Planegen al Besòs plantes d’abastament d’aigua
L’AMB vol fer-hi una potabilitzadora per augmentar les reserves i una estació regeneradora per millorar la qualitat d’aigua de cabal
Preveu un dèficit d’11 hm³, que pot arribar a 43 amb sequera
L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) planeja la construcció al riu Besòs de dues noves plantes d’abastament i tractament d’aigua per afrontar la previsió de dèficit hídric de la regió en l’horitzó del 2050. Per una banda, es construiria una planta potabilitzadora (ETAP) que s’abastaria del riu per tal de subministrar aigua de consum. Per l’altra, una nova planta regeneradora (ERA) al mateix curs fluvial hauria de millorar la qualitat de l’aigua captada, que es transportaria aigües amunt fins a la riera de Rubí per garantir el cabal ecològic del Besòs. Les tres infraestructures –la tercera seria el bombejament i la conducció de l’aigua regenerada des de l’ERA fins a la riera de Rubí– estan incloses en el nou pla estratègic del cicle integral de l’aigua (PECIA) presentat aquesta setmana per l’AMB. El govern metropolità vol aprofitar en el futur una part del cabal del Besòs i equilibrar la pressió que pateix el Llobregat, on hi ha avui totes les instal·lacions d’abastament i tractament d’aigua metropolitana.
El PECIA metropolità dibuixa un escenari d’augment de la demanda d’abastament, però també de pèrdua de recursos disponibles com a conseqüència de la reducció de pluviometria prevista en els escenaris de canvi climàtic.
Avui la regió metropolitana disposa de 806 hm³ anuals, mentre que la demanda és de 397 hm³, però la previsió és que la situació empitjori progressivament fins a l’horitzó del 2050 i la disponibilitat de recursos d’aigua disminueixi. Per una banda, tant la planificació urbanística com l’augment de població previst faran augmentar el consum, però també es preveu l’expansió del regadiu al mateix temps que es pronostica el descens de disponibilitat d’aigua pel canvi climàtic. En primer lloc, es calcula una disminució del 12% de les aigües superficials i les reserves de les conques del Ter i el Llobregat, així com un 9% en el cas de les aigües subterrànies.
A més, l’acord per al cabal ecològic en la Taula del Ter redueix a partir de l’any vinent fins a un màxim de 54 hm³/any el volum d’aigua d’aquesta conca que es podrà destinar a l’àrea metropolitana. La planificació preveu també diversos episodis de sequera probables que redueixin quantitat i qualitat d’aigua disponible.
Amb el sistema d’abastament i gestió actuals, el resultat seria un dèficit d’11 hm³ anuals l’any 2050 sense considerar anys de sequera. De fet, aquestes són les “previsions més optimistes”, però el pla preveu que el dèficit pugui arribar als 43 hm³/any en cas d’episodis de sequera.
Les dues plantes i la instal·lació de bombament d’aigua fins a la riera de Rubí estan pressupostades en 132 milions, però el PECIA té un pressupost global d’entre 2.100 i 2.400 milions perquè inclou noves infraestructures i millores de les existents, així com actuacions en la xarxa de subministrament i en el consum domèstic dels habitatges de la regió.
Una part són mesures d’estalvi d’aigua que, si se n’implantessin tot just la meitat, permetrien una reducció de consum de 22,7 hm³, segons el pla. Està previst que el PECIA s’aprovi en el proper Consell Metropolità, que s’ha de celebrar el 22 de març.
LES XIFRES
Augment de consum de 104 hm³ amb crisi hídrica
“Cal preparar la metròpoli per fer front a l’emergència climàtica, i un dels àmbits més importants és garantir l’aigua. Tenim un repte per al qual ens estem preparant”, afirma Eloi Badia, vicepresident d’Ecologia de l’AMB. El pla metropolità té en compte també les infraestructures i millores que preveuen els plans d’altres administracions com la Generalitat i els ajuntaments, així com l’aportació financera d’aquests ens. Entre les mesures d’estalvi en l’àmbit domèstic, l’AMB planeja instal·lar als habitatges airejadors a les aixetes, sistemes de recirculació per a l’aigua calenta, l’aprofitament d’aigües grises, l’aprofitament en el manteniment de piscines i la millora de pressions en els sistemes. En l’ús no domèstic, es preveuen actuacions d’aprofitament de l’aigua pluvial per al reg, així com la reducció de pèrdues en la xarxa d’abastament. Del consum actual de 397 hm³, 223 són d’aigua potable, amb una capacitat de potabilització de 244. Si no es fa res, per al 2050 es preveu una demanda de 501 hm³ (251 de potable, quan només es tindrien 240 hm³ potabilitzables).
