Rics en patrimoni mineral
Pirineu, Guilleries i Montseny són molt apreciats per investigadors i aficionats a la mineralogia per la varietat i qualitat d’espècies
El territori gironí concentra 360 mines i jaciments miners
La pegmatita del cap de Creus és un granet solt estudiat
A Catalunya, hi ha molt patrimoni mineralògic per investigar i per donar a conèixer. El Grup Mineralògic Català hi treballa des de l’any 1975. És una entitat formada per aficionats a la mineralogia, que provenen tant de l’àmbit universitari com d’un ampli ventall d’oficis i formacions molt diverses. L’objectiu principal d’aquesta entitat és investigar i fer difusió de tot allò que té a veure amb aquest món mineralògic, fent èmfasi en el nostre país.
El Grup Mineralògic Català ha acostat la lupa al territori i ha editat un atles, el MinerAtlas, on hi ha les localitzacions d’aquestes mines. Quant a les comarques gironines, el Ripollès, la Selva i l’Alt Empordà n’apleguen més de la meitat, amb 96, 84 i 76, respectivament, seguides pel Baix Empordà, amb 35, la Garrotxa, amb 26, el Gironès, amb 25, la Cerdanya gironina, amb 15, i tanca la llista amb només 3 el Pla de l’Estany.
Destaquen les mines de Rocabruna, al municipi de Camprodon i a mig camí de Beget, unes antigues mines de coure, on, ara, hi ha altres minerals que atrauen l’interès dels experts i aficionats a la mineralogia. A la zona selvatana del Montseny i del Montnegre, hi ha mines d’ametistes i quars molt apreciades per la seva qualitat, una de les millors d’Europa, segons els experts. En el primer cas i com a nota curiosa, en l’època medieval, els bisbes de torn van promoure l’explotació de les mines d’ametistes per a la decoració de les peces d’orfebreria religiosa. També a la comarca de la Selva, destaquen les mines de fluorita de la zona de Sant Marçal, al municipi de Viladrau.
La zona volcànica de la Garrotxa i el cap de Creus, a l’Alt Empordà, són altres àrees amb antigues explotacions mineres rellevants. En el primer cas, n’hi ha d’olivina i altres minerals associats al vulcanisme. En el cas del cap de Creus, és una àrea geològicament molt important per les mines de pegmatita, un tipus de roca molt estudiada per la qualitat del gra dels minerals que la formen, cosa que permet analitzar les transformacions que ha sofert per les pressions.
I, finalment, també destaca pel seu interès mineralògic la vall de Ribes i la zona més septentrional de la vall de Camprodon, amb una tradició minera que arranca de l’època romana, en què sobretot s’extreien arsènic, coure, carbó i també or, tot i que, en aquest cas, el que es pot obtenir de l’arsenopirita.
El president del Grup Mineralògic Català, Joan Rosell, explica que la col·laboració entre universitat i aficionats als minerals és molt important i que, com a d’altres països, això permet augmentar el coneixement del medi geològic i el patrimoni miner i mineralògic. Les persones de l’àmbit universitari, fonamentalment els geòlegs, estan més interessats en els minerals primaris d’interès econòmic i les formacions geològiques. En el cas dels membres del Grup Mineralògic, es mostren interessats tan en els primaris com els secundaris, els formats per l’alteració dels primers, apreciats pels col·leccionistes pels seus colors, formes cristal·lines, etc., tot i que sovint no tinguin un profit a nivell de la mineria industrial.
A més, el Grup Mineralògic de Catalunya estudia, documenta i recull també el patrimoni miner del país: les mines i les seves galeries, les instal·lacions mineres i la seva història, etc.
Aquesta entitat edita, des del 1978, la revista Mineralogistes de Catalunya, que recull articles d’investigació sobre mines i minerals de Catalunya, però també d’arreu del món. A més, du a terme molts activitats divulgatives al llarg de l’any i, fins i tot, organitza fires. La més propera, Mineralexpo Barcelona-Sants, se celebrarà del 3 al 5 de juny a les Cotxeres de Sants.
De Josep Maria Mata a la geolocalització
El MinerAtlas, que es pot consultar gratuïtament al web del Grup Mineralògic Català, és el principal referent per a la localització de les mines que hi ha repartides pel territori, així com també els jaciments miners i el patrimoni miner associat que hi ha al país. N’inclou un total de 1.521. A part de les 360 de les comarques gironines, n’hi ha documentades 220 a les tarragonines, 474, a les de Lleida i 467, a les de Barcelona.
Aquest atles ha nascut del món associatiu i amateur i és un projecte obert i col·laboratiu i, per tant, en constant revisió i compleció.
L’equip que gestiona el MinerAtlas està format per Eduard Artime, Àngel Blas, Jordi Carbonell, Lluís Clapés, Cristina Clos, Eloi De San Martín, Josep Maria Flores, Xavier Rodríguez, Carles Rubio i Bruna Ortega.
L’origen d’aquesta eina és la tesi que el doctor en geologia Josep Maria Mata Perelló va fer, vint anys enrere, sobre els minerals de Catalunya i que recollia 1.366 localitzacions sobre un mapa en paper de l’exèrcit espanyol. Eloi de San Martín, membre del Grup Mineralògic, les va digitalitzar, introduint el text mitjançant un programa de reconeixement de caràcters. El text va ser revisats per part de l’equip MinerAtlas i les coordenades de les diferents localitats es van transformar a sistemes actuals vàlids amb el programari en línia de l’Institut Geogràfic estatal.
Catalunya té un total de 400 espècies de minerals aprovades per l’Associació Mineralògica Internacional i una localitat tipus. Es tracta de l’abellaïta.
