Identifiquen un nou marcador per detectar el càncer de pàncrees de forma precoç

Un equip d’investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM-Hospital del Mar) i de l’IIBB-CSIC-IDIBAPS ha identificat un nou marcador de diagnòstic precoç viable en el tipus de càncer de pàncrees més comú. L’estudi, publicat a la revista eBioMedicine del grup The Lancet, pot suposar un pas important en la detecció i tractament precoç d’aquest tipus de tumor, un dels de pitjor pronòstic i que és la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats.

Els professionals han analitzat la utilitat del receptor d’una proteïna present a la superfície de les cèl·lules. Aquesta està habitualment absent en cèl·lules normals, però està demostrat que la seva presència s’incrementa de forma notable en determinats tipus de tumors.

De fet, el tumor de pàncrees és la tercera causa de mort per càncer als països desenvolupats, amb gairebé 8.700 casos diagnosticats a l’Estat l’any 2021. La manca de marcadors diagnòstics és el principal problema en el seu abordatge, ja que només el 20% dels pacients es poden operar a temps.

Per demostrar la utilitat d’aquest marcador, es van recollir i analitzar mostres de sang de 59 pacients de l’Hospital del Mar, i es van validar els resultats amb un segon grup de 142 pacients de l’Hospital Clínic de Barcelona. L’estudi es complementa amb una tercera cohort de càncer de pàncrees familiar, diversos models animals en ratolins, i anàlisis en cèl·lules humanes tumorals in vitro. D’aquesta forma, es va demostrar la presència del marcador en sang només en els pacients que ja havien desenvolupat el tumor, sense estar present en individus sans ni en els que patien pancreatitis crònica.

En el treball també hi han col·laborat metges i investigadors dels serveis de Digestologia i d’Oncologia Mèdica de l’Hospital del Mar, així com del Centre Nacional d’Investigacions Oncológiques (CNIO), de l’Institut Ramón y Cajal d’Investigació Sanitària (IRYCIS) i del CIBER. El següent pas és iniciar un estudi multicèntric per poder analitzar dades d’un grup important de pacients per validar el seu descobriment i portar-lo a la pràctica clínica.

D’altra banda, els investigadors volen determinar quins pacients es poden beneficiar del nou marcador, ja que un petit nombre no expressen la proteïna. Malgrat aquest fet, si es combina l’anàlisi amb l’altre marcador existent, la seva capacitat per determinar la presència de cèl·lules canceroses s’incrementa, arribant a una sensibilitat del 90%.