Salut

Societat

Decidir amb temps per a quan no n’hi hagi

L’hospital del Mar estrena un programa per acordar les actuacions mèdiques a seguir en les insuficiències cardíaques avançades

Renúncia majoritària a les pràctiques de reanimació

L’hospital del Mar ha engegat un nou protocol per tal que els pacients amb insuficiència cardíaca puguin decidir, de manera consensuada amb el seu equip mèdic i quan encara en tenen l’oportunitat, quin tipus de tractaments i cures volen rebre en cas que la seva condició empitjori en un futur. És un model que va més enllà del document de voluntats anticipades, però que no té res a veure amb l’eutanàsia, sinó amb la necessitat d’evitar que els professionals hagin de prendre decisions precipitades o a cegues davant situacions que, malauradament, és força probable que acabin arribant en un moment o altre.

“La idea és que els pacients estiguin tan bé com sigui possible, amb els mínims símptomes, tant de temps com es pugui, però havent consensuat ja amb ells com volen seguir el trajecte final d’una malaltia greu i avançada. Millor parlar-ne amb ells quan en tenen capacitat que no pas que ho decideixi a peu de llit d’urgències un metge que veu per primer cop aquell pacient”, resumeix la doctora Sonia Ruiz, cardiòloga de l’hospital del Mar.

Als pacients que, per alguna malaltia, acaben desenvolupant una insuficiència cardíaca, el cor no els funciona de manera correcta. Tenen retencions de líquids freqüents i, a partir d’una certa edat, quan ja fa temps que estan en seguiment sense que acabin de remuntar, s’esgoten les possibilitats de tractaments farmacològics. En aquest punt, és possible que, en algun moment, s’esdevingui una parada cardiorespiratòria que plantegi la conveniència de practicar una reanimació, una pràctica força agressiva que en aquest perfil de pacients, amb més de 80 anys i altres malalties associades, només deixa un 6% de possibilitats de recuperació i cap de millora respecte a l’estat previ.

Així doncs, quan els malalts cardíacs arriben a aquest punt, se’ls ofereix la possibilitat de conversar amb els professionals sanitaris de la unitat d’insuficiència cardíaca, de manera pausada i en un entorn apropiat, sobre el punt on es troben de la malaltia i per conèixer les seves preferències sobre el futur. Si s’accepta, es programa una visita d’una hora amb la infermera Neus Badosa, la gestora dels casos de la unitat. Junts, i preferentment amb algun altre familiar, es visualitza un breu vídeo de producció pròpia en què es mostren les pràctiques d’intubació i reanimació per tal que els pacients es facin una idea ajustada d’una pràctica que sovint no es veu ben reflectida en les ficcions televisives. Llavors es planteja la voluntat o no de sotmetre-s’hi i se cita els afectats per a una segona trobada, una setmana després.

“Cal digerir-ho, pensar-ho amb la família i acordar, amb tota la informació damunt la taula, com es procedirà, també amb aspectes importants com el lloc on es volen rebre les cures, perquè hi ha escenaris en què tornar a l’hospital no aporta cap benefici i amb el suport dels equips ambulatoris es poden fer moltes coses des de casa”, explica Badosa. En aquesta segona trobada, es pacta com es procedirà en el futur i es deixa reflectit a l’historial del pacient per tal que els seus professionals de referència del CAP n’estiguin al cas.

El programa, que ha rebut el suport dels comitès d’ètica del centre i també ha estat validat per especialistes externs, ha començat fa pocs mesos i ja ha seguit vuit pacients. De moment, dos han refusat participar-hi, mentre que la resta ho han fet i han triat renunciar als intents de reanimació.

Una d’elles és la Josefa, una dona de 87 anys amb estenosi cardíaca, operada recentment del cor i amb problemes renals, que, d’acord amb la doctora Ruiz, es troba en una “estabilitat fràgil”, per bé que ella insisteix que ara mateix se sent “molt bé”. Per a ella, el procediment d’informació i de decisió ha resultat fàcil i entenedor. Al marge de renunciar a les pràctiques mèdiques més agressives, que els professionals insisteixen que estan pensades per a altres tipus de casos i pacients, també ha mostrat interès per rebre a casa tantes cures i seguiments com sigui possible. És una decisió també dominant entre la resta de participants, però que sempre s’ha de ponderar amb la capacitat de l’entorn familiar per assumir-ho.

En qualsevol cas, “totes aquestes decisions es poden tornar a valorar i modificar en qualsevol moment i tants cops com faci falta”, recorda la doctora Ruiz. L’especialista en insuficiència cardíaca de l’hospital del Mar accepta que aquest programa, que està associat a un estudi clínic que en valorarà la utilitat i l’impacte en els familiars, està encaminat cap a la renúncia a les pràctiques més agressives, però ho considera plenament justificat: “L’experiència mèdica ens demostra que certes tècniques ja no ajudaran, perquè estan pensades per a una malaltia curable o per a una persona amb possibilitats de millora. Fer-les en aquests casos equival a prendre un medicament que no està indicat per al que volem tractar o a una cirurgia no curativa.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia