Un valor que no reflecteix la realitat

Precisament aquesta mitjana és la que s’ha d’analitzar a fons perquè, en un primer anàlisi pot no semblar dramàtica, ja que, en termes de mitjana no està molt per sota de les altres competències. Però aquesta puntuació no és del tot real. Així ho explica el cap de projectes de la Fundació Bofill, Miquel Àngel Alegre: “El principal problema és que hi ha moltes desigualtats entre alumnes i entre centres educatius, i això vol dir que el fet que la mitjana surti relativament bé implica que tens alumnes amb resultats molt i molt bons, però altres alumnes amb resultats molt baixos. En altres competències, aquestes desigualtats no són tan elevades.”

Segons el pla per a la reducció del fracàs escolar a Catalunya, el percentatge d’alumnes que se situen en el nivell baix d’assoliment de cada competència l’any 2021 hauria de ser inferior al 15%. A primària, l’objectiu s’assoleix en llengua catalana (12,3%), medi natural (11,5%) i matemàtiques, tot i que només per una dècima (14,9%). En llengua castellana pràcticament s’assoleix l’objectiu (15,0%), però en llengua anglesa no s’arriba a assolir, per una diferència de més de tres punts (18,7%). Així doncs, les competències més perjudicades pel que fa al no assoliment han estat matemàtiques i llengua anglesa, un efecte que es repeteix en l’avaluació de quart d’ESO.

Alegre recorda que les competències amb més desigualtats solen ser sempre les matemàtiques i, sobretot, l’anglès. “L’explicació és atribuïble a la situació socioeconòmica i cultural de les famílies i dels centres educatius en conjunt. Tot allò que no s’aprèn a l’escola en l’àmbit de l’anglès s’aprèn fora de l’escola de manera desigual. El català o el castellà s’aprenen més enllà, en altres activitats o en família, però això no passa amb l’anglès. Si no s’aprèn a l’escola, a fora el nivell d’aprenentatge depèn de si tens accés a un suport o no”, conclou Alegre.

La complexitat dels centres, decisiva

Hi ha diferents variables que modulen aquests resultats i que expliquen les grans diferències entre unes notes i les altres. Així, entre les variables que més incidència tenen hi ha la repetició de curs i la complexitat del centre, amb 18,6 punts de diferència entre l’alumnat repetidor i el que no ho és, i amb 18 punts de diferència entre l’alumnat de centres de complexitat alta i els de baixa, amb un valor que és dels més alts observats al llarg de les diferents onades de l’avaluació.

La complexitat és una catalogació dels centres educatius d’acord amb tot un seguit de dades econòmiques i socials de les famílies dels centres. Quan una part important de l’alumnat pot tenir necessitats especials, es classifica l’escola amb alguna de les diferents categories de complexitat que hi ha. A primària n’hi ha tres: màxima, alta o estàndard, mentre que a secundària la complexitat es cataloga en quatre categories diferents. La gran diferència entre els nivells de complexitat dels centres té doncs una relació directa amb els recursos dels que aquests disposen i del que, en concret es poden destinar a l’aprenentatge complementari de la llengua anglesa. De nou, el nivell socioeconòmic i les prioritats de les famílies queda lligat als resultats obtinguts pels alumnes.

L’acompanyament continu és essencial

En aquest sentit, els redactors dels informes d’avaluació recorden que la llengua anglesa és una competència que requereix un acompanyament continu del professorat que, de vegades, és més difícil de suplir de forma telemàtica, ja que poden entrar en joc diversos aspectes de comunicació no verbal; a més, s’hi ha de sumar el fet que no tot l’alumnat té a la seva disposició el recurs de les activitats extraescolars. Aquestes dues raons poden explicar també l’augment de les diferències entre l’alumnat de centres de complexitat alta i baixa, així com també les diferències entre alumnat repetidor i no repetidor.

A primària, el percentatge d’alumnat repetidor en competència en llengua anglesa que se situa al nivell alt d’assoliment de la competència és del 7,4%, mentre que, per contra, el percentatge d’alumnat repetidor que no assoleix la competència és del 48,3%. El percentatge d’alumnat situat al nivell baix d’assoliment de la competència és molt més elevat als centres de complexitat alta (32,9%) que no pas als centres de complexitat baixa (8,3%).

En l’informe d’avaluació de les competències bàsiques, es destaca que tot i que és cert que el sistema educatiu té molts aspectes positius ha de treballar per una major igualtat en els resultats. “Un dels aspectes que necessitarien reflexió és el grau d’equitat. Les dades mostren que hi ha hagut un retrocés després del confinament. S’alerta d’aquest fenomen perquè si bé és cert que la variabilitat en els resultats en totes les competències avaluades es produeix majoritàriament entre alumnes d’un mateix centre, també ho és que la variabilitat de resultats entre els centres s’ha gairebé doblat en algunes competències”, s’assegura en l’anàlisi.

Foment de l’anglès a primària i secundària

Pel que fa als recursos dels que es disposa per a pal·liiar aquesta realitat, des d’Educació es recorda que hi ha diverses mesures de foment de l’anglès en centres de primària i secundària, com ara impartir continguts en llengua anglesa en una matèria (no lingüística) o utilitzant-la en el marc de projectes interdisciplinaris. També es potencia la consulta o l’ús de documentació de referència en aquesta llengua des de qualsevol àrea o matèria. A més, s’incentiva la participació dels centres educatius en programes internacionals (presencials o virtuals) com ara Erasmus+, eTwinning o Global Scholars. En aquest sentit, la Fundació Bofill reclama més recursos per als centres d’alta complexitat, però també un nou enfocament en la manera d’ensenyar la matèria: “Ha de ser més oral, més comunicativa, no tan gramàtica, ha de ser progressiva i també ha de ser transversal, amb altres matèries”.