Salut
Situacions extremes
El catedràtic Ramon Torralba va afirmar ahir a Girona que les dades de professionals de la salut que requereixen atenció psicològica i psiquiàtrica per l’impacte de la covid són “espantoses”
Les dades de professionals de la salut i dels serveis socials que requereixen atenció psicològica i psiquiàtrica, i també consum de fàrmacs, a causa de l’impacte de la covid “són espantoses” perquè “han hagut de suportar situacions molt extremes i això té una conseqüència emocional molt forta”. Així ho explicava ahir el catedràtic de la Universitat Ramon Llull Ramon Torralba en una conferència organitzada per la Fundació Mémora, a l’Auditori Josep Irla de Girona, sobre com treballar les pèrdues professionals després de la covid. “Els indicis ens diuen que hi ha una verdadera cua de persones que demanen aquest tipus d’atenció; els serveis públics estan col·lapsats i alguns han d’anar a l’àmbit privat per tenir l’atenció psicològica i psiquiàtrica adequada”, va dir.
Per Torralba no hi ha respostes miraculoses per a aquesta etapa transcovid i ara es tracta “de tornar a recuperar la il·lusió, crear unes condicions en què treballar no sigui un heroisme i que els professionals de la salut i els serveis socials no hagin de fer aquells sacrificis immensos que van fer en aquell període”. “La societat ja els ho vam agrair i aplaudir, però van patir una tensió immensa i ara viuen les conseqüències del procés, i això demana unes certes estratègies per afrontar-ho”, va comentar. Aquestes estratègies, segons Torralba, comprenen diferents etapes. La primera és la de reconèixer les pèrdues –perdre les ganes de treballar o no voler tractar més amb pacients– o les absències –en el cas d’una mort–. També alliberar emocions –cridant o gemegant, escrivint o cantant, entre altres–, però sempre “amb un interlocutor que estigui disposat a escoltar”. La tercera és compartir “amb altres persones que hagin experimentat pèrdues o absències semblants a les nostres”; també donar temps, “perquè vivim en una societat que no dona temps a determinats processos”. I, finalment, va aconsellar reinventar-se i aprendre de les pèrdues i les absències, “perquè cap persona o objecte, per valuós que sigui, és etern; i això és terrible”, va comentar.
