla de Lleida i a l’Empordà. “Actualment la població s’està recuperant i ja hi ha entre 80 i 110 parelles”, assegura. De fet, un dels objectius de l’atles, que és un projecte integrat a l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya, és estar a disposició de la societat per a la presa de decisions relacionades amb la natura. De totes les espècies que nidifiquen a Catalunya, n’hi ha 124 que tenen algun tipus de protecció legal especial a escala catalana, estatal o europea.

Guanyadors i perdedors

Els canvis al territori provocats per l’abandonament de zones de conreu han incidit en les poblacions d’ocells. A les espècies forestals i a les urbanes els ha anat, en general, força bé. El creixement de nous boscos i la maduració de bona part dels ja existents ha fet que algunes espècies forestals, com ara l’àguila calçada o el picot garser petit, molt escasses fa 40 anys, hagin experimentat una expansió espectacular de la seva àrea de distribució. Altres espècies més lligades a boscos secs, com el mosquiter pàl·lid, de moment semblen afavorides per l’expansió del bosc i potser també per les condicions més eixutes propiciades pel canvi climàtic. També algunes espècies urbanites com ara la tórtora turca han experimentat una forta expansió, si bé havia estat catalogada de molt escassa i no reproductora en el primer atles. A l’altra banda de la balança hi ha espècies com ara les òlibes, els botxins o les tórtores de bosc, que han reduït les seves poblacions de manera molt notable en les darreres dècades i que ja han desaparegut del 20-60% de les àrees on es trobaven fa 40 anys, perquè es tracta d’espècies pròpies d’espais agrícoles. El creixement del bosc no n’és l’única raó, també hi ha incidit la transformació del mosaic agroforestal en conreus intensius de monocultiu, que requereixen grans superfícies contínues de producció. A més, els monocultius fan servir sovint tractaments fitosanitaris, contra insectes i petits vertebrats que acaben afectant també els seus depredadors, com és el cas de les òlibes o els botxins.

El treball de camp per documentar l’atles s’ha fet dividint Catalunya en 386 quadrats de 10x10 km, i en cada quadrat els ornitòlegs han fet, com a mínim, 16 censos d’ocells. Dels deu quadrats on s’han detectat més espècies nidificants, quatre se situen a la Cerdanya i la resta, excepte un de la plana de Lleida, es reparteixen també per la meitat nord del país. A diferència del què s’ha observat al conjunt d’Europa, en els darrers 20 anys a Catalunya, de manera general, les espècies autòctones no s’han desplaçat sistemàticament ni cap al nord, ni muntanya amunt fugint del canvi climàtic.

Aquesta tercera edició de l’atles tanca amb el registre de 9 espècies exòtiques d’ocells que es reprodueixen de forma regular a Catalunya. La major part han estat introduïdes pels humans com ocells de gàbia que han escapat. Això es reflecteix en la distribució d’aquestes espècies en el mapa, amb una concentració màxima a dins i al voltant de les grans ciutats i poblacions costaneres. El primer atles havia tancat l’edició amb només una espècie exòtica reproductiva en territori català, el faisà comú, i ara n’hi ha 8 més que apareixen a les imatges adjuntes.

Oca d’Egipte Alopochen aegyptiacus

Es tracta de la darrera incorporació d’espècies exòtiques a Catalunya. Van arribar fa menys de 20 anys i s’han comptat entre 6 i 8 parelles a l’Alt i Baix Empordà. Es tracta d’una espècie d’origen africà que va penetrar per la vall del Nil, es va introduir al centre i al nord d’Europa i va arribar fins a França, on la població va créixer, i d’aquí va traspassar la frontera de manera espontània i va arribar a criar a Catalunya.

Bec de corall cuanegre Estrilda troglodytes

S’han comptabilitzat entre 11 i 50 parelles d’aquest ocell localitzades a l’entorn del parc del Putxet, a Barcelona. Procedeixen d’exemplars escapats de gàbies que crien en llibertat, i d’això ja fa algunes generacions, perquè fa uns vint anys que s’observen en llibertat, però la població és molt localitzada. És una espècie exòtica procedent de l’Àfrica equatorial.

Bec de corall senegalès Estrilda astrild

És una espècie d’ocell de gàbia que es va escapar i va colonitzar els voltants de Barcelona a final del segle XX. Ara es pot trobar a tota la costa des de l’Empordà fins al Tarragonès. Procedeix de l’Àfrica subsahariana, i a Catalunya n’hi ha entre 500 i 1.000 parelles.

Cotorra de Kramer Psittacula krameri

Hi ha entre 270 i 1.000 parelles localitzades a l’àrea metropolitana de Barcelona. Vola molt alt i viu en forats als arbres. Es va detectar per primer cop el 1976 i està ben establerta en el medi des de fa uns vint anys.

Faisà Phasianus colchicus

És l’au exòtica que fa més temps que s’observa a Catalunya. Ja hi era fa 40 anys, i va arribar per motius cinegètics. Els caçadors els alliberaven per poder-los caçar, i actualment n’hi ha entre 750 i 3.500 parelles. El fet que siguin una espècie que es deixa anar per a la caça fa difícil comptabilitzar quines són les aus lliures i quines són les que s’han criat engabiades.

Cigne mut Cygnus olor

Es tracta de la població assilvestrada dels cignes que es poden trobar habitualment en parcs i jardins com a au ornamental. Alguns exemplars es van es capar i se n’han comptabilitzat entre 25 i 30 parelles al medi natural. Es troben distribuïdes entre les comarques de l’Empordà i també n’hi ha al Segrià.

Leiòtrix bec roig Leiothrix lutea

Hi ha entre 1.000 i 1.500 parelles d’exemplars escapats de gàbia al voltant de Barcelona, que van volar al parc de Collserola i s’hi van establir cap a final del segle XX. En els darrers anys, també es poden trobar exemplars al parc de la Serralada de Marina. Procedeix de l’Himàlaia i es va distribuir comercialment com a ocell de gàbia.

Cotorreta pitgrisa Myiopsitta monachus

Coneguda també com a cotorra argentina, és l’espècie més nombrosa. N’hi ha entre 5.000 i 6.000 parelles per tota la façana litoral, però sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona, i també n’hi ha una petita població a Lleida. Originària de l’Amèrica del Sud, porta problemes a espècies autòctones com ara els pardals perquè es menja el seu menjar i els desplaça. Fa un soroll molt estrident i construeix grans nius cooperatius als arbres.

Aratinga mitrada Psittacara mitrata

És una de les espècies de cotorres escapades de gàbies que han nidificat al medi natural. Se n’han comptabilitzat entre 25 i 30 parelles. Viuen sobretot a la ciutat de Barcelona i algunes s’escampen per la perifèria. És una cotorra molt gran i crida molt fort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona